Entrevista

Francina Martí: “Els ensenyaments a la Secundària encara són molt parcel·lats”

Entrevista a Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat: "Una Selectivitat més competencial transformarà la Secundària"

Mònica Bergós
 
 

Entrevista a Francina Martí, presidenta de Rosa Sensat / © Sandra Lázaro

Conversem amb la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, sobre l’actual moment de canvi educatiu i els reptes de l’educació Secundària, etapa de la qual ella es mestra. Per a Martí, els processos d’innovació a les aules haurien de tenir com a objectiu el reforçament de la xarxa pública de manera que no hi hagi escoles “de primera i segona lliga”. “Totes haurien de ser de molta qualitat i oferir projectes interessants que connectin amb les necessitats del infants”, afirma. Llicenciada en Filologia Catalana, Martí és professora de Llengua i Literatura Catalana i ha treballat durant dècades en diversos instituts de Secundària, primer com a docent i més endavant com a cap d’estudis i directora. És presidenta de Rosa Sensat des de fa dos anys i en fa quatre que forma part de la seva Comissió Executiva. 

Vivim una onada d’innovació. Jaume Carbonell parlava d’una tercera Primavera Pedagògica. Com valora aquest moment educatiu?

Molt interessant. Després d’haver passat –i encara viure– una crisi econòmica i unes retallades tan dures, hi ha una empenta cap el que hauria de ser el paper de l’educació. M’agrada que les famílies hi estiguin tan implicades. Són les que empenyen per demanar una educació diferent.

Rosa Sensat és una de les entitats impulsores de Xarxes per al Canvi, un programa d’innovació del Consorci d’Educació de Barcelona també amb Escola Nova 21 i l’ICE de la UAB. En quin moment es troba aquest projecte?

Han començat a funcionar les xarxes territorials de la ciutat. Ara van per la segona trobada. El que em sembla més interessant és que es tracta d’un projecte de cocreació. Institucions diverses hi participem.

Com valora el paper de les administracions en aquest procés de canvi?

Quan va començar l’onada dèiem que faltaven les administracions, i de fet estaven a l’expectativa, a veure què passava. Al final el Consorci ha agafat les regnes i ha impulsat Xarxes per al Canvi. A Rosa Sensat ens agrada que el Consorci porti la iniciativa. Valorem de manera molt positiva que l’Administració s’hagi pres seriosament el canvi educatiu, i que busqui que no siguin només unes quantes escoles les que hi participin, sinó la gran majoria d’escoles. El Consorci està ajudant, posant pressupost, logística, mitjans, perquè això sigui així.

On creu que s’ha de posar més èmfasi perquè s’estenguin les innovacions?

Voldria que fos un procés on es vagi al fons. Hi ha el perill de quedar-nos a la superfície, en coses secundàries com tirar parets o posar un professor o dos a l’aula. Volem que hi hagi una reflexió a fons i que el canvi es doni de baix a dalt. Que la necessitat del canvi surti dels mestres, famílies, infants i joves.

Quin ha de ser l’objectiu del canvi educatiu?

Adaptar el que es fa a l’escola a les necessitats formatives dels joves i infants d’avui. I a més, tenir en compte que els valor en educació siguin presents, com ara el respecte vers els infants. Respectar vol dir tenir en compte les diferències i necessitats de cadascú. A més, també s’ha de posar l’accent en ajudar la xarxa pública. Hem de buscar l’objectiu que totes les escoles públiques de Barcelona tinguin projectes interessants que connectin amb les necessitats dels infants, i que no sigui tan diferent anar a una escola o una altra.

Molts dels conceptes dels quals es parla, com ara que l’alumne ha de ser al centre de l’aprenentatge, ja formaven part de les idees dels grans pedagogs de fa un segle: des de Maria Montessori a Freinet. No deixa de tenir la seva gràcia que es diguin innovadores quan tenen 100 anys d’història.

En tota innovació hi ha una part molt important de respecte als orígens. Rosa Sensat com a institució té uns referents importants. Estem aquí per fer el pont entre allò que es va perdre amb l’arribada del Franquisme i el present.

Per què ara pot ser factible que aquelles idees tinguin una presència més generalitzada a l’escola?

Bé, no sé si podrem fer-ho. Ja hi va haver un intent durant la transició, d’agafar aquella herència, orígens i referents i posar-los a l’aula. Als anys 70 es va dir escola activa. Amb els pas dels anys, molts dels principis de l’escola activa i les escoles del CEPEC (Col·lectius d’Escoles per l’Escola Pública Catalana), que tenien projectes innovadors, es van estancar. Hi ha hagut molts motius. Un que les coses no es poden fer de dalt a baix. Per exemple la LOGSE, una llei molt innovadora. No es va poder portar a la pràctica del tot, perquè es van intentar fer de dalt a baix. Calia més formació per als mestres que la fes possible.

En aquests moments es donen condicions més positives que als temps de la LOGSE?

Espero que sigui així. Tenim exemples d’escoles que des de fa molt temps han tingut projectes innovadors i s’estan estenent. Es poden replicar a altres escoles.

Entrevista a Francina Martí, presidenta de Rosa Sensat / © Sandra Lázaro

Estem vivint un canvi de cultura? El mestre s’obre més al treball col·laboratiu i en equip? Ha obert les portes de la seva classe?

Esperem que sí. Aquest és un dels objectius que també ens plantegem com a mestres. Per ensenyar als alumnes un aprenentatge col·laboratiu, primer hem de aplicar-lo nosaltres. El treball en xarxes ha d’ajudar a això. Hem viscut un temps en què hi havia molta competitivitat entre escoles. Escoles de primera i de segona, de diferents lligues, com el futbol. El que no podem continuar és així. L’objectiu és que totes siguin d’alta qualitat.

A Rosa Sensat heu publicat recentment el llibre Neurociència per a educadors, de David Bueno, que ha estat un èxit. Quines troballes de la neurociència recollides al llibre destacaria per tenir en compte en aquest procés de canvi educatiu?

El que fa el llibre és tirar a terra alguns mites. Per exemple, el mite de la memòria. Els aprenentatges no són només memorístics, sinó que han de ser experiencials. El que aprens a través de l’experiència té més repercussió en el teu a aprenentatge que el que aprens de manera memorística. També recull que per aprendre has d’estar motivat, connectat amb allò que aprens. Si no, no hi ha aprenentatges. Són coses que molts mestres ja saben per l’experiència del dia al dia a l’aula. El llibre dóna una base científica a tots aquests sabers.

Vostè és professora de Secundària. Com va ser l’experiència com a docent a aquesta etapa? 

Sóc llicenciada en Filologia Catalana, i vaig fer classes de Llengua i Literatura Catalana a diferents instituts. També he estat cap d’estudis i directora de centre. El que m’he trobat és que els ensenyaments a la Secundària encara són molt parcel·lats, molt de contingut, i trobar aquest punt més de conjunt, més transversal, es un dels reptes que hi ha en aquest moment.

És necessària també una atenció més individualitzada i integral?

Per suposat. Tenim una persona al davant que s’està formant, que està creixent. Necessita l’acció tutorial, guia, seguiment. Moltes metodologies que a la Secundària han estat oblidades.

Què es el que més li agrada de la docència?

El contacte amb l’adolescència. Com quan tens fills, ser professor també et convida a reviure tots aquells moments, bonics o no, d’enfadar-se amb el món. O una cosa com la lectura. Un llibre que has llegit. Quan el tornes a llegir amb un grup de joves, et dóna una altra visió, una nova energia. Et dóna coses que t’havien passat per alt.

La Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya va deixar anar que es plantejava avançar cap un nou tipus de Selectivitat, més competencial i menys memorística. Com ho valora?

De manera molt positiva. La Selectivitat marca massa l’agenda del dia a dia dels instituts. Un canvi a l’examen cap a un enfocament més competencial provocarà una transformació de la Secundària. Hi haurà canvis a les aules.

Quins altres aspectes serien necessaris per al canvi a la Secundària? 

La gestió de l’equip humà. Com fem que el temps sigui més eficient. Que a les reunions es parli de coses interessants i no tant de temes secundaris com els conflictes, que porten molt de temps i fan que perdem l’enfocament. Els alumnes també haurien de participar més a la Secundària. No només donar la seva opinió, sinó també ser partícips de la presa de decisions.

Entrevista a Francina Martí, presidenta de Rosa Sensat / © Sandra Lázaro

  • andr0mina

    Es llegeix entre línies que estan esperant, tot fregant-se les mans, aquestes PAU més “competencials” i menys “memorístiques” per poder tenir menys “reticències” a innovar en la secundària: vinga, que és una manera de dir que ja els va bé rebaixar el nivell d’exigència per poder fer els seus experiments pedagògics amb la canalla sense cap tipus de “pressió externa”. Però, ningú es para a pensar què passarà després amb unes universitats plenes d’analfabets? Haurem de rebaixar-hi també, a les universitats, l’exigència i fer els estudis universitaris “més competecials”? Ningú veu que això, a nivell mundial, ens convertirà en uns chihuaua amb el llacet al cap tan graciosos -i feliços al seu coixinet- que hauran de competir amb pastors alemanys, dobermans i rottweilers en els camps tecnològic, humanístic i científic? Deixem ja d’enganyar la gent, i de fer passar per progressistes i “innovadors” aquells, com la Francina Martí, que s’han convertit en un engranatge de transmissió eficaç dels postulats educatius d’organismes com el Banc Mundial o l’OCDE, que com sabem, busquen “la nostra felicitat” (les cometes pretenen accentuar el sarcasme). Però a qui volen vendre la moto? Per l’amor de Déu, una mica de coneixement. No de seny, no, de CONEIXEMENT!