Front social per una educació en economia crítica als centres educatius

Diverses organitzacions s'uneixen per qüestionar les formacions que s'imparteixen als instituts de la mà de les entitats financeres.

João França
 
 
 

Membres de la PAH, USTEC i SEPC en la presentació de la Platafroma per una educació en economia crítica / SANDRA LÁZARO

Membres de la PAH, USTEC i SEPC en la presentació de la Plataforma per una educació en economia crítica / SANDRA LÁZARO

“Després de tot el martiri que vam passar les meves filles i jo per la pèrdua del nostre habitatge, em nego i em sembla vergonyós que les meves filles aprenguin a caure en el mateix parany”. És el testimoni de Yolanda Yeste, membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i mare de dues adolescents, amb les quals va haver de patir un desnonament. És una de tantes veus que s’han alçat aquest dimarts contra el programa d’Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC) impulsat el 2012 per la Generalitat, l’Institut d’Estudis Financers i diverses entitats bancàries.

L’EFEC porta als instituts voluntaris, molts dels quals empleats o antics empleats de banca –però també economistes o membres de l’Institut Català de Finances, segons remarca el departament d’Ensenyament–, perquè imparteixin tallers sobre el món de les finances a estudiants de 4t d’ESO. “Es tracta que sàpiguen com funciona un crèdit si n’han de demanar un per obrir un negoci, per exemple”, expliquen des d’Ensenyament.

En canvi, la nova Plataforma per una educació en economia crítica –integrada per entitats que van des del sindicat USTEC o el sindicat d’estudiants SEPC, a organitzacions com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, diverses ONG o la Xarxa d’Economia Solidària– denuncia que els continguts “només aporten la visió del capitalisme financer hegemònic, sense referències a altres alternatives econòmiques”.

Estel Oleat, estudiant de secundària, parla acompanyada d'Irene Escorihuela, de l'Observatori DESC / SANDRA LÁZARO

Estel Oleat, estudiant de secundària, parla acompanyada d’Irene Escorihuela, de l’Observatori DESC / SANDRA LÁZARO

“Una forma de deformar és presentar com a mecanismes molt senzills el que són mecanismes de la banca”, explica Xavier Montagut, professor de secundària i membre de la plataforma. Denuncien que es donin per suposades algunes idees. Per exemple, recullen d’un dels materials didàctics el recorregut vital d’una persona que compra un cotxe entre els 18 i els 25, compra un pis entre els 25 i els 40 i més tard compra dos cotxes més i disposa d’un pla de pensions privat. Tot plegat, denuncien, és fer passar un determinat model per l’únic.

Una visió naturalitzada

“El currículum ocult és un entramat de substrat que està per sota, la gent no en té consciència i per tant es va repetint”, denunciava fa uns dies la professora Mercè Otero en una entrevista a El Diari de l’Educació.  El que busca la plataforma és impedir que aquesta visió de l’economia es naturalitzi i defensen una economia crítica. “Les estudiants volem ser capaces d’afrontar la realitat de forma crítica, i en canvi ens estan ensenyant una visió molt concreta, que diu que ens haurem d’endeutar per pagar uns estudis massa cars”, critica Estel Oleat, estudiant de secundària i membre del SEPC.

Oleat destaca que es presenta un model econòmic que criminalitza a les víctimes de la crisi per “no haver estat responsables”. Yeste, que ha viscut de primera mà els efectes de la crisi, assegura que “el que haurien d’ensenyar als nostres fills és qui han estat els responsables, els culpables de tenir a dia d’avui situacions tan precàries”.

La família Yeste, al local de la PAH de Barcelona. /ENRIC CATALÀ

La família Yeste, en una foto d’arxiu, al local de la PAH de Barcelona / ENRIC CATALÀ

“Per què volen enganyar els joves? No en tenen prou amb els milers de milions de beneficis a costa dels abusos i enganys practicats fins ara?”, es pregunta l’afectada. Li respon Miren Etxezarreta, catedràtica jubilada d’Economia i membre del Seminari Taifa d’economia crítica: “No en tenen prou amb el que tenen, també volen el futur”, assegura. “Això d’educació financera no en té res, és adoctrinament”, diu contundent. “Estem a favor d’una educació en economia crítica i plural, però en contra del que s’està fent”, apunta. I aquest debat que ara es troba als instituts, Etxezarreta també l’ha abordat a la universitat, amb la crítica a una visió única de l’economia.

Des del Departament d’Ensenyament remarquen que els 300 instituts que ja estan impartint aquests tallers a 4t d’ESO els demanen voluntàriament entre l’oferta que presenten Ensenyament, Economia i l’Institut d’Estudis Financers. Els voluntaris que els imparteixen, explica una portaveu, “reben una formació prèvia i fan un discurs homogeni, en què està garantida la desvinculació ideològica”. Els impulsors de la plataforma ho qüestionen i critiquen que es vulgui fer passar per neutral un discurs que no ho és. Durant el proper mes recolliran signatures per reclamar-li a la consellera Meritxell Ruiz la retirada d’aquest programa i el treball per “incorporar les perspectives d’economia crítica i plural en els currículums d’educació i els materials didàctics”.

  • josepm

    Caram, és que estem lluitant per coses tan elementals ……!!!. No volem saber res , tenir cap tracte, res de res,….amb la banca tradicional, és a dir, delinqüent confessa..! Pesats !!