La Generalitat amplia la cobertura de les beques menjador gairebé un 50% en dos cursos

La partida per a les ajudes a menjador escala fins als 60 milions d'euros aquest curs, però les famílies reclamen que es dobli perquè totes les beques puguin ser del 100 del preu de l'àpat

Pau Rodríguez
 
 
 

Molts nens i nenes segueixen una dieta equilibrada gràcies als menjadors dels col·legis. Foto: Cristina Maruri / AeA

En l’actual curs hi ha 32.000 alumnes més amb beca menjador que fa dos anys. Es tracta d’un increment del 46% dels beneficiaris d’aquesta ajuda: han passat de ser 69.000 el curs 2014-2015 a 101.205 en l’actual curs, segons acaba de fer públic el departament d’Ensenyament. La partida ha augmentat en dos anys dels 42,8 milions d’euros als 60 milions. El secretari de Polítiques Educatives d’Ensenyament, Antoni Llobet, ha celebrat aquest “salt considerable” de receptors de la beca i ha detallat que s’explica en bona part per la modificació dels llindars a l’hora d’atorgar les ajudes.

Llobet es refereix a que aquest és el primer curs que Ensenyament pren l’índex de pobresa d’Idescat –basat en la taxa Arope– per distribuir les beques. El seu compromís és que progressivament s’arribi a cobrir amb una beca menjador tots aquells sol·licitants que estiguin per sota d’aquest llindar. Actualment la taxa de pobresa entre els menors de 18 anys és del 32,5%, que equival a uns 350.000 infants i joves, tot i que segons Ensenyament no tots necessiten beca perquè n’hi ha que no dinen a l’escola, sobretot a Secundària.

De les més de 100.000 beques atorgades fins a dia d’avui, 78.396 cobreixen només el 50% del cost del servei de menjador; la resta, 22.809, en cobreixen el 100%. Des de l’any 2007 el menjador escolar té un preu màxim de 6,20 euros per àpat.

El departament d’Ensenyament afegeix que la xifra de beneficiaris encara podria augmentar abans no acabi el curs escolar, atès que la partida de beques menjador és oberta i, per tant, es podria donar el cas que es rebessin noves sol·licituds per situacions de pobresa sobrevinguda.

Les famílies demanen 120 milions i acabar amb les “mitges beques”

Si en pocs anys Ensenyament ha multiplicat les beques menjador no és perquè hi hagi molts més casos d’infants en risc de pobresa; molts d’ells abans es quedaven fora d’aquesta ajuda i, de fet, la federació d’AMPA FaPaC continua denunciant que hi ha famílies en situació d’exclusió que encara es queden sense beca. En una roda de premsa recent, la FaPaC va expressar que la partida de beques menjador hauria de ser de 120 milions, el doble que l’actual, sobretot pensant en què la major part d’aquestes siguin del 100%, i no del 50% com ara.

Miquel Gené, membre de la comissió de beques menjador de FaPaC, anomena a aquestes últimes “mitges beques”, i defensa que l’objectiu de la Generalitat hauria de ser que l’accés al menjador escolar fos “lliure i gratuït” per a tots els infants. Des de la federació veuen aquesta ampliació de la partida com el fruït d’anys de reivindicacions per part de les famílies i altres sectors de la comunitat educativa, però així i tot consideren els avenços “insuficients” si es pretén cobrir totes les famílies necessitades.

  • Beques Menjador

    A l´escola dels meus fills hi ha famílies que només reben la mitja beca
    i com que no poden pagar l´altra meitat han demanat compactar-la
    sencera per la primera meitat del curs, per tant, l´altra meitat de
    curs ja es queden sense l’ajut. No s´arriba i això que per una mica beca
    menjador aquest curs has de tenir una renda familiar un 20% inferior al
    llindar de la pobresa!

    I les famílies mileuristes on tots dos treballen però amb aquesta renda
    ja no es consideren ni sota el llindar de la pobresa? És que no
    necessiten la beca menjador pels seus fills tenint en compte l´increment
    del lloguer o el preu dels habitatges? Quina família pot viure a la
    major part de Catalunya amb tanta despesa i els sous tant baixos?

    Però no es tracte de corregir l’augment de la pobresa o els baixos
    ingressos, si no també d´igualtat d´oportunitats per les dones: quantes
    dones que voldrien no poden buscar feina o ocupar-se elles mateixes
    perquè han d´anar a buscar els seus fills o filles a l´escola i preparar
    el dinar perquè els ajuts són tant difícils d’aconseguir? Qui pot
    treballar o buscar feina eficaçment només amb dues hores lliures al matí
    i una a la tarda? L´economia del nostre país es pot permetre perdre
    aquesta riquesa potencial?