La Generalitat engega un màster d’innovació per a docents en actiu de l’escola pública

El màster, ofertat per la Universitat de Vic i la UOC, s'estrena com a prova pilot amb un centenar de docents de la Catalunya Central. La intenció és que els participants puguin transferir el que aprenen a les seves escoles

Pau Rodríguez
 
 
 

Presentació del màster a la Universitat de Vic amb els consellers d’Empresa i Ocupació i Ensenyament / @jordibaiget

És el primer cop que la Secretaria d’Universitats de la Generalitat, encarregada de l’oferta d’estudis superiors, es posa d’acord amb el departament d’Ensenyament per posar en marxa un màster. Es tracta del Màster interuniversitari per a la millora dels ensenyaments d’educació infantil i primària, que oferiran conjuntament la Universitat de Vic i la UOC, i que ha de servir per formar en competències a mestres que ja estiguin en actiu a l’escola pública, i que per tant puguin transferir al seu centre les pràctiques innovadores apreses durant els estudis.

El màster, que s’ha posat en marxa aquesta setmana, es planteja de moment com a prova pilot a la Catalunya Central, amb només 50 estudiants per edició –se’n faran dos–, però està previst que si els seus resultats són satisfactoris es traslladi als diferents territoris catalans, amb acords amb les diverses facultats, segons han manifestat les dues administracions promotores. Els estudis costen 500 euros l’any, són semipresencials i suposen un volum de 60 crèdits.

La intenció dels seus impulsors és que els qui cursin el màster millorin les seves competències docents sobretot a partir del que ja fan a la seva aula, comparant-ho amb altres pràctiques d’èxit de centres educatius, i contrastant-ho amb el coneixement científic que se’ls proporcionarà al màster. Aquest “triangle” –en paraules d’Antoni Badia, un dels coordinadors dels estudis– fa possible que l’aprenentatge dels docents sigui més competencial que de continguts concrets.

Els participants hauran de fer també un treball final d’intervenció de millora educativa. I com que, en última instància, la voluntat del màster és que els canvis tinguin impacte en el centre d’on prové el docent, els 50 seleccionats són cadascun d’una escola diferent. En aquest sentit, a més, el perfil dels participants serà sobretot de directors, coordinadors o tutors, per la seva major capacitat d’incidència en el centre. “No només hem de formar mestres per les escoles que tenim, sinó per les escoles que volem”, expressava Arcadi Navarro, secretari d’Universitats.

A nivell pràctic, es faran algunes classes presencials entre setmana i d’altres en dissabte. Això s’alternarà amb el treball virtual –a través del campus de la UOC–, atès que tots els participants arrosseguen la càrrega de treball de qualsevol docent en actiu. És per això que s’ha decidit també que els estudis durin dos anys, quan un màster amb aquests crèdits se sol superar en un sol curs.

Si bé és la primera vegada que Universitats i Ensenyament dissenyen conjuntament una oferta de formació continuada en forma de màster, el cert és que pel que fa a la formació inicial dels docents ja fa anys que treballen en un pla de millora. Es tracta del Programa MIF, que entre altres coses ha proposat que els graus d’Educació siguin de cinc cursos amb un últim any de pràctiques intensives.

  • Francesc Imbernon

    Entre universitat privades i semiprivades (que no té Facultat d’Educació) va la cosa… Què estrany…