Gràcies, InfoK

El programa infantil ha estat guardonat amb els premis Marta Mata, organitzats per Rosa Sensat

Jaume Cela
 
 

Captura de pantalla d’un programa de l’InfoK amb Laia Servera, la seva presentadora

Des de fa uns quants anys, Rosa Sensat concedeix els guardons Marta Mata a persones i entitats significatives en l’àmbit educatiu. Si repassem la llista de guardonats, descobrirem un mapa de noms d’altíssima qualitat. Aquest any els premiats han estat Mariano Dolci, persona polifacètica, home savi i atent a les necessitats dels més menuts i molt present en la renovació pedagògica del nostre país; i el programa InfoK.

Com que vivim temps durs en els que, per l’aplicació del famós article 155 de la Constitució Espanyola, moltes de les conquestes que crèiem consolidades estan al punt de mira dels sectors més immobilistes del nostre país, el reconeixement a InfoK arriba en un moment excel·lent. L’escola catalana està patint acusacions d’adoctrinament i els acusadors intenten que retrocedim tot el que hem avançat, molt especialment en el camp de la llengua catalana i dels continguts escolars que tenen a veure amb el nostre país petit, país en el que, com canta Llach, des d’un campanar podem contemplar el campanar veí.

I ho fan sense cap mena d’escrúpol, afavorint la denúncia pública per damunt dels hàbits de convivència que cada escola té per resoldre els conflictes. Un dels objectius de l’escola catalana era que poguéssim tenir un instrument informatiu i formatiu que permetés el coneixement de la realitat. Vam ser uns quants els que vam participar activament en l’impuls d’alguns diaris per aconseguir que hi haguessin pàgines destinades a les criatures i als joves que els permetessin estar informats sense necessitat de rebre les explicacions dels adults.

Ras i curt: fer un diari per a ells. I vam aconseguir aquest objectiu durant un temps, però en aquests moments no hi ha cap diari que destini una part seriosa i continuada de treball periodístic al servei dels més petits. Les pàgines de l’Ara tenen una altra funció. Però tenim l’InfoK, d’una qualitat extraordinària, que forma i informa, que educa i que sap que els nens i les nenes estan al bell mig d’aquest món amb els ulls i les orelles ben atentes al que passa al seu entorn. I que pregunten i volen respostes per poder construir les seves.

Aquells que ens dediquem a acompanyar les noves generacions en el procés de descobriment del món sabem que té tots els colors, alguns bellíssims, altres més dramàtics i també de tràgics. La criatura arriba a l’escola o a casa i pregunta per què floreixen els ametllers, per què els gossos acostumen a ser tan fidels, per què aquell pobre demana ajuda agenollat al carrer sense alçar la vista, com va néixer, per què els pares s’han deixat d’estimar, per què es moren els avis, fins i tot per què es moren els amics i, inclús, si ells mateixos es podem morir, si Déu existeix…

Ens qüestionen sobre la vida i la mort, sobre el sexe, les drogues i el rock-and-roll, sobre els bombardeigs a ciutats indefenses, sobre la bellesa d’un cel ple d’estrelles, sobre si podem imaginar-nos l’infinit, sobre la qualitat de l’aigua i les causes de la contaminació atmosfèrica. Fins i tot i des de les pantalles ens renyen i ens fan memòria de l’obligació que tenim de reciclar; ho fan amb gest adust i mirada d’agulla de cosir del cinc.

Ens recorden contínuament, perquè no viuen en bombolles aïllats del món, que l’emperador va nu. Hi ha grups de persones que creuen que respondre a algunes d’aquestes qüestions, les més compromeses, és adoctrinar i obliden que els educadors acabem ensenyant no el que sabem sinó el que som, perquè els valors no s’inculquen, sinó que es mostren. Defensen que s’adoctrina, per exemple, si una escola té un adhesiu de Somescola o si una mestra porta un llacet de color groc per reclamar l’alliberament dels presos polítics. Fins i tot es queixen que es pugui dir “pres polític” enlloc de “polític pres”.

Volem algun exemple més eloqüent de segons quines mentalitats que el que va passar a la primera manifestació unionista? En alguns dels seus parlaments s’esglaiaven davant d’altres convocatòries amb banderes catalanes o independentistes i acusaven el nacionalisme de ser la font de tots els mals sense adonar-se que aquest discurs es feia davant de nombroses persones que portaven altres banderes i cridaven altres eslògans sobre altres nacionalismes. Es veu que vestir un nen de torero o de legionari fa gràcia i no es considera adoctrinament, però si una mestra escolta, dóna temps i espai per crear conversa al voltant de les coses del món que interessen a les criatures mereix tota mena de denúncies.

Com ens cal recuperar la lectura del fragment evangèlic que parla dels sepulcres blanquejats! Doncs l’InfoK és un gran instrument per explicar el món amb sensibilitat, intel·ligència, respecte, pluralitat i tacte, sobretot molt tacte. En aquests moments en que reben aquest reconeixement, en reben un altre també, perquè estar al punt de mira de segons quines institucions que defensen l’escola neutral però que no expliquen què vol dir –possiblement perquè són conscients que parlar d’educació neutral és una bajanada de dimensions gegantines- és digne d’admiració.

Gràcies InfoK per la vostra feina, per la vostra esplèndida i lluminosa feina i gràcies a Rosa Sensat per l’encert en la tria dels guardonats d’aquesta convocatòria i de les anteriors.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*