Guies i consells per sobreviure a la jungla formativa del Saló de l’Ensenyament

El Saló de l'Ensenyament ofereix per primera vegada visites guiades a grups d'uns 15 alumnes. Recollim també els 10 consells sobre tria d'estudis del professor de la UOC Antoni Badia.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

Saló de l'Ensenyament.

Saló de l’Ensenyament.

Diu la llegenda que un dia un estudiant de batxillerat va entrar al Saló de l’Ensenyament i, al cap de 10 minuts, en va sortir amb una opció clara de formació superior. No és cap secret que els milers de visitants que cada any desfilen per aquesta fira de la formació –prop de 80.000 joves l’any passat– a vegades es troben perduts en una selva d’informació sobre formació professional, universitats públiques i privades, i cursos d’idiomes o d’art. Aquest any, sense anar més lluny, 190 entitats educatives presentaran la seva oferta al certamen que durarà del dia 18 al 22 de març, i que se celebra com és habitual al Palau 2 de la Fira de Barcelona, a Montjuïc.

Més enllà de la caricatura, però, l’organització és conscient que no sempre és fàcil per als estudiants escollir entre tanta oferta formativa. El departament d’Ensenyament i la Secretaria d’Universitats i Recerca proporcionen atenció personalitzada a peu de saló sobre les diferents opcions i itineraris educatius, amb experts que ajuden els estudiants a escollir en funció dels seus interessos.

Però la novetat que destaca aquest any, i que pretén aprofundir en aquesta orientació individualitzada, són les visites guiades al saló, una iniciativa que duran a terme professionals d’Educaweb, un portal digital dedicat precisament a l’orientació formativa. Les visites, que s’han de sol·licitar amb antelació, estan pensades per a un màxim de 15 persones –mitja classe– i duren 30 minuts. L’objectiu de les guies d’Educaweb és adaptar el Saló a les necessitats i capacitats dels alumnes, i oferir una visita més en consonància amb el que han treballat als seus centres educatius.

“Molts joves es perden al Saló, però no només per l’oferta creixent, sinó sobretot perquè no tenen clar què volen fer ni quina informació han de recollir en la presa de decisions”, explica Olga Valls, responsable dels serveis d’orientació d’Educaweb. “Els donarem una sèrie de criteris per a la tria i els comentarem al llarg de la visita”, exposa Valls, que a més destaca el fet que aquesta ruta es pot fer en companyia dels tutors dels alumnes, un factor “fonamental” perquè, com apunta Valls, al final són ells els principals orientadors dels joves.

Una de les recomanacions de Valls, per exemple destinada als alumnes de batxillerat que han de seleccionar una carrera universitària, és que complementin el seu pas pel Saló amb les sessions informatives dels graus, on es detallen les característiques dels estudis amb més profunditat. Un altre dubte habitual, un cop escollida la formació, és el que fa referència al centre: “Els ajudarem a comparar entre centres, perquè sovint canvien moltes coses: no és el mateix fer ADE a la Universitat de Barcelona que a la Pompeu”, assevera Valls.

Les novetats sobre orientació, tanmateix, no acaben aquí: el saló estrenarà també el Fòrum d’Orientació Universitària, un espai coordinat per la Universitat Rovira i Virgili al qual es podran apuntar fins a 30 persones i que servirà per resoldre dubtes i debatre sobre opcions i estudis.

El Saló de l’Ensenyament està inscrit en la Setmana de la Formació i el Treball, que dura els mateixos dies i també inclou el Saló Futura, de màsters i postgraus, que se celebra els dies 20 i 21 i compta amb uns 250 expositors.

10 consells per escollir un itinerari

En el marc del Saló de l’Ensenyament, el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Antoni Badia proposa 10 consells als estudiants perquè no es perdin en la selva formativa del Saló.

1. Detectar els camps de coneixement que interessen més. Quan els joves pensen quins estudis volen seguir sovint acostumen a fer-ho, en primer lloc, segons l’àrea de coneixement que els agrada més al centre educatiu. “El primer criteri de l’estudiant ha de ser triar el camp de coneixement que li agrada més, però els camps de coneixement que ha de tenir com a referents són els estudis futurs que ha de cursar, que són més variats i específics que no pas les àrees curriculars”, apunta Badia.

2. Identificar els camps professionals (actuals i futurs). Badia convida els adolescents a projectar en quin camp professional els agradaria treballar. “Per això és important que s’informin bé de totes les professions que hi ha i que no es quedin amb les que només coneixen per familiars, amics o que han vist en pel·lícules o sèries de televisió”, adverteix. Identificar les professions comporta pensar en la utilitat real dels estudis que es volen cursar un cop s’hagin acabat, en el futur.

3. Avaluar les competències pròpies. Badia explica que tothom té unes competències més desenvolupades que altres, i que és necessari identificar-les per a seguir una formació que permeti desenvolupar-les encara més: “L’adolescent ha de ser conscient tant de les seves capacitats per a adquirir, analitzar o aplicar diferents tipus de coneixement com de les seves habilitats en la dimensió social, com ara la comunicació o les relacions personals”.

4. Considerar la disponibilitat del temps. El professor apunta que hi ha una nova generació d’estudiants que tenen unes demandes i expectatives vitals diferents. “Hi ha adolescents que volen ser protagonistes del seu temps i que valoren models docents que els permetin tenir un grau més elevat d’autonomia”, assenyala. Per aquest motiu, “els estudis virtuals generen cada vegada més interès en aquests joves, perquè es poden gestionar d’una manera més flexible el temps i dedicar-lo a altres facetes de la vida igualment importants per al seu creixement vital i professional”, explica.

5. Imaginar-se quin estil de vida futur es vol seguir. Treballar és l’activitat que consumeix més temps de la vida d’una persona. “Fer aquest exercici els ajuda a detectar la seva identitat professional futura i optar per uns estudis que s’adaptin a les seves preferències i necessitats”, apunta aquest professor. “Hi ha joves que s’estimen més treballar en un despatx i seguir una rutina diària, altres que s’imaginen emprenent projectes i altres que es veuen viatjant pel món”, afegeix.

6. I, encara anant més enllà, projectar no solament què vol ser sinó qui vol ser. “En un món on la identitat personal s’estructura cada cop més entorn del consum, encara hi ha persones que pensem que la professió que un exerceix continua essent important per a fonamentar la identitat personal de cadascú. El que jo faig cada dia i reiteradament acaba influint en qui sóc”, explica Badia.

7. Pensar que gairebé cap decisió sobre els estudis no és irreversible. Vivim en la societat de l’aprenentatge continu al llarg de la vida. “No passa res si es deixa d’estudiar durant un període. La societat té molts mecanismes perquè la persona aconsegueixi anar aprenent al llarg de la vida”, remarca aquest professor. De fet, “el col·lectiu de persones que estan en un procés continu d’aprenentatge (per a aprendre idiomes, per a actualitzar-se laboralment o per a ampliar estudis, entre altres finalitats) no para de créixer”.

8. No prendre la decisió de triar estudis ni aïllat ni en solitari. En aquest camí que l’estudiant emprèn per a triar els estudis, Badia explica que es pot afavorir la participació de persones pròximes a l’adolescent, com la família, els amics, el tutor del centre educatiu, entre altres; i també de persones amb professions allunyades del que l’estudiant viu cada dia. “Un coneixement ampli del món professional per part de l’estudiant influirà en el fet que la tria sigui més madura”, assegura.

9. Prendre una decisió personal. Ara bé, ha de decidir l’estudiant i s’ha d’evitar qualsevol mena d’imposició. S’ha d’assegurar que l’estudiant es responsabilitza de la decisió i es compromet a treballar per a aconseguir l’èxit de la tria que fa. “La decisió última l’ha de poder prendre l’estudiant”, comenta Badia.

10. Anar a la recerca de la felicitat. I, finalment, cal no oblidar que el que compta és la persona, per sobre de la seva professió. I, per aquesta raó, “s’ha de tenir clar que la tria d’estudis i de professió sempre ha de tenir un caràcter instrumental i ha d’estar supeditada a aconseguir ser feliç; sempre que es pugui”, conclou aquest expert.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*