ENTREVISTA

“Hem de dominar les tecnologies i els mòbils com a eines de treball i coneixement”

Francesc Solans és professor de tecnologia de l’Institut Josep Vallverdú de les Borges Blanques. Des de fa uns anys, les seves classes s’han convertit en una arriscada aposta per l’educació a través de les noves tecnologies

Raquel Ligero
 
 
 

Francesc Solans, a la seva aula.

Francesc Solans és professor de tecnologia de l’Institut Josep Vallverdú de les Borges Blanques. Des de fa uns anys, les seves classes s’han convertit en una arriscada aposta per l’educació a través de les noves tecnologies i el treball en equip. I alguns dels seus projectes han estat fins i tot reconeguts arreu del territori pels Mobile Learning Awards, els premis que otorga el Mobile World Capital en aquest cas per una bona experiència d’aprenentatge amb el mòbil a l’aula. Ara que s’acosta una setmana en què es parlarà de mòbils en tots els àmbits, entrevistem aquest entusiasta de les TIC.

Això de requisar mòbils als alumnes… A les teves classes passa?

No, ben al contrari! Els alumnes han de portar el mòbil, perquè és un pont entre el coneixement i el seu aprenentatge.

Com funcionen les teves classes?

L’objectiu és que els alumnes aprenguin els continguts curriculars tradicionals i aprenguin a fer-ho a través del que anomenem eines toves: compartir, col·laborar, comunicar, liderar, assumir responsabilitat… Sempre que muntem una activitat a l’aula tenim present tots aquests elements. No només el contingut que han d’aprendre, sinó com l’aprenen. I aquí és quan les TIC (mòbils, tauletes…) prenen un paper important.

L’objectiu, doncs, és plantejar reptes als alumnes i que ells siguin capaços de resoldre’ls, en el seu cas, gràcies a les tecnologies que tenen a l’abast?

Nosaltres treballem en una aula que es diu AulaABP, on l’aprenentatge està basat en projectes. Cada cop que els proposo un nou projecte d’estudi, sempre l’enfoco com si fos un repte, i els alumnes han d’informar-se, buscar, treballar, comentar, compartir tota la informació que van trobant… I a través d’aquests passos arriben a les conclusions que jo, com a professor, els hauria pogut donar d’entrada.

La diferència és que en una classe magistral on jo explicaria, ells podrien escollir si escolten o no. En canvi, d’aquesta manera ells em plantegen dubtes i preguntes i això vol dir que estan atents. Hem aconseguit que l’alumne sigui el que vol, que jo li respongui les preguntes per a les quals no té resposta. I la seva atenció és molt més alta.

En els últims dos anys, alguns dels projectes que han sortit de l’aulaABP de l’Institut Josep Vallverdú de les Borges Blanques han estat guardonats. Una aplicació sobre el turisme a les Garrigues va ser la primera el 2015 i l’han seguit altres com el que us van donar als Mobile Learning Awards  l’any passat. El projecte, 360 graus d’aprenentatge immersiu, va ser reconegut com a millor experiència d’aprenentatge amb tecnologia mòbil a l’aula. En què va consistir?

A través d’aquest projecte volíem que els nostres alumnes aprenguessin com funciona una central termo-solar. Un alumne de batxillerat que estava fent el treball de recerca sobre realitat virtual va crear un visor a través del qual es podien reproduir imatges en 360º. I un altre grup d’alumnes va anar fins a la central per fer les fotografies. D’aquesta manera, vam aconseguir que tothom qui es posava les ulleres amb el mòbil podia reproduir aquell escenari; traslladar-s’hi sense sortir de l’aula gràcies a la tecnologia.

I el projecte no acaba aquí, sinó que ells mateixos van anar a altres cursos per explicar el que havien aprés sobre les centrals termo-solars i mostrar-los tot aquest coneixement a través de la realitat virtual i les imatges en 360º.

Un projecte no només amb noves tecnologies, sinó també on es veu el treball col·laboratiu.

Es tracta d’un projecte internivells, és a dir, els alumnes de Batxillerat van crear uns continguts per ensenyar als de 2n d’ESO. D’aquesta manera, no només feien d’alumnes, sinó que també havien de fer el rol de professor. L’important no era la nota, sinó saber-ne prou per ser capaços de respondre les preguntes que els seus companys més petits els poguessin formular. Busquem, a banda de l’adquisició del coneixement, que siguin bons comunicadors i transmissors d’informació, ja que això els ajudarà en en seu futur i en la vida professional.

Com han canviat les habilitats dels alumnes d’uns anys ençà? Quines diries que són l’habilitat més necessàries en el present i futur?

L’habilitat clau del segle XXI és dominar les tecnologies i els dispositius mòbils com a eina de treball per obtenir el coneixement, saber-lo escollir i ser capaços de produir continguts en format digital. No busquem que l’aprenentatge sigui a l’estil tradicional, el que en anglès en diuen les 3 R’s: llegir, escriure i tenir coneixements de matemàtiques (l’empollar i vomitar). Volem que siguin conscients d’allò que aprenen i ho visquin de manera personal. Per això, ara és més adequat parlar de les C’s: pensament computacional, col·laboració, pensament crític…

Està clar que estem vivint un canvi de paradigma en la manera d’educar. Si haguéssis de descriure els reptes de l’ensenyament per al present i el futur proper, quins serien?

Dotar a l’alumnat de les eines que li permetran triomfar en la seva vida laboral. No ens hem d’enfocar en el que fem a classe, sinó que el que fem a classe ha de ser l’inici del que es trobaran en la seva vida futura. I està clar que això serà: treball col·laboratiu, creativitat i saber diferenciar entre les coses bones i les dolentes.

Els centres escolars han d’intentar donar a l’alumnat aquelles eines i habilitats que faran anar a la seva vida professional. La clau és insistir en el com i no tant en el què. És a dir, no és tan important saber-ho tot sobre la cèl·lula o la revolució industrial, sinó el procés que els alumnes segueixen per generar i trobar el coneixement.

Fins ara hem parlat dels canvis que fan falta a l’aula i que, en el teu cas, ja estàs aplicant. Però el sistema educatiu també s’està adaptant al ritme que li demanen els alumnes i la societat?

Si busquem què demanen les empreses i quines habilitats hauran de tenir els alumnes al llarg de la seva vida laboral, hauríem de preparar-los d’aquesta manera. Però, en canvi, després els alumnes topen amb proves com les PAU (la selectivitat) que van per un camí totalment diferent. I és aquí on el professor entra en una dicotomia: miro què necessitaran en un futur i oblido l’examen d’accés a la universitat? O em centro en el contingut que necessiten per passar la prova?

I no només això… El mateixos professors també han d’adaptar-se a una nova manera de fer?

Exacte. Molts de nosaltres hem après amb el mètode educatiu tradicional: empollant, redactant, prenent apunts i vomitant en un examen tal com ens ho havien dit. El professor no està preparat per aquesta nova forma de treballar. A més, com que els nivells alts d’ensenyament a nivell global segueixen valorant els resultats dels exàmens, costa veure la bondat d’aquest tipus de projectes amb què nosaltres treballem.

Tot i així, és clar que hem de seguir aquesta línia. Aconsegueixes posar el contingut curricular dins del projecte, i aconsegueixes vehicular totes aquestes eines toves perquè l’alumnat estigui preparat pel que es trobarà a la vida real.