Una hora lectiva menys, una hora més per millorar

Hem d'aprofitar el moment ara que ens retornen una hora. Hem de parar, pensar i valorar com la podem aprofitar

Àlex Rosa i Gandia
 
 
 

Durant aquestes últimes setmanes hem viscut un renaixement dels debats sobre la política educativa. Els pressupostos de la Generalitat i les reivindicacions de la comunitat educativa, sindicats i alguns partits polítics han fet que revifin certes brases.

El passat 25 de gener el Govern de la Generalitat i els principals sindicats van signar un acord. Entre els compromisos del Departament d’Ensenyament hi ha la reducció d’una hora lectiva per al professorat el curs vinent i la possible reducció d’una segona hora lectiva menys pel 2018-19 en funció de la disponibilitat econòmica.

Aquestes dues hores no són una millora, sinó una recuperació de l’horari d’abans de les retallades. L’any 2011 vam començar a fer una hora lectiva més perquè així ho decretava la consellera Rigau i, el 2012, una segona hora lectiva afegida per part del ministre Wert. Aquests increments d’hores lectives responien a criteris merament econòmics i no per una millora del sistema educatiu.

És molt important reivindicar la part més qualitativa i no quantitativa d’aquesta mesura: tenir una hora menys de classe a la setmana no és sinònim de treballar menys sinó de distribuir les hores en benefici de la qualitat.

Aquesta hora lectiva menys suposarà que es contracti més personal docent i, per tant, ampliarem els membres dels nostres claustres. Això afavorirà sobretot l’atenció a l’alumnat i l’atenció a la diversitat. Actualment el reforç, el desdoblament, l’aula d’acollida o l’educació especial és el primer que es deixa de fer a l’escola quan hi ha alguna persona malalta.

Que tinguem una hora lectiva menys vol dir que tindrem una hora exclusiva més. Per entendre la necessitat i els beneficis d’aquestes hores cal saber què estem fent en cadascuna d’elles. Ara mateix tenim 5 hores d’exclusiva a infantil i Primària i 7 a Secundària. A Primària, que és la meva especialitat i de la qual us puc parlar amb molt més coneixement, fem:

  • Una hora de cicle: Ens reunim els mestres que treballem en un mateix cicle (inicial, mitjà o superior) i treballem els aspectes més organitzatius de l’escola. Tot i que és un bon repartiment de grups entre el claustre, té algunes mancances. Els mestres especialistes no només tenim alumnes d’un cicle sinó dels tres cicles de primària a la vegada i, per tant, no és un moment per parlar, dialogar, reflexionar o prendre acords sobre allò que afecta l’alumnat perquè no podem estar totes les persones que estem en un sol grup a la vegada.
  • Una hora d’atenció a les famílies: És aquell moment en què atenem les famílies. La informació i la corresponsabilitat família/escola és un element molt important al llarg de tot el curs.
  • Una hora de comissions: A la majoria d’escoles hi ha treball per comissions. És un repartiment del professorat que es dedica a desenvolupar tasques més concretes com ara desenvolupar la línia d’escola pel què fa a les matemàtiques, les celebracions escolars, l’actualització i reparació d’equips informàtics, la posada al dia de la pàgina web, etc.
  • Una hora de formació: Com que el Departament ha retallat de manera dràstica la formació, el que es fa és que les escoles escollim algun tema d’interès general o subjecte de millora del centre. Dues persones del claustre es formen, si no dominen ja el tema, i fan formació a la resta de mestres.
  • Una hora de nivell: És quan es programen les activitats de classe conjuntament entre els mestres/tutors que estan en un mateix curs.
  • Una hora de claustre: Reunions generals de tot l’equip. L’ordre del dia pot ser molt variat però en general es tracten els temes que afecten a tot el conjunt de l’escola.

Aquest repartiment és bastant general, tot i que depèn de l’organització de cada centre. Poden ser reparticions diferents però, com a mínim, hi ha aquestes. Si sumeu, veureu que hi ha, com a mínim, sis tipus d’exclusives diferents. Això vol dir que hi ha reunions que no es poden fer setmanalment i s’han d’anar alternant, també dies que cal anul·lar les entrevistes amb famílies, etc.

En aquestes hores, potser hi ha una mica de temps per treballar en equip i pensar en l’alumnat els dies que es fa cicle, però és un temps del tot insuficient. Quan teníem més hores exclusives, hi havia una gran tasca de debat, de reflexió, d’autocrítica, de millora… Abans parlàvem de tots i cadascun dels alumnes repetidament al llarg del trimestre.

És important prendre acords en comú quan es tracta d’alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) perquè tothom actuï en la mateixa direcció, per fer una feina cohesionada i d’èxit. És important saber si algun alumne ha estat malalt, si hem de tenir alguna atenció especial, si cal que augmentem el reforçament positiu perquè una alumna ha tingut una germana i pateix una regressió, si hi ha pares que se separen i això afecta l’infant, etc. És important saber què és una hipoglucèmia i cada quant s’ha de punxar una alumna diabètica, quina és la dosi d’insulina, si l’endocrinòloga ha canviat les pautes…

Quan hi ha alumnes amb alguna problemàtica de conducta és important que marquem conjuntament l’estratègia a seguir, els objectius a prioritzar, quines accions tenen conseqüència i quines podem tolerar… És important pel bé de l’alumnat que tinguem l’espai i el temps per a parlar d’ells.

De vegades hi ha alguna alumna especialment sensible per algun motiu, té uns dies dolents, es mostra neguitós i presenta conductes disruptives. Un dia en concret comencen a les 9 amb música i el nen rep la primera alerta, després fan llengua i la tutora el treu de classe i parla amb ell per cridar-li l’atenció. Quan ve la d’anglès li regala una esbroncada i per acabar a la tarda fan educació física i la mestra el torna a renyar. Aquell dia haurem fet de tot menys educar.

Per l’alumnat sense dificultats també és necessari reservar un espai. Cal valorar globalment els avenços, cal que aprenguem a identificar les capacitats i les intel·ligències múltiples de tots i cadascun dels alumnes per fer una feina més personalitzada.

Hi ha moltes estratègies i dinàmiques de grup que requereixen que fem grups heterogenis i, de vegades, és bo que parlem si fem ús d’elles o si en fem abús. Cal que parlem sobre què fem i com ho fem. És important que parlem i tot està quedant relegat en correus electrònics o documents desats en una carpeta a l’ordinador, com si treballéssim amb productes i no persones, com si no es pogués solucionar amb la creació d’espais de debat i intercanvi entre els professionals.

Una de les reflexions més global en els claustres és que no tenim temps per a parlar dels nens i les nenes. La pèrdua d’hores lectives ha suposat que la transmissió de la informació depèn de la bona voluntat del professorat, d’aprofitar converses pels passadissos, allargant l’horari laboral, etc. L’augment de les hores lectives va suposar un greu atac a la qualitat de la tasca docent. Rigau i Wert van fer que es deixés de parlar dels alumnes. Han convertit les escoles en un lloc on tractar expedients acadèmics i resultats.

El reflex més important d’aquest greuge és a les avaluacions. Es fan una vegada al trimestre i, malauradament, les frases més repetides en aquestes sessions són: “això no ho sabia, no en tenia ni idea”… És molt greu que els mestres haguem deixat de parlar i ens hagin conduït a destinar les nostres hores de treball personal a la més absoluta soledat. No és just per l’alumnat que els mestres ens sentim permanent desinformats sobre el nostre propi dia a dia. no s’ho mereixen.

Hem d’aprofitar el moment ara que ens retornen una hora. Hem de parar, pensar i valorar com la podem aprofitar per, de mica en mica, recuperar allò que ens han robat i retornar a l’alumnat a allò de poder ser tractat com una persona.

Àlex Rosa i Gandia
Sobre Àlex Rosa i Gandia

Mestre de l'escola pública, activista social i regidor per la CUP a Tiana Contacte: Twitter | Més articles