I si posem el focus en la formació inicial dels mestres?

Ja fa uns anys que un ampli sector social i especialment el món de l'educació reivindica la necessitat no només de reflexionar al voltant de quins són els reptes actuals de l'educació, sinó que cal actuar urgentment sobre els vigents models educatius abans que la desconnexió entre l'escola i la societat sigui irreversible.

Annabel Fontanet
 
 
 

iStock

Darrerament, des dels diferents actors implicats s’han promogut fòrums on es debaten quins són els veritables canvis que requereix el sistema educatiu, es fan llistats dels recursos necessaris per millorar-lo, s’estableixen prioritats psicopedagògiques, es proposen noves fórmules metodològiques, s’analitza l’entorn social, les necessitats de les famílies, es parla dels mestres, dels alumnes i, en definitiva, es dissenyen els nous processos d’innovació i transformació educativa i social que ha de caracteritzar la societat del segle XXI.

La preocupació pel futur de l’educació sorgida d’aquestes reflexions és la que inicialment em va portar a investigar sobre el que considero un dels pilars més importants del sistema educatiu, els mestres i la seva formació, i que finalment es va materialitzar en la realització de la meva tesi doctoral al voltant de la formació inicial dels mestres, i de la que voldria significar els aspectes més rellevants de les conclusions obtingudes.

Cal dir que més enllà de la recerca teòrica al voltant de la formació inicial dels mestres, vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar i conversar amb els principals experts nacionals i referents de renom en el món de l’educació i amb mestres en actiu amb responsabilitats a les escoles, que em van donar una visió i opinió autoritzada de l’actual situació de l’escola i dels principals reptes educatius als quals s’enfronta.

La primera conclusió obtinguda a partir d’aquesta recerca és que si majoritàriament es considera que els dos reptes principals als quals s’enfronta l’educació actualment són educar en competències per a la feina i per a la vida en un futur incert i canviar el model d’escola, és molt conseqüent que el tercer repte al qual hem de fer front sigui el fet de canviar i definir el rol del mestre, que participa en aquesta educació i és membre actiu d’aquesta escola. La realitat global, plena de canvis socials i tecnològics, exigeix replantejar el paper de les escoles del futur i el perfil que han de tenir els mestres del segle XXI (Gairin, 2011). Autors com Marina et al. (2015), Imbernon (2015), Capsada, Burns i Subirats (2015) i diversos organismes i documents a nivell nacional i internacional, com l’OCDE (2013) i WEF (2016), ens indiquen també que les competències que s’exigeixen en l’entorn professional i de la formació canvien, i per tant l’escola i el mestre han d’estar preparats per actuar en aquests nous entorns, i de manera conseqüent la seva formació també ha de ser diferent.

Si ens fixem en quines són les competències que s’exigiran en el món laboral i per a la vida en general en un futur incert segons els informes internacionals com WEF (2016), Fundación Telefónica (2013) o el Centre UNESCO de Catalunya (2015) podem observar que l’educació dels futurs mestres s’haurà de focalitzar en la formació de persones reflexives, persones que han de ser capaces de transformar el seu entorn i de treballar en xarxa, competències que impliquen necessàriament la millora de la qualitat de la seva formació.

L’estructura de la formació inicial, tant en relació al currículum com a la distribució temporal i l’arquitectura del sistema, ha de respondre a les necessitats de formació existent i ser conseqüent amb el mestre que volem formar. Una formació inicial d’un mestre on es doni molta importància a incloure en el currículum aspectes disciplinaris, aspectes de caràcter personal psicosocioemocional i de relacions interpersonals. Aquestes competències, com les emocions, la gestió de conflictes, el saber estar i acompanyar, la creativitat, els valors, el compromís, la responsabilitat, la cooperació, el pensament crític, aprenentatge al llarg de la vida, etc., tan importants en el desenvolupament de la persona i en aquest cas del mestre com a figura referent pels seus alumnes, han d’estar inclosos en el currículum i buscar quina és la millor manera de treballar-los i avaluar-los. Avaluar aquests aspectes genera certa complexitat, però creiem que és necessari per aconseguir que els professionals de l’educació siguin creatius, lliures, emprenedors, trencadors i que es converteixin en agents de canvi i de transformació social i educativa (Changemakers).

En aquest sentit, darrerament s’està apostant per la creació d’un curs de Mestres Interns Residents, a imatge i semblança del MIR dels metges, que ajudaria a millorar la qualitat de la formació inicial dels mestres. Nosaltres preferim anomenar-lo com a Curs d’Iniciació Professional (CIP) i podria estar integrat dins la formació universitària i on la immersió a les escoles fos total i el mestre novell aprengués al costat d’un mestre veterà. Per tant, estaríem parlant d’un curs pagat i tutelat on al final del mateix es decidís si realment el mestre està capacitat per iniciar la seva tasca a l’escola o si encara ha de seguir fent algun altre curs complementari. Som conscients que això comporta una anàlisi en profunditat de com s’organitzaria aquest curs, de quin rol haurien de tenir els tutors de les escoles i quin el de les Universitats, i sobretot de com es plantejaria aquesta avaluació de la tasca feta per determinar la idoneïtat o no del professional.

Competències com les emocions, la gestió de conflictes, el saber estar i acompanyar, la creativitat, els valors, el compromís, la responsabilitat, la cooperació, el pensament crític, aprenentatge al llarg de la vida, etc., tan importants en el desenvolupament de la persona, han d’estar inclosos en el currículum de la formació inicial

La revolució tecnològica, els canvis i evolucions pel que fa a les tendències i a la realitat socioeducativa haurien de fer també que el coneixement psicològic, pedagògic i sociològic que volem que adquireixin els futurs mestres s’actualitzi i que se li sumin tots aquells àmbits de coneixement que ens ajudin a conèixer com es produeix l’aprenentatge (Neuropedagogia, neurologia, neurociència)

En consonància amb tot l’exposat, seria necessari basar-se en una estructura on també existís un equilibri entre la teoria i la pràctica. Existeix el perill de magnificar tant la pràctica que arribem a desprestigiar la teoria i creure que a les universitats només es fan unes activitats que s’han d’aplicar a les escoles, i oblidar aquest diàleg constant entre les dues. L’articulació entre aquests dos àmbits és imprescindible pels futurs mestres i per tant s’han de treballar conjuntament encara que la part pràctica es pugui endur un percentatge més elevat del temps de formació.

Per tant, sembla necessari la utilització d’estratègies metodològiques que afavoreixin i facilitin l’adaptació dels alumnes a la realitat vigent i els capacitin en l’adquisició dels coneixements i de les habilitats necessàries per a incorporar-se al món professional en un procés de transició gradual però ferm, experimentant amb metodologies, estratègies i tècniques didàctiques atractives i eficaces, com la classe invertida (flipped classroom), la gamificació, tallers, jocs de rol, projectes, aprenentatge basat en problemes, codocència, treball cooperatiu, etc. Però per això no val dir només als futurs mestres que tenen el perfil ideal per treballar a l’escola i què és el que haurien de fer, sinó que han de viure i experimentar aquestes estratègies i així després les podran portar a terme a les escoles.

En conseqüència, des del món universitari ens hauríem de plantejar quina imatge dóna o en quin lloc queda la Universitat si es fa innovació a les escoles i no es pensa en ella, quan de fet són les universitats les que haurien de liderar i co-liderar els processos d’innovació i de canvi en l’educació. Caldria preguntar-nos, doncs, si realment creiem que estem en condicions i voluntat d’aprofundir en una reforma radical del plantejament formatiu que tenim a la Universitat pel que fa no tan sols a la formació inicial dels mestres, sinó també a les metodologies de treball, a l’agrupació d’alumnes, a crear itineraris nous que realment ens portin a un treball coordinat i conjunt amb les escoles d’acord amb les necessitats i transformacions que elles plantegen.

Finalment volem significar que aquests resultats de la nostra recerca estan en plena consonància amb la recent publicació feta pel MIF amb accions estratègiques per assolir la millora per a la formació inicial per a la docència. Hauríem d’aprofitar aquests plantejaments i propostes per començar a actuar i a iniciar el procés de transformació de manera immediata.

Si no ens hi posem aviat, és més, si no ens hi posem ja, ens trobarem, com crec que ja hi estem fa temps, en un cercle que ens porta a repetir obvietats però que no ens ha ajudat a portar a terme les transformacions educatives necessàries i sobretot no ens ajuda a estar a l’altura del que es mereix l’escola i la societat catalana avui.

Així doncs, posem el focus en la formació inicial dels mestres i fem una aposta efectiva per la transformació de la universitat ja?

Annabel Fontanet
About Annabel Fontanet

Mestra i pedagoga. Professora URL-Blanquerna -Formació Inicial Mestres. Grup Recerca PSITIC Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*