I si una psicopedagoga no pogués treballar en l’Orientació Educativa?

Resulta que aquest és el nostre cas. En finalitzar la nostra Llicenciatura en Psicopedagogia després del 2009 vam descobrir que aquesta titulació que fins aleshores havia servit per exercir a l’especialitat d’Orientació Educativa en el cos docent de Secundària, de sobte, a partir d’una data i d’una decisió totalment arbitrària, deixava de ser vàlida.

Psicopedagogia Reivindica
 
 
 

1 d’octubre del 2009

Aquesta data és l’únic motiu pel qual no podem exercir com a professionals de l’orientació educativa a Secundària. Els nostres companys llicenciats en la mateixa carrera titulats abans del 2009, poden i, de fet, exerceixen dins d’aquesta especialitat. I pensareu,  “potser el pla d’estudis és diferent?” . Doncs no, els plans d’estudi d’abans i de després d’aquesta data són idèntics. I us tornareu a preguntar; “quina és l’alternativa per a treballar a Secundària, doncs?” Ens demanen el mateix que demanen a un llicenciat en Filologia o en Matemàtiques, que és el Màster de Professorat. Òbviament ells necessiten una formació pedagògica que és el que proveeix el Màster, però nosaltres que ja tenim formacions provinents de l’àmbit educatiu?

En el nostre cas, a més, també hi ha el Màster de Psicopedagogia, que sorprenentment és en el que s’ha convertit el segon cicle, per tant, seria com tornar a cursar el mateix. Un cop es va extingir la Llicenciatura en Psicopedagogia, les universitats catalanes van aventurar-se a convertir aquests estudis en un simple màster de 60 crèdits, només vàlid a Catalunya. Aquest màster en canvi si que dóna l’oportunitat a diplomats i graduats a poder exercir dins la borsa de Secundària, en l’especialitat Orientació Educativa.

No només han reemplaçat els nostres estudis per un màster amb molta menys càrrega lectiva, sinó que a part té sortides professionals reals. Sí, ho heu sentit bé. En definitiva, un autèntic regal pels nous estudiants del àmbit psicopedagògic. Res a veure amb el panorama dels antics llicenciats, que no només hem hagut d’estudiar molts més anys amb la llicenciatura sinó que a part estem obligats, si volem exercir en el sector públic a fer el Màster, tot repetint assignatures i pràctiques que ja hem cursat i, evidentment, tornar-les a pagar. A més, preguntant a les Universitats que ofereixen aquest Màster, veiem que, en cas de fer-lo, ens convalidarien totes les assignatures -menys les pràctiques i el Treball Final de Màster (TFM)-. Així doncs, convalidant-nos totes les assignatures, sembla que fins i tot ells mateixos veuen que estan cometen una absurditat i, d’alguna manera, reconeixen l’error. I és que, com és possible que un màster de 60 crèdits tingui més pes que una llicenciatura de més de 150 crèdits?

Som unes quantes les generacions de psicopedagogs i psicopedagogues que ens hem quedat a l’estacada. Per què aquest canvi no es va fer seguint l’extinció del pla d’estudis, enlloc de deixar-nos orfes? I, encara més, per què ningú ens va dir que en llicenciar-nos en Psicopedagogia no podríem exercir la Psicopedagogia en l’educació pública, en el cos de Secundària? O, què feia pensar quelcom tan absurd com que un Psicopedagog no podria exercir en un Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), sent la carrera més directament vinculada? Per què les nostres universitats ens oferien fer les pràctiques de Psicopedagogia en instituts i EAPs sense avisar-nos que necessitaríem un màster per acabar realitzant aquella tasca?

I aquí no s’acaba tot, companys/es, per a més inri, com que ara falten professors al cos de Secundària, permetran apuntar-se a la Borsa Docent a filòlegs i matemàtics sense el màster, amb l’única promesa que obtinguin aquesta titulació abans del 2021. Què pensaríem si deixéssim conduir als joves sense la necessitat de treure’s el carnet B, amb l’única promesa de que ja se’l trauran més endavant? O, algú de vosaltres estaria disposat a ser operat per un metge que no ha finalitzat tots els seus estudis? Realment, si aquest màster fos essencial per a ser un bon professor no el traurien en cap cas i l’exigirien en qualsevol situació, oi?

Amb tot això, cal recordar que, actualment, els nostres centres de secundària calen professionals especialitzats en l’orientació i en l’acompanyament educatiu, tant pel què fa als nostres joves però també pel professorat. I cal recordar que ja fa massa anys que l’ESO  és l’etapa on majoritàriament es concentra  el fracàs escolar -que a Catalunya volta el 18%-. És, doncs, a l’ESO on el professorat hauria d’estar més preparat i sembla lògic que professionals de la psicopedagogia, pedagogia i psicologia tenen la capacitat i formació suficient com  per a poder reforçar amb la seva especificitat professional un reforç molt rellevant en aquests moments.

On està el greuge que ens ha portat a fer aquesta reivindicació?

Com hem dit amb anterioritat, som un col·lectiu principalment de Psicopedagogs però també hem acollit en aquesta reivindicació a Psicòlegs i Pedagogs  que es troben afectats per la normativa que fixa la data 1/10/2009 com un abans i un després en l’exercici de la nostra professió.

A banda d’aquestes Llicenciatures cal exposar els llargs recorreguts en formació educativa que tots els membres del Col·lectiu tenim:

  • Per una banda trobem un gran grup de Diplomats en Magisteri (en les seves diferents branques) i Diplomats en Educació Social.
  • Per una altra, hi ha un volum important que han cursat primers cicles de Psicologia i Pedagogia per finalitzar amb el segons cicle de la Llicenciatura de Psicopedagogia.
  • I per acabar, algunes persones que han cursat dobles llicenciatures.

Cal remarcar també, que a hores d’ara, aproximadament la meitat dels integrants tenen formacions de nivell 3 del MECES, és a dir, Màsters universitaris que els forma sobradament en diversos aspectes educatius. Per cert, i per a qui no sàpiga de que estem parlant, el nivell MECES és el nivell que equipara les titulacions a nivell europeu i en aquest procés la Llicenciatura de Psicopedagogia esdevé màster, quan tots nosaltres fem la demanda al Ministeri d’Educació del nostre nivell formatiu ens trobem que estem al nivell 3.

Com es pot observar en el esquema següent, les mateixes formacions deixen de ser vàlides només per una data, i no per continguts:

En aquest gràfic, es pot veure la diferència de crèdits educatius cursats per cada tipologia d’itinerari que dóna sortida a l’exercici de l’Orientació Educativa en la Secundària Obligatòria:

A l’esquerra trobem en dues columnes les opcions majoritàries del col·lectiu que abans de la normativa del 2009 poden exercir en Orientació Educativa, essent Diplomats amb Llicenciatura de Psicopedagogia amb 330 crèdits cursats i si tenen la doble Llicenciatura, al voltant de 450 crèdits realitzats.

A la dreta trobem les 4 opcions que a partir del 2009 permeten l’accés a l’exercici de la professió. En primer lloc, els nous graduats que cursen el Màster en psicopedagogia, només hauran cursat 300 crèdits, però molt més flagarant és el cas dels Diplomats en Pla antic que amb només 240 crèdits, més algun més d’anivellament, podran exercir.

I ara exposem la nostra situació, per si encara a alguna persona li queden dubtes de la injustícia. En el nostre cas, ens demanen que sumem 60 crèdits a tota la formació dels pre-2009. I us ho mostrem visualment en les dues columnes de l’esquerra. Per una banda, els Diplomats i Llicenciats en fer el Màster haurien cursa 390 crèdits, i els de doble Llicenciatura 510. Com veieu, i deixant de banda el greuje a partir de la data 2009, el nostre col·lectiu seguim estant més preparats i formats que un graduat actual amb el Màster, per tant, actualment s’exigeix menys formació per exercir del mateix, en un moment, com em comentat, de més complexitat en les problemàtiques dels nostres alumnes i de la comunitat educativa.

En definitiva, som professionals clarament preparats i formats per aquestes tasques. És per aquest motiu que demanem el tracte just que ens mereixem. Demanem que la nostra titulació sigui igual de vàlida que la dels nostres companys llicenciats abans del 2009. Demanem que, si no pot ser així, que les universitats ens facilitin l’obtenció del màster, abstenint-nos de pagar ni d’haver de realitzar les pràctiques, ja que ja les hem realitzat en el seu moment i avui en dia ens és impossible tornar-les a fer degut a les responsabilitats laborals i familiars.

Volem resoldre aquesta injustícia de la millor manera possible. És per això que hem arribat fins aquí i hem volgut explicar-vos la nostra situació. Som una plataforma de psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs que ens veiem afectats per la normativa arbitrària de l’1 d’octubre del 2009. Si tu també et trobes com nosaltres, pots buscar-nos a Facebook com “Psicopedagogia Reivindica”, a Twitter som @PsicoReivindica o bé pots posar-te en contacte amb el COPEC.

1 Comment on I si una psicopedagoga no pogués treballar en l’Orientació Educativa?

  1. Orientació a l'acumulació de capital // 24/05/2018 a les 16:40 // Respon

    “el nostre col·lectiu seguim estant més preparats i formats que un graduat actual amb el Màster”

    Bé… això és una valoració que -tot i fonamentada- peca d’innocent. Establir que més crèdits cursats és igual a més capacitat professional és caure en allò de pensar que l’hàbit fa al monjo. S’hauria d’avaluar la qualitat i seguiment dels mateixos i en aquest sentit els graduats provinents del pla Bolonya -sota una avaluació continuada i l’obligatorietat d’assistència- mostren més alt nivell d’assoliment i rendiment per no parlar de les més altes taxes d’inserció laboral i impacte en el context pròxim d’influència.
    Estic d’acord amb bona part de la seva argumentació però siguem curosos amb el que diem i respectem als altres en les nostres lluites; no cal menysprear per afirmar-se.

    P.D: nota d’un pedagog graduat que tampoc entén per què ha de tornar a fer un màster on li ensenyaran tot el que ja ha après al grau (en realitat si que ho $ap).

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*