Independència i educació, un somni?

L’abandonament escolar prematur no existirà, ja que tot català estarà obligat a escolaritzar-se més temps. I per tant, hi haurà una gran reducció del fracàs escolar. És un somni?

Francesc Imbernón
 
 
 

Si una Catalunya independent arriba què serà de l’educació, del professorat i de la seva formació? No ho sé, la veritat. Dependrà de molts factors que s’han d’anar veient en el temps i el que és segur és que dependrà de qui governi aquesta independència, ja que l’educació depèn sempre de la ideologia dels qui governen. I esperem que la ideologia sigui diferent a la que hem tingut els darrers temps.

Parteixo de la base que si existeix la independència de Catalunya, aquesta ens ha de portar a un escenari on es doni molta importància a l’educació al llarg de la vida i recuperi les millors tradicions del passat, quan érem capdavanters en la innovació i renovació pedagògica. També ha de donar molta importància a l’educació pública, ja que és el que afavoreix la lluita contra la desigualtat i desenvolupa l’equitat en la població, augmentant el pressupost invertit en educació. S’ha d’arribar en pocs cursos a un mínim del 6% del PIB i entre el 15 i el 20% del total de la despesa pública. Amb tendència a pujar cada any el pressupost fins al 8% del PIB dedicat a educació que s’assolirà entre el 2020 i el 2025.

Si Catalunya és independent, tindrà una mica menys de 70.000 docents no universitaris i una mica menys de 4.700 escoles entre l’ensenyament públic i el privat. I una mica menys de 1.300.0000 alumnes. Un país petit en número, però fort històricament en inquietuds i il·lusions pedagògiques.

Se suposa que hi haurà un Ministeri d’Educació (no d’Ensenyament com ara) que vetllarà per conciliar tots els interessos dels col·lectius interessats en l’educació, ja que una premissa serà la participació activa de la comunitat.

Si les noves polítiques abandonen les velles i les retallades, s’espera que s’augmenti el pressupost d’educació i això tindrà conseqüències importants: més nòmina pel professorat, es podrà baixar la ràtio per fer una educació més individualitzada, ja que es construiran noves escoles, s’eradicaran tots els barracons en tres anys i haurà més reforç a les escoles (atenció a la diversitat, als nouvinguts, orientació, beques de menjador, etc.). Serà molt important augmentar el personal de suport, ja que en pocs anys espero que Catalunya allargui l’escolaritat fins als 18 anys, fent gratuït i obligatori el batxillerat i la formació professional, prestigiant aquesta etapa i hi haurà dualitat amb les empreses i passarel·les per promoció de l’alumnat (amb beques per l’alumnat més desfavorit). Tot infant i adolescent català haurà d’escolaritzar-se durant més temps i això farà pujar la cultura i el benestar del país. L’abandonament escolar prematur no existirà, ja que tot català estarà obligat a escolaritzar-se més temps. I per tant, hi haurà una gran reducció del fracàs escolar. És un somni?

Això comportarà que tindrem un professorat ben preparat, motivat i que dedica molt de temps no únicament a les classes, sinó a les reunions, a les preparacions, a la innovació, a la formació, a la recerca i a la seva vida privada.

El professorat continuarà formant-se a la Universitat Pública de Catalunya (unificació de les universitats catalanes en diversos campus territorials, alguns amb especialitzacions) on continuarà implantant-se l’Espai Europeu d’Educació Superior, però en les seves veritables premisses (espais polivalents, menys alumnes per aula, noves metodologies, taxes assequibles per l’ alumnat, etc.). I serà obligatori després de assumir el grau de magisteri o el màster psicopedagògic per accedir a l’educació secundària, fer dos anys d’inserció laboral (pagada) on hi haurà una coordinació entre centres universitaris i no universitaris. Una vegada que el professor o professora acrediti aquest dos anys entrarà a la carrera docent catalana. Catalunya haurà de crear una carrera docent catalana que possibilitarà establir graus per mèrits docents, investigadors i d’innovació. La carrera serà vertical i horitzontal que vol dir que es valorarà tant la feina de l’escola con la que es fa fora de l’escola promocionant en estadis diversos.

Per a la formació permanent, Catalunya se suposa que crearà a cada comarca segons els habitants, Centres de formació permanent i recerca educativa. Seran centres integrals on hi hauran tots els serveis educatius i també professionals de la formació que acompanyaran als centres a la formació i la innovació constant. En aquestes centres es coordinaran, no únicament els serveis a infants i professorat, sinó que es potenciarà la recerca en els centres i hauran convocatòries específiques que podran indagar aspectes educatius conjuntament el professorat amb la Universitat. Continuo somniant?

El govern català deixarà les polítiques neoliberals i confiarà amb el professorat disminuint la normativa administrativa i dotant als centres d’autonomia pedagògica a partir dels projectes educatius comunitaris, que cada centre elaborarà perquè tots els agents del territori participin en l’educació del ciutadà i la ciutadana catalana.

I Catalunya es posarà en els primers llocs dels informes PISA, però també en llocs on el prestigi del magisteri és molt alt, tant com la importància de la formació que rep. Una de les millors de tota Europa i on la inversió educativa és prioritària pel nou país.

Encara somnio?

Francesc Imbernón
Sobre Francesc Imbernón

Catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona Contacte: Twitter | Més articles