La innovació a l’educació ha de sumar les extraescolars i els àmbits no curriculars

Qualsevol innovació a l’educació hauria de sumar també les extraescolars, igual que hauria d'afectar tots els àmbits no curriculars: el pati, el menjador o el passadís

Edna Albareda
 
 

Malgrat que a Catalunya no s’han fet encara prou estudis, estem d’acord amb les apreciacions del pedagog d’Edgar Iglesias que diu que les activitats extraescolars tenen un valor educatiu, social i comunitari. Sabem que cada vegada hi ha més demanda i també sabem que fer extraescolars afavoreix l’adhesió educativa, ja que el nen/a hi vol anar i s’hi identifica.

Si avancem cap a una avaluació permanent i continuada podrem ajustar més l’oferta. A més llarg termini, cal avançar en l’avaluació de l’impacte: saber què suposa per a un infant al llarg de la vida haver fet extraescolars.

Què diuen els últims estudis?

Segons un buidatge de diferents estudis presentat a la Fundació Jaume Bofill (referit a activitats amb un objectiu educatiu explícit), fer extraescolars millora el rendiment escolar i ho fa, en major grau, en alumnes desavantatjats. Es milloren el rendiment acadèmic, les actituds positives, les expectatives formatives (seguir estudiant…) i les competències psicoemocionals.

Els programes més efectius són els que sumen temàtica de suport escolar i artístic/esportiu, les metodologies innovadores i experiencials, els programes ni massa breus ni massa llargs i quan l’equip educatiu està format per professionals formats i per voluntaris formats.

En l’etapa primària es detecta més rendiment escolar i en la secundària es detecten majors competències socioemocionals. Hi ha més impacte en alumnat de baix rendiment i/o perfil socioeconòmic baix.

Quines conclusions podem extreure?

D’entrada, el nen/a hauria d’anar content a l’extraescolar, ho hauria de viure com una bona experiència. La família també s’ho ha de creure. No s’hi val a inscriure el nen/a per omplir la tarda o per tenir-lo entretingut.

En canvi, planificar una extraescolar cada dia de la setmana pot ser contraproduent. El nen/a ha de tenir espais de lleure no dirigit, ha de tenir estones per “avorrir-se” i ser creatiu per ell sol.

Cal que les extraescolars es plantegin uns objectius avaluables i clars, que es puguin anar revisant. I l’avaluació s’ha de poder traslladar a la família i al participant.

Les propostes globals no funcionen. Depenen de l’entorn, l’alumnat, les famílies… per tant, cada escola ha de fer el seu estudi i avaluació pertinent. Haurem de tenir en compte que es treballin competències socioemocionals, independentment de quin sigui l’objectiu principal de l’activitat. També haurem de vetllar perquè els alumnes amb baix rendiment i/o perfil socioeconòmic baix puguin accedir a les extraescolars.

Que una extraescolar sigui en temps de lleure no vol dir que no hagi de tenir un contingut educatiu, al contrari. Si parlem de les extraescolars educatives (no totes ho són, encara), estem parlant d’activitats on es fan aprenentatges pràctics i reals. Són activitats on es treballen habilitats i actituds en una estructura cooperativa i de caràcter inclusiu.

La filosofia de projectes innovadors –com el SUMMEM, en el qual em trobo implicada– ens dóna l’oportunitat d’incloure la interdisciplinarietat que es dóna a les extraescolars (i/o a l’educació en el lleure) de manera implícita. Incloure, en el sentit de considerar l’educació com un tot.

Qualsevol innovació a l’educació hauria de sumar també les extraescolars, igual que hauria d’afectar tots els àmbits no curriculars: el pati, el menjador o el passadís. Estem en un moment de canvi i això haurà d’afectar forçosament aquest àmbit. Els/les mestres i l’equip educatiu d’extraescolars han de generar un mateix llenguatge educatiu. Hi ha d’haver espais educatius conjunts com, per exemple, espais de discussió comuns.

Per tant, l’equip educatiu, sigui o no voluntari, ha d’estar ben format i tenir experiència en el tema. A més a més, ha d’estar alineat amb el projecte educatiu de l’escola. Per aquest motiu, a l’EPC els educadors/es d’extraescolars fan el curs Arrela’t, on es formen per conèixer el funcionament i tarannà de l’Escola Pia.

Sabem que activitats com la bijuteria, la capoeira, el reciclatge o inclús el coaching ja s’ofereixen en algunes escoles. A l’Escola Pia no ens quedem enrere i oferim tallers de cuina, running, cros, escultura, zumba, shootball, mazaball, batucada, gospel… Però no només cal innovar a les activitats. El més important és que la metodologia sigui innovadora i experiencial. Aquí raurà realment l’èxit.