Jugar en l’època d’Internet: menys jocs simbòlics i més tecnologia?

Malgrat els beneficis del joc el temps que destinen els nens al joc lliure s’ha reduït significativament aquests últims anys. El 28 de maig és el Dia Internacional del Joc.

Caralp Mariné
 
 
 

El joc és essencial pel desenvolupament dels infants, perquè contribueix a reforçar el seu benestar cognitiu, físic, social i emocional. Així ho han constatat generació rere generació al llarg de la història i, a més, així ho ha confirmat la ciència en diversos estudis, el més recent de l’Acadèmia Americana de Pediatria. Però l’informe alerta, a la vegada, que el temps que destinen els nens al joc lliure, sense directrius, s’ha reduït significativament en els últims anys. Aquest és un dels canvis substancials dels patrons de joc en plena era d’internet.

En motiu del Dia Internacional del Joc, que se celebra el 28 de maig, ens preguntem com han evolucionat els hàbits de joc en les darreres generacions. Per això hem anat a que ens ho expliquin avis i néts a l’escola Josep Fusté de l’Alforja, tal com es pot veure al vídeo.

“El joc és salut física i mental, genera curiositat, espontaneïtat i actitud positiva, i estimula la creativitat, l’autonomia i ajuda a afrontar la frustració”, exposa Imma Marin, presidenta d’IPA Spain, una entitat que defensa el dret dels infants a jugar. Aquesta entitat juntament amb Atzar han creat un web específic dedicat a aquesta temàtica. De fet, jugar és un dels drets dels infants reconegut per les Nacions Unides des del 1959. Segons l’Acadèmia americana de pediatria, el joc és important pel desenvolupament cerebral dels infants.

En el cas del joc lliure, sense directrius, permet als menors aprendre a jugar en grup, compartir, negociar, resoldre conflictes i desenvolupar eines d’autodefensa, a més de permetre als infants descobrir quines són les seves passions i els seus interessos.

Per contra, quan el joc és dirigit i controlat per un adult, els nens s’adapten a les normatives i el joc perd alguns dels seus beneficis relacionats amb la creativitat, el lideratge i la interacció en grup. “L’aprenentatge més significatiu és el que es fa a través del joc lliure, sembla que només pugui ser educatiu el joc quan està dirigit per un adult, però la veritat és que els nens fan significatiu l’aprenentatge d’allò que els provoca interès i curiositat”, afirma Marin.

Per la seva banda, l’especialista en jocs i professor de la UB, Oriol Ripoll, considera que tampoc cal mitificar la presència del joc lliure en el passat. En una entrevista que li vam fer a la secció d’El Diari de l’Educació a Barcelona FM, recorda com a finals del segle XIX el pedagog Maspons i Labrós va fer un recull de jocs tradicionals “perquè s’estaven perdent”. “Sempre tendim a pensar que perquè allò no ho hem vist, la gent jugava amb qualsevol cosa, i tampoc no és això”, sosté.

Ripoll també treu ferro a la creença que les noves tecnologies puguin haver pervertit alguns dels beneficis del joc. “El problema no és que un nen estigui jugant davant una pantalla, sinó la quantitat d’hores. Si un nen que juga a un sol joc durant tot el dia és ell qui té un problema, no el joc”, afegeix, i constata que hi ha altres factors socials determinants: “Abans es podia sortir al carrer a jugar a futbol, tots ho fèiem, però ara en alguns llocs hi ha qui només ho pot fer a través de la Play-Station”.

Tot i això, però, l’acadèmia nord-americana assegura que cada cop es dóna menys temps lliure als nens, que alhora s’han d’adaptar de forma més rapida a les normes dels adults i se’ls prepara per al futur des de molt aviat.

Marin creu que cada cop més els espais de lleure estan plens d’activitats dirigides, activitats extraescolars, que responen a aquest interès dels pares per millorar les capacitats dels seus fills de cara al futur i alhora per conciliar la vida familiar. “Hi ha aquesta pressió de què el joc ha de ser útil, però la finalitat del joc és el mateix joc”, assegura l’experta.

El joc simbòlic s’abandona més aviat

A més de disposar de menys temps pel joc lliure Marin assegura que els menors cada cop abandonen abans el joc simbòlic, aquell que requereix de la imaginació i creativitat -com ara el de “pares i mares”- per entregar-se al joc tecnològic. “Tot i que les possibilitats han augmentat i els nens d’ara tenen moltes més coses que les generacions anteriors, els espais de joc han disminuït i també tenen menys persones amb qui jugar”. En sortir de l’escola la majoria de nens participen d’activitats extraescolars o van a casa. Allà juguen la majoria de vegades sols i cada cop més a jocs tecnològics. “El joc simbòlic es comença a abandonar als sis anys”, assegura Marin.

Si és cert que l’enriquiment acadèmic i les activitats extraescolars poden ser una cosa positiva pels menors, i els ajuda a preparar el seu futur, a vegades, per alguns d’aquests nens, la falta d’espais lliures pot generar estres, ansietat i fins i tot depressió, senyala l’acadèmia de pediatria nord-americana. Per això el repte per la societat, les escoles i els pares és, assegura l’organització, trobar l’equilibri entre allò que permet als infants aconseguir el seu potencial sense forçar-los a anar més enllà dels seus límits, alhora que se’ls permeti tenir temps pel joc lliure personal.