Junts: d’Infantil a Secundària

Quins avantatges tenen els centres que unifiquen i integren tots els nivells d'ensenyament, incloent fins i tot alguns cicles formatius? Se me n'acudeixen, almenys, aquests quatre.

Jaume Carbonell
 
 

A l’Escola d’Estiu de la Generalitat de l’any 1934, la conversa general entre els mestres va girar a l’entorn de L’escola unificada, mitjans per establir-la. Es tractava d’oferir un model d’escola pública -a la privada sempre hi ha estat- que integrés el parvulari, la Primària i la Secundària en un sol centre. És a dir, que s’establís una continuïtat i coherència entre les diverses etapes educatives. Aquest focus de preocupació arrenca dels lliurepensadors de l’ILE (Institución Libre de Enseñanza), s’incorpora al programa del congrés del PSOE de l’any 1918 i està molt present en el transcurs de la II Repùblica. En certa manera formava part de l’agenda de la renovació pedagógica de l’època.

Aquesta reivindicació va aflorar tímidament durant els debats sobre la Nova Escola Pública Catalana i altres alternatives democràtiques a l’ensenyament. I fa uns anys, el Departament d’Educació va donar llum verda a alguns centres públics perquè es convertissin ens Instituts Escoles i poguessin impartir des de l’educació infantil fins el batxillerat. No s’entén, però, que aquest model d’escola no s’hagi generalitzat més per tal d’evitar o, si més no, suavitzar, els trànsits -sovint massa sobtats i radicals- entre les diveres etapes educatives.  I per tal d’anar superant un dels compartiments estancs i de les discontinuïtats més evidents dins del sistema educatiu. Altres tenen a veure amb la separació rígida que s’estableix entre les disciplines o entre les diverses intel·ligències.

Quins avantatges tenen els centres que unifiquen i integren tots els nivells d’ensenyament, incloent fins i tot alguns cicles formatius? Se me n’acudeixen, almenys, aquests quatre:

1. Compartir un mateix projecte educatiu, que es va revisant i enriquint col·lectivament, al mateix temps que es millora la coherència pedagògica entre Infantil, Primària i Secundària, i es faciliten les transicions entre els diferents nivells.

2. Promoure una cultura docent comuna, intercanviant o fins i tot compartint projectes i experiències. Perquè, tal com ha succeït en alguns casos, el professorat de Secundària ha aprés moltes coses d’Infantil, per citar només un exemple. Això facilita, també, que almenys una part de la formació permanent es faci de manera conjunta.

2. Facilitar un millor coneixement dels infants i adolescents per part del centre. És ben diferent que als tutors i tutores els arribin només uns informes de que disposin del coneixement dels alumnes pels testimonis directes d’altres professors i profesores del centre. I no cal dir que també facilita extraordinàriament el treball de l’EAP (Equip d´Assessorament Psicopedagògic), psicòleg, educadora social i altres professionals.

4. I per últim, proporciona més confiança i seguretat a les famíles, evitant les cerques d’escola en cada període escolar. D’altra banda, permet un treball més continuat amb les famílies, i també la implicació d’aquestes en els diversos espais de participació democràtica pot tenir més continuïtat i solidesa.

Jaume Carbonell
About Jaume Carbonell

Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur. More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*