La bretxa de gènere augmenta a les aules, tot i que el Ministeri assegura que la corregirà amb un examen

L'últim informe de l'OCDE destaca que les noies espanyoles són millors en Lectura i els nois en matemàtiques, una bretxa que va en augment i que la secretària d'Educació considera "lamentable", però per la qual no prendrà mesures específiques.

Daniel Sánchez Caballero
 
 

Nois i noies a classe a l'escola Josep Carner de Badalona / ENRIC CATALÀ

Nois i noies a classe a l’escola Josep Carner de Badalona / ENRIC CATALÀ

Article publicat a eldiario.es

La bretxa educativa entre nois i noies creix. A favor d’elles en Lectura i a favor d’ells en Matemàtiques, segons dades de l’últim informe de l’OCDE a partir d’informació de PISA. El Govern ho admet i qualifica de “lamentable” aquesta situació, però també reconeix que no prendrà mesures específiques contra aquesta deriva: la LOMCE ho arreglarà tot avaluant els alumnes a 3r de Primària.

La secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, ha sostingut aquest dijous que la llei Wert detectarà els retards en l’aprenentatge i ha d’elevar, amb caràcter general, el rendiment de tots els alumnes. Assumpte solucionat, segons l’anàlisi de la mà dreta del ministre d’Educació, José Ignacio Wert.

L’informe, anomenat L’ABC de la desigualtat de gènere en educació, aprofundeix la tendència marcada en altres anteriors i revela que, en general, les noies rendeixen més en els estudis que els nois. Un exemple: en l’últim informe PISA un 14% dels nois no va arribar al nivell bàsic de rendiment en lectura, matemàtiques ni ciències. Les noies amb el mateix problema van ser un 9%.

Però el text també destaca que entre 2003 i 2012 les diferències en el rendiment entre homes i dones de 15 anys s’han engrandit perquè el grup que ho feia malament en cada matèria ha baixat els seus resultats en aquest període. A elles se’ls encallen encara més les matemàtiques (han passat de 476 punts a 471) i a ells la lectura (de 474 a 467). L’organització tracta aquesta vegada d’explicar aquestes disparitats. La seva anàlisi apunta les diferents actituds davant l’estudi, la confiança i les expectatives dels alumnes.

No parla de capacitats ni preferències per branques de coneixement segons el gènere (encara que l’estadística sí que assenyala que elles opten més per les àrees de salut i educació i ells per les enginyeries i ciències). Però sí que estableix un factor diferencial mesurable entre elles i ells: els nois dediquen una hora menys a la setmana a fer deures, i l’estadística demostra que cada hora d’estudi a casa suposa quatre punts més en l’examen de PISA.

El factor dels videojocs

L’OCDE sosté que no es pot parlar de condicions “innates” per explicar aquestes diferències i ofereix quatre possibles raons per justificar-les. El secretari general adjunt de l’organització, Stefan Kapferer, ha explicat que gairebé tres quartes parts dels homes “juguen a videojocs cada dia”, mentre elles amb prou feines arriben al 25%. “Té un impacte en la Secundària”, va aventurar.

Amb la lectura passa a l’inrevés. Elles llegeixen per diversió diaris i novel·les, “llibres reals”, segons Kapferer. Els seus companys masculins opten pels còmics, circumstàncies ambdues que explicarien que elles rendeixin més en la lectura. També influeix, diu l’OCDE, l’actitud davant l’ensenyament. En general un 80% dels alumnes té una actitud positiva quan va a l’institut. Però les dades asseguren que un 15% dels homes creu que les classes són “una pèrdua de temps”, percentatge que en les dones no arriba a la meitat del dels nois.

El factor que juga més a favor dels alumnes és la confiança, per això rendeixen millor en matemàtiques, assegura l’organització. Ells en tenen més, i “es donen més llibertat per equivocar-se, per practicar processos de prova i error que resulten fonamentals per a adquirir major coneixement i comprensió de les Matemàtiques o de les Ciències”, segons l’informe. Un 50% de les noies declara que no són bones en matemàtiques. Per contra, elles tenen expectatives més altes que els seus companys: un 70% de les dones preveu treballar en un lloc de prestigi com a directora o similars percentatge que en els nois es queda en el 50%.

L’OCDE assenyala que reduir aquesta bretxa “no és només qüestió dels governs”. Kapferer va admetre que “les polítiques educatives són responsabilitat” de l’Executiu, però ha afirmat que està també en els pares, els professors i la societat en general col·laborar-hi. El secretari general adjunt ha explicat que els pares tenen més expectatives que els seus fills estudiïn una carrera de ciències, enginyeria o matemàtiques a que ho facin les seves filles (fins a 30 punts de diferència segons el país). Als professors els va demanar que eliminin els seus biaixos, com assumir “que a les noies se’ls dóna millor la lectura”. En aquest punt, Gomendio ha incidit que els mestres més exigents amb els alumnes i que els demanen més autonomia aconsegueixen un millor resultat.

Culpes al sistema educatiu anterior

Gomendio va admetre que és “lamentable” que la bretxa s’engrandeixi en ambdues direccions, i ha subratllat que es dóna sobretot en els estudiants amb pitjor rendiment. Segons Gomendio, les raons a les que es deu “no estan clares”, però el fet que el rendiment estigui estancat es deu a “un problema amb el sistema anterior, que no avaluava ni detectava els problemes” dels alumnes.

¿I què farà el Govern per solucionar aquesta situació? La número dos d’Educació va respondre que “la reforma educativa [la LOMCE] planteja avaluacions externes a 3r de Primària [a partir d’aquest mateix curs] amb les quals es pretén detectar de forma primerenca els problemes de nois i noies, sobretot en matemàtiques i lectures, per donar els suports necessaris en el cas que calguin”. També va al·ludir al programa pel qual el Ministeri becarà a recent titulats per donar suport a classe als professors.

Però prendrà Educació alguna mesura específica? “Són essencials les avaluacions des d’edats primerenques i els programes de suport per reduir la bretxa de gènere o qualsevol altre problema”, ha insistit Gomendio. Sobre la possibilitat d’algun pla concret, la secretària d’Estat ha admès que no es posarà en marxa cap mesura específica i ha assenyalat que la LOMCE per si mateixa arreglarà la situació: “La comparació de països amb baix i alt rendiment assenyala que amb un alt rendiment es superen totes les bretxes”.

El model educatiu de la LOMCE introdueix un munt de canvis, canvia les regles de joc prenent com a referència en part els informes de l’OCDE i la situació en països amb un alt rendiment. “No es posarà en marxa cap mesura específica, es posa en marxa un canvi total que va a millorar el rendiment i reduirà gairebé totes les bretxes, un canvi com aquest és capaç de millorar el rendiment de tots els alumnes”, ha explicat per tancar, al seu parer, tot el debat.

La secretària d’Estat també va admetre que “no hi ha evidència científica” que l’educació diferenciada (que separa nens i nenes) augmenti el rendiment a classe. Aquest és l’argument que utilitzen alguns col·legis per segregar els seus alumnes a classe segons el sexe, i que la LOMCE específicament empara en argumentar que separar nois i noies no serà un impediment per se per a subscriure un concert. Kapferer, de l’OCDE, va ser una mica més enllà i ha sostingut que aquesta opció pertany al passat “i és molt difícil tornar enrere a aquest escenari”.

3 Comentaris on La bretxa de gènere augmenta a les aules, tot i que el Ministeri assegura que la corregirà amb un examen

  1. PISA… Cada cop que surt un paperet de PISA perdem el cap. Sembla que ens estiguin qüestionant o que ens treguin els queixals… L’educació diferenciada (que no segrega, que no, podría anar en contra dels drets humans i caldria tancar l’escola) no es un problema de resultats i d’igualtat d’oportunitats (només cal mirar els resultats sense prejudicis). Es un problema de llibertat, d’opcions legítimes i de drets fonamentals.

    Mai he cregut que hi hagi evidències científiques sobre l’augment del rendiment, “eppur si muove”. “Meigas, non esisten, pero haberlas haylas” diuen els galegs.

    He buscat, i sembla que a Catalunya aquesta opció la trien el 0’1% dels alumnes del sistema obligatori, i no sembla que amb mals resultats, si un pregunta on toca o es mira els papers que toca.

    Amb el que hauriem d’estar realment preocupats pels resultats de PISA és per l’ensenyament mixte, que legítimament cursen el 99,9% dels alumnes, doncs els resultats parlen d’aquest model organitzatiu de l’alumnat, no del diferenciat. Almenys pel poc que sé d’estadística. 99,9% vs. 0,1%.

    I el senyor Kapferer pot opinar el que vulgui, que evidentment és la seva opinió i enriqueix el debat. Però és una opinió. L’evidència és la que ell mateix presenta!!: que del 99,9% de l’alumnat s’extreuen el 99,9% de les conseqüències del que diu. Alguna cosa cal millorar, doncs, a l’educació mixta que fa tants i tants anys està generalitzada i no aconsegueix gaire segons aquest informe PISA que tan reverenciat és.

    Això pel que fa a igualtat de sexes en matèria acadèmica; però sobre la violència de gènere, la percepció del jovent sobre el tema, segons les estadístiques presentadas fa unes setmanes es encara més preocupant. El sistema mixt o el diferenciat, el waldorf, el Montesori, el homeschooling, són tan bons uns com qualsevol altre, i no se’ls pot criticar gaire cosa. Però penso que, o bé ens posem les piles i millorem la manera d’educar a casa i a la tele, o l’escola no ens arreglarà els nostres fills. Hem de ser els pares. La majoria d’adolescents són fills de pares i mares del sistema democràtic, i sembla que anem enrere, enlloc d’avançar. I no avançarem si no acarem les causes dels problemes, enlloc de mirar cap a un altre costat.

  2. Amb una anàlisi molt bàsica de nivells i modalitats a Catalunya , a primera vista les dades són contundents. Només una precisió: les diferències de gènere són molt més elevades al sistema públic que al privat.
    http://unamicadetot-santics.blogspot.com.es/2014/04/genere-i-nacionalitat-en-la.html

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*