La convivència s’imposa a l’institut El Palau mentre els docents demanen que s’acabin els “atacs”

Estudiants del Palau neguen que els docents humiliessin cap alumne, tot i que reconeixen que algun va poder extralimitar-se en la seva opinió. El professorat agraeix les mostres de suport d'altres mestres i exalumnes i prepara un acte públic de defensa després de set mesos de silenci

Pau Rodríguez
 
 
 

Entrada de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca

Una jornada de portes obertes sol ser l’oportunitat que té una escola per mostrar-se de cara enfora. Però a l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, que l’ha celebrat aquest dijous, han tingut la sensació d’haver estat exposats públicament durant tota la setmana, arran de la difusió de les identitats de nou docents denunciats per la Fiscalia pel seu tractament de l’1-O a classe.

“Els professors s’esperaven una tornada a l’escola tensa després del pont, per les pintades que hi ha hagut, però al final ningú, ni ells ni els alumnes, han parlat del tema”, comenta Mireia Valentí, delegada sindical d’USTEC · STEs en el centre que, tot i no ser-hi docent, s’ha convertit en les veus d’un professorat que fins ara ha decidit romandre en silenci.

La Marta, alumna de Primer de Batxillerat, dóna fe d’aquesta “tranquil·litat” amb la qual es donen les classes a l’institut, “tant ara com sempre, encara que els professors ja no treuen mai el tema polític”. Al costat de quatre amigues, passa l’hora del pati esmorzant al parc que hi ha entre l’institut -amb 1.200 alumnes, un dels més grans de Catalunya- i la Comandància de la Guàrdia Civil -la més important en territori català, en la qual viuen prop de 600 persones-.

Malgrat que entre els alumnes es tracten amb “respecte”, explica la Marta, la situació sense parangó que viu el centre no els és aliena. La Fiscalia acusa nou dels seus professors d’haver incitat a l’odi i humiliat a alumnes seus fills de guàrdies civils pel que van dir a classe l’endemà de l’1-O. Aquest cap de setmana, a més, El Mundo va publicar les seves identitats, polítics com Albert Rivera les van difondre, i el centre va aparèixer amb pintades amb els seus noms al costat d’insults.

“Un professor mai no humiliaria un alumne”

“Tot s’ha exagerat molt, tots hem tingut aquests professors i a a mi em sorprèn molt que diguessin el que se’ls atribueix, com dir ‘gossos’ a la Guàrdia Civil”, comenta la Clara, una altra alumna, aquesta de quart de l’ESO. Ella és filla d’un agent i va presenciar un dels actes denunciats: un professor va preguntar qui eren fills de guàrdies civils a classe, un gest en el qual la Fiscalia veu voluntat d’assenyalar per tal de convertir els alumnes en “blanc de l’hostilitat dels seus companys “. La Clara opina que es va malinterpretar: “El que volia el profe era fer una reflexió sobre la convivència entre tots”.

Una cosa semblant van viure la Marta i les seves amigues aquell 2 d’octubre tan “estrany” en què “semblava impossible concentrar-se” a classe. L’institut havia estat seu de la votació el dia abans i, com tants altres, va patir desperfectes després de la intervenció de la Guàrdia Civil.

També elles van tenir aquell dia una de les professores denunciades. Relaten així el que va passar: “Estàvem tots parlant del tema, la professora va voler fer una reflexió sobre la violència, i alguns es van ofendre. Tal com jo ho entenc, es va passar de la ratlla amb el que va dir, però no va ser per tant. És cert que és molt independentista, i se li nota, però és una gran professora, jo la trobo a faltar”, comenta la Marta. “Un professor mai no actuaria per humiliar a un alumne”, afegeix la seva amiga.

“Un gran malestar”

Els set mesos de silenci per part del claustre responen a la recomanació del departament d’Ensenyament que, igual que l’Ajuntament de la localitat, els va demanar “prudència” a l’hora de desmentir les acusacions. Aquesta era una opció per la qual apostava part del professorat i l’AMPA, tal com queda reflectit en les actes de reunió del Consell Escolar a què ha tingut accés aquest diari.

Acta del consell escolar de l'institut El Palau de 30 d'octubre de 2017

Acta del consell escolar de l’institut El Palau de 30 d’octubre de 2017

“Tot comença el 2 d’octubre, quan algunes famílies no interpreten bé el que s’ha dit a classe. Això està creant un gran malestar”, va expressar el director de l’institut en la reunió del Consell Escolar del 30 d’octubre de 2017, el dilluns després de la declaració d’independència al Parlament.

En ella explica que van tractar de mediar amb les famílies, sense èxit, perquè recorreguessin per la via administrativa -a través de la Inspecció Educativa-i no per la judicial. Aquesta opció va fracassar, segons confirma també la regidora d’Educació, Saray Cantero (Ciutadans). El 5 d’octubre, abans que portessin el cas a Fiscalia, l’Ajuntament va convocar una reunió amb totes les parts per intentar canalitzar el conflicte, però les famílies no van acudir.

Al cap d’uns dies, a requeriment del Ministeri d’Educació, una Conselleria d’Ensenyament encara no intervinguda va enviar a la Inspecció per a demanar informació sobre els fets. Aquest informe, que segons Ensenyament rebutjava l’objecte de les denúncies, és el que ara els docents demanen que es faci públic.

Aquesta és una de les demandes d’un professorat que, ara sí, s’ha constituït en assemblea i planeja com fer front al que consideren “atacs infundats”. Valentí (USTEC) detalla que només el dimarts van celebrar dues reunions, una dels professors i una altra de la comunitat educativa que ha decidit donar-los suport. En elles van agrair la solidaritat rebuda -com la manifestació de veïns i exalumnes de l’1 de maig- i van decidir organitzar un acte “amb un important component pedagògic” per reivindicar la feina dels seus companys, detalla la delegada.

Un altre dels seus fronts és aconseguir que la baixa que han agafat quatre dels denunciats des de l’1-O, a causa de la pressió, sigui considerada com laboral, perquè puguin percebre el 100% del seu sou.

Comandancia de la Guardia Civil en Sant Andreu de la Barca

Comandància de la Guardia Civil a Sant Andreu de la Barca

La convivència, a prova a Sant Andreu

A l’hora del pati, la Pilar Moreno, infermera que fa 17 anys que viu a Sant Andreu de la Barca, sorteja els alumnes que s’amunteguen a les portes del Palau per anar a la recerca del seu cotxe. “A mi em sorprèn molt que uns professors hagin fet alguna cosa així, però el que em sembla fatal és que s’airegin els seus noms d’aquesta manera”, comenta.

Aquesta dona, com gairebé tots els veïns d’aquesta ciutat de la perifèria de Barcelona, ​​no pot evitar donar la seva opinió sobre aquest episodi tot i no haver-ho viscut en primera persona. Molt més clar ho té la parella d’un guàrdia civil, que opta per no donar el seu nom. “Per què hauria de mentir un adolescent? Ja n’hi ha prou de callar, aquestes coses cal denunciar-les”, reivindica.

Ella és una de les prop de 600 persones que viuen a la Comandància de la Guàrdia Civil del municipi, des de 1992 la més gran de Catalunya. Al voltant d’un 2,5% dels 27.000 habitants de Sant Andreu de la Barca viu en aquest complex residencial.

L’alcalde de la ciutat, Enric Llorca (PSC), assegura a eldiario.es que durant els seus 23 anys al càrrec no ha viscut episodis de tensió com el que s’ha derivat de l’1-O. “Aquell dia es van trencar moltes coses, però el més important és reteixir les diferents sensibilitats que ens ha deixat aquesta fractura social, que la cohesió i la convivència no es trenquin”, afirma Llorca.

Amb tot, la sensibilitat política dominant en el municipi no és ni de bon tros la independentista. En les eleccions del 21 de desembre, les forces sobiranistes (ERC, JxCat i CUP) amb prou feines van arribar juntes el 20%, mentre que només Ciutadans va obtenir un 27%. En el recompte de balcons, encara que lluny del rigor de l’escrutini, les banderes d’Espanya superen les estelades.

Però aquesta és una disputa que preocupa relativament bona part dels estudiants del Palau. Almenys així ho transmeten mentre esgoten els entrepans en acabar el paru. “És clar que jo tinc les meves idees polítiques, i les meves amigues tenen altres, però ens respectem sempre”, conclou la Marta.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*