La despesa pública en Educació caurà fins al mínim històric des de 1995

El Pla Pressupostari que el Gobierno ha presentat aquesta setmana a Brussel·les per al període 2018-2021 preveu que la inversió relativa al PIB en educació, que ja es troba en la xifra més baixa des del 2007, acabi baixant fins als mínims de fa més de 20 anys

Sandra Vicente
 
 
 

La despesa pública en educació cau a mínims històrics | Foto: Recibe-bg

 

Els pressupostos d’enguany han estat anomenats “els més socials de la història”. Així els van qualificar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i el portaveu del Gobierno i ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo. I és que encara que els fons totals destinats a les partides socials augmenta respecte anys anteriors a causa de la millora de l’economia, la inversió pública en relació al PIB va en retrocés. I això precisament afecta sobretot a l’àmbit de Méndez de Vigo: l’educació.

Així ho demostraven els pressupostos aprovats el passat mes d’abril, en els quals es veia que la despesa respecte al PIB s’havia enfonsat al 3.82%, el més baix des de 2007, després de tres anys de rebaixes en Educació i Sanita, dos dels àmbits més castigats. Aquesta davallada pressupostària s’ha tornat a fer palesa amb el Programa d’Estabilitat i el Pla Pressupostari que el Govern espanyol ha presentat a Brussel·les de cara al període 2018-2021.

D’aquest pla es destil·la que comencem el període en què l’Estat dedicarà menys esforços a l’educació des de 1995. I és que la despesa d’enguany baixarà fins el 3.7% del PIB el 2021. Però quan el ministre d’Hisenda és interpel·lat per aquesta reducció es remet a les xifres absolutes i no al tant per cent relatiu al Producte Interior Brut. Si es mira des d’aquest prisma, és cert que la inversió ha crescut des dels 2.525 milions del 2017 fins els 2.600 d’enguany, amb un augment del 3%.

Tot i això, la referència important per la Unió Europea continua essent la inversió respecte el PIB, a partir del qual es pot comprovar si les partides estatals es mantenen, pugen o baixen, com és el cas dels darrers anys en l’Educació espanyola. Davant aquestes retallades generalitzades, els sindicats ja han elevat queixes respecte les congelacions salarials del personal docent. Així mateix, ANPE, el sindicat majoritari en l’àmbit de l’ensenyament públic a Espanya, ja va denunciar quan es van aprovar els pressupostos que la pujada salarial prevista -del 7.5% fins el 2020- no apareixia al document.

Espanya, el cinquè país europeu que menys inverteix en educació

Segons les darreres dades publicades per Eurostat -del juny del 2017, per tant, tenint en compte els pressupostos anteriors, en els que la despesa relativa al PIB era del 4.1%- Espanya és el cinquè país europeu que menys despesa pública dedica a l’educació. Darrera Espanya només hi ha Romania (3.1%), Irlanda (3.7%), Bulgària i Itàlia (ambdós amb un 4%).

La inversió dels estats membres es va situar en un 4.9% del PIB de mitjana (l’equivalent a 716.000 milions d’euros si se sumen les inversions de tots els estats). Es tracta de la quarta partida més elevada d’aquell exercici pressupostari, just darrera de la protecció social (19.2%), la salut (7.2%) i els serveis públics generals (6.2%).

Respecte la despesa en educació per habitant, les darreres xifres de l’Eurostat (del 2015) mostren una Espanya, un cop més, per sota la mitjana europea: 973 euros per habitant, que són molts menys que els 1.405 de mitjana de la UE. En aquest rànquing destaquen a la capçalera Luxemburg (amb 4.685 euros) i Dinamarca (amb 3.368), mentre que per la cua despunten Bulgària amb 250 euros o Romania amb 248.

1 Comment on La despesa pública en Educació caurà fins al mínim històric des de 1995

  1. Núria Rajadell-Puigggròs // 13/05/2018 a les 9:40 // Respon

    M’entristeix tant aquest article !!!
    Mentre estan augmentant les inversions en Defensa es van rebaixant les destinades a Educació…
    Això defineix clarament com és el govern español !.
    Sense paraules.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*