La discriminació a la comunitat gitana a les aules s’intensifica amb la crisi

L'antigitanisme en l'àmbit educatiu ha passat el 2013 del 9% al 15% dels fets discriminatoris registrats per la Fundació Secretariat Gitano.

Marta Borraz - eldiario.es
 
 
 

 Nenes i nens gitanos atenent a classe / Fundació Secretariat Gitano

Nenes i nens gitanos atenent a classe / Fundació Secretariat Gitano

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Dues noies demanen matricular-se fora de termini en un centre educatiu de Càceres que els ha recomanat la Conselleria d’Educació, perquè encara hi ha places. Però quan volen formalitzar la matrícula se’ls comunica que les aules estan massificades. Les persones que les acompanyen presencien una trucada de l’empleada administrativa en què es posa de manifest que aquesta massificació no existeix. De fet, escolten com li diu al responsable del centre: “Jo aquestes històries ja me les sé i la vostra obligació és matricular-les”. Les menors són d’ètnia gitana. I aquesta és la raó del rebuig, segons la Fundació Secretariat Gitano (FSG). Es discrimina aquestes alumnes en base a prejudicis ètnics.

Aquesta és una de les situacions de discriminació que descriu la FSG en el seu últim informe anual Discriminació i Comunitat Gitana. L’estudi, que documenta 151 casos, evidencia que l’antigitanisme a les aules ha augmentat sis punts, passant del 9% el 2012 al 15% del total de fets discriminatoris registrats el 2013.

El percentatge ha anat augmentant des de 2011, quan les situacions de marginació en l’àmbit educatiu representaven el 8% del total. “Ha estat un augment progressiu”, afirma Sara Giménez, directora del Departament d’Igualtat i no Discriminació de la FSG. No obstant això, de 2003 a 2013 -el període que analitza l’informe- l’escola no era un dels quatre àmbits en què més es registrava discriminació cap a gitanos i gitanes. És en els últims anys quan s’ha intensificat.

Menys suport, més rebuig

L’últim informe FOESSA, presentat l’octubre de 2014, avisava que els processos d’exclusió social a la comunitat gitana s’han incrementat des de l’inici de la crisi econòmica. En concret, l’exclusió educativa “s’ha duplicat en els últims anys (del 18,2% el 2007 al 36,7% el 2013) precisament quan a la resta de la població l’evolució ha anat en sentit contrari (del 10,2% el 2007 ha baixat al 7,7% el 2013)”.

La FSG denuncia que la crisi econòmica afecta els grups i persones que ja estaven en situació de vulnerabilitat “amb més duresa, durant més temps i amb efectes més nocius i duradors”. “Ja ha passat factura la reducció del nombre de professors de suport”, apunta Rafael Feito, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid.

Les retallades s’han acarnissat amb l’educació compensatòria, el que es tradueix en la disminució o desaparició de programes destinats a atendre l’alumnat amb més dificultats, dels serveis de reforç i atenció a la diversitat, que se suma a l’augment de la ràtio d’alumnes per aula i en la reducció de les plantilles, que segons CSIF compten amb 25.000 docents menys des de 2010.

Segons Luis Nogués, professor de Treball Social a la Universitat Complutense de Madrid i extreballador de l’Institut de Reallotjament i Integració Social, “aquest tipus d’elements són factors fonamentals que expliquen la major discriminació i exclusió de la comunitat gitana, i de la resta de sectors vulnerables, al sector educatiu”. Considera també que “la crisi econòmica podria haver augmentat el racisme social, ja que la gent comença a veure la resta com a competidors per recursos escassos”.

Nogués apunta, a més, a un altre factor i sosté que en els últims anys es ve produint una concentració de l’alumnat amb dificultats en determinats col·legis públics i barris específics a causa “del transvasament de molts nens i nenes a l’escola privada i concertada causat per la decadència de l’educació pública”. En la seva opinió, “això construeix escoles oposades a la multiculturalitat i la diversitat”.

La imatge social negativa

L’últim Eurobaròmetre sobre la Discriminació de la Comissió Europea, realitzat el 2012, posava de manifest que un 55% de les persones enquestades a Espanya es sentirien incòmodes o bastant incòmodes si els seus fills i filles anessin a l’escola amb companys i companyes gitanes. En el total de la Unió Europea el percentatge ascendeix al 62%.

La principal causa d’aquest rebuig és la imatge social negativa, és a dir, “associar els gitanos amb prejudicis generalitzats que no es corresponen amb la seva realitat heterogènia”, segons la FSG. La Guia Dosta! Per combatre els estereotips sobre la comunitat gitana, pertanyent a una campanya realitzada per la Comissió Europea, destaca que un dels prejudicis més repetits és que “la comunitat gitana no valora l’educació” i sosté que “alguns docents i professors consideren que acceptar estudiants gitanos mina la reputació de la seva prestigiosa institució”.

Luis Nogués considera que la solució és “revertir les retallades i apostar per l’educació pública i universal”. No obstant això, els casos documentats són només una mostra de la realitat, ja que, segons el Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica, gairebé el 96% de les víctimes no denuncien. Segons Sara Giménez, “la falta de denúncies per discriminació evidència la desinformació, la desconfiança i la por de les víctimes”.

La FSG crida l’atenció sobre la necessitat que els dirigents polítics assumeixin el “paper que exerceixen en defensa del dret fonamental a la igualtat”. “L’aplicació de la legislació relativa a la lluita contra la discriminació és una tasca pendent a Espanya”, conclou Giménez.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*