La festa del pensament

Pensar, debatre, experimentar. Amb aquest propòsit 20.000 persones es van reunir la setmana passada a la primera “Biennal del Pensament Ciutat Oberta”, promoguda per l'Ajuntament de Barcelona.

Jaume Carbonell
 
 

L’escenari situat a la plaça Coromines | Foto: Ajuntament de Barcelona

Un professor que estava impartint classe a estudiants de Ciències de la Comunicació va treure el cap per la finestra i va veure que a la plaça situada al costat de la Facultat un nombrós grup de persones –més de mil– estava escoltant molt atentament un ponent. Va interrompre la classe i amb el seu alumnat es van incorporar a l’esdeveniment. Estava parlant Paul B. Preuat sobre les polítiques de gènere, sexe i sexualitat. Això és el que fan els mestres sensibles: sortir al carrer per aprofitar les oportunitats que brinda l’entorn: per observar, investigar, experimentar o pensar. O per tot això.

Democràcia i ciutat: visions interdisciplinàries

Aquesta Biennal va programar durant la setmana del 15 al 21 d’octubre seixanta-nou actes que es van desenvolupar en més de noranta espais de tots els districtes de Barcelona: places, jardins, centres cívics i culturals espais universitaris, biblioteques, llibreries… Fins al Palau de la Música Catalana, una de les joies més preuades del Modernisme. Es van implicar 153 entitats i, a més de les conferències, diàlegs, debats i taules rodones, també hi va haver teatre, música, tallers, presentacions de llibres, passejos filosòfics i diverses activitats familiars i d’un altre tipus. Durant una setmana la ciutat va estar ocupada pel pensament, amb gent de totes les edats però amb una presència destacada del jovent.

Els actes, amb el focus d’una urbs oberta i connectada al món, es van agrupar en quatre temàtiques: ciutat democràtica, ciutat digital, ciutat diversa i ciutat habitable. Diagnòstics, experiències, reflexions, propostes i moltes preguntes obertes: com repensem els espais perquè siguin realment inclusius? Com ens convertim en una ciutat refugi? Com preservar els drets digitals de la ciutadania i recuperar la sobirania? No va sent ja hora de desprivatitzar facebook i google? Per què els cossos importen? Quins són els efectes dels populismes? Quines relacions s’estableixen entre art, filosofia i ciutat?

Entre un total de 156 ponents internacionals i de tot l’Estat es va comptar amb la presència de Judith Butler, una de les investigadores més influents en l’àmbit del gènere, l’ètica, la política i els Drets Humans; Richard Sennett, un dels sociòlegs que tant ha contribuït a l’anàlisi del nou capitalisme; Remedios Zafra, autora d’assajos molt nous sobre l’estudi crític de la política contemporània, el feminisme i les polítiques d’igualtat a les xarxes; o de Sergio Fajardo, exalcalde de Medellín, una de les urbs que sota el seu mandat va experimentar una profunda transformació urbanística i cultural.

Espais genuïnament educatius

Encara que la festa sencera del pensament estava impregnada d’educació, aquest àmbit va tenir també els seus espais i activitats més específics. Així, Marina Garcés va dialogar amb la pensadora índia Gayatri Spivak entorn de l’educació del futur, que alterna la seva activitat com a docent a la Universitat de Columbia amb la creació i assessorament d’escoles primàries a les zones rurals més pobres de l’Índia: “Construeixes ponts entre dos extrems de l’activitat educativa i fas que els dos espais interactuïn”. Pensa que en aquestes escoles rurals el sistema feudal ha destrossat la ment de l’alumnat, el fet que pensin per si mateix, i que la pedagogia alliberadora ha de donar-li veu i formar-lo perquè entri en la democràcia i pugui votar. “Que tinguin una base per entrar en el sistema des d’on pugui sabotejar-lo”. Sosté Spivak que els seus estudiants de la universitat també necessiten ajuda “perquè l’idealisme digital els fa completament ignorants respecte al treball intel·lectual”.

També es va parlar del món del llibre i de la lectura, de les necessàries transformacions en les pràctiques lectores i en la redefinició de les biblioteques davant la irrupció dels suports digitals. Hi va haver una perfomance, música i art per a nens i nenes, convidant-los a jugar a pensar a través del joc, del cos i de l’experiència estètica. I l’alumnat de secundària de diversos instituts de la ciutat també va ser convidat a prendre la paraula, confrontant les seves idees amb antropòlegs, escriptors, arquitectes i matemàtics. I no podien faltar els passejos peripatètics per la ciutat, on els estudiants, guiats per una filòsofa o un filòsof, emprenien una conversa entorn del gènere i la democràcia, traslladant els referents clàssics al món actual.

En paraules d’Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, aquest nou esdeveniment ciutadà “ha demostrat que era del tot necessari i ha vingut per quedar-se”. Encara que el pensament, el debat i l’experimentació no poden estar mai de vacances i seguiran, amb major o menor impuls, en els diferents àmbits institucionals o de la societat civil: promoguts des de dalt o des de baix. I posats a somiar, s’imaginen una festa del pensament i l’educació en la qual durant una setmana l’alumnat –des d’Infantil fins a la universitat i l’educació de persones adultes– pogués ocupar els diferents espais oberts i tancats de la ciutat també per pensar, debatre i experimentar de forma més lliure, oberta i imaginativa? A veure qui agafa el guant!

Jaume Carbonell
About Jaume Carbonell

Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur. More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*