La fuga de cervells també inquieta Alemanya

Entre 1996 i 2011, el país ha perdut 4.000 investigadors, el que representa un dels pitjors saldos de la OCDE

Benoît Cros
 
 
 

Fuga de cervells (by theps.net)

Fuga de cervells (by theps.net)

L’emigració de científics espanyols, especialment rumb a Alemanya, ha estat una de les conseqüències de la crisi que més s’ha abordat als mitjans de comunicació. Però paradoxalment la fuita dels cervells també inquieta Alemanya, que ha perdut fins a 4.000 científics entre 1996 i 2011, segons revela la Comissió d’Experts sobre Recerca i innovació (EFI). De fet, en aquest període de temps han estat fins a 23.000 científics els que han abandonat el país, una fuga que ha quedat en part compensada per l’entrada de 19.000 investigadors estrangers, s’han instal·lat a Alemanya.

Aquest saldo negatiu de 4.000 científics col·loca Alemanya en el 19è lloc del ranking dels països de la OCDE en aquest aspecte, actualment liderat per Estats Units, la Xina i Corea de Sud, que tenen un saldo positiu. Els indicadors d’Alemanya són inclús pitjors que els d’Esapnya, que no ha perdut científics en el mateix període (el número d’investigadors que han vingut a Espanya ha estat idèntic al número dels que han sortit). Segons els experts, la fuita de cervells es produeix principalment entre els investigadors més especialitzats, el que provoca una reducció de la qualitat de la investigació. I els seus llocs preferits de destinació són Suissa i Estats Units. El 50% dels emigrats ha optat per un d’aquests dos països.

Una altra dada que preocupa els experts és la baixa taxa de retorn. És a dir, consideren que el problema no és que els investigadors facin una estada a l’estranger, sinó que no tornin a Alemanya.

Tot i així, l’informe indica també que un terç dels científics emigrats admet que tornaria a Alemania si tingués millors ofertes laborals, el que representa una proporció més alta que la majoria d’altres nacionalitats. Els experts conclouen que “el sistema alemany de recerca no és suficientment atractiu actualment per als millors especialistes” però que una millora substantiva de les condicions laborals tindria un efecte notable sobre el retorn dels investigadors. Els autors de l’informe també advoquen per una millora dels programes de retorn de científics que ja existeixen.