La Generalitat activa les subvencions a concertades d’entorns desfavorits, que lamenten el retard

Amb aquestes ajudes el departament pretén compensar la finalització dels contractes programa. Els centres celebren la mesura però denuncien els problemes que comporta no cobrar la subvenció del curs 2013-2014 fins al cap d'un any.

Pau Rodríguez
 
 
 

Foto: Edu Bayer.

Foto: Edu Bayer.

El departament d’Ensenyament de la Generalitat ha obert aquest dilluns la convocatòria de subvencions extraordinàries per a les escoles concertades de barris desfavorits, que opten a una ajuda addicional més enllà del propi concert a causa de la seva situació complexa. Fins ara, aquesta partida quedava sota el paraigua del denominat contracte programa, un finançament que es va destinar a 27 centres d’aquestes complicades característiques entre els anys 2006 i 2012. Però aquesta ajuda, ideada en el marc del Pacte Nacional per l’Educació, va caducar, i ara la Generalitat ha posat en marxa unes subvencions amb el mateix objectiu però amb alguns matisos: més centres hi podran tenir accés -amb diferents graus de complexitat- però s’hauran de repartir els mateixos diners que en cursos anteriors: 6 milions d’euros anuals. El que més preocupa els centres, però, és que la subvenció fa anys que arriba amb retard: la convocatòria que es va obrir ahir és per al curs 2013-2014, i els centres no esperen cobrar-la fins a final de curs, fet que afecta a la seva planificació i a algunes activitats.

Els contractes programa estaven pensats per a cobrir el cost de la sisena hora de la jornada escolar, que a les escoles concertades paguen les famílies però que en aquests casos, a causa de la situació difícil de molts pares i mares, se’n fa càrrec l’Administració. El seu objectiu últim era evitar la concentració d’alumnes amb necessitats educatives especials. Però el contracte va finalitzar el 2010, i després d’una pròrroga de dos anys -fins el 2012-, la Generalitat ja va optar el curs passat per finançar els mateixos centres amb una subvenció directa, tot i que llavors va patir una redució d’aproximadament un 10%. Ara el que ha fet el departament ha estat introduir canvis en la manera de prestar aquesta ajuda.

A partir d’ara, les subvencions, que es poden sol·licitar fins el 28 de març, seran anuals, i per optar-hi caldrà complir amb tota una sèrie de requisits relacionats amb el percentatge d’alumnes amb necessitats educatives especials, els tutelats per la Generalitat, les famílies que rebin la renda mínima d’inserció o les que tinguin més d’un membre a l’atur. Però el principal canvi respecte als contractes programa és que hi haurà tres mòduls -segons la puntuació que rebin- amb finançaments graduals. Els centres més vulnerables rebran 12.500 euros per unitat concertada -i no podran ser més de 10 escoles-; els del segon nivell, rebran 9.000 euros per aula -amb un màxim de 20-, i els del tercer, 6.000 per grup. En aquest cas hi entraran la resta de centres fins que s’esgoti el pressupost total.

Com sempre, hi tindran accés centres d’infantil, primària i ESO, i hauran de justificar la subvenció abans del 30 de setembre.

Els mateixos diners per a més centres, i amb retard

La Fundació Escola Cristiana, patronal que aglutina bona part de les escoles que fins ara es beneficiaven dels contractes programa, ha celebrat aquest dilluns l’obertura de la convocatòria de beques, tot i que n’ha destacat dos inconvenients. El secretari adjunt de la Fundació, Carles Armengol, els ha enumerat en declaracions a El Diari de l’Educació. En primer lloc, que els mateixos 6 milions amb els quals es subvencionaven fins ara 27 escoles hauran d’arribar a molts més centres, segons els criteris de mòduls, i això tenint en compte que en els darrers anys “molts entorns d’escoles han empitjorat”, apunta Armengol, un fet que l’empeny a sentenciar que la partida és “insuficient”.

El segon inconvenient són els terminis. “Difícilment cobraran abans que acabi el curs”, aventura Armengol, en referència a una ajuda que hauria de ser per cobrir el 2013-2014. “Les escoles estan acostumades a decalatges, però és complicat que es puguin planificar bé si no saben si rebran els diners en qüestió”, apunta. Aquesta incertesa provoca que molts centres s’hagin d’adaptar reduïnt a menys grups la sisena hora i disminuïnt activitats compensatòries.

Més enllà d’això, però, Armengol es mostra satisfet amb el nou model, que en renovar-se cada any estarà més d’acord amb les necessitats actualitzades dels centres.

 

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*