La Generalitat obrirà deu instituts i tancarà cinc escoles el proper curs

L'augment de la població escolar als instituts contrasta amb la davallada a infantil. A P-3 hi haurà 6.500 alumnes menys que l'any passat, fet que comportarà el tancament a la pràctica de cinc centres educatius.

Pau Rodríguez
 
 
 

La consellera Irene Rigau visita una escola al Baix Llobregat / Departament d'Ensenyament

La consellera Irene Rigau visita una escola al Baix Llobregat / Departament d’Ensenyament

A Granollers l’escola Fàtima es fusionarà amb la Pau Vila, i a l’edifici que quedi lliure, s’hi ubicarà el nou institut de Granollers –que porta el nom del municipi–. Aquest joc de peces serveix per explicar les previsions de la Generalitat per al proper curs escolar 2015-2016, derivades de la davallada de natalitat dels darrers anys: més classes d’infantil que tanquen i instituts que obren, generalment en espais reaprofitats.

Catalunya comptarà a partir de setembre amb 10 centres de secundària més, a causa de l’increment a Primer d’ESO d’uns 2.500 alumnes. Les complicacions que presenta la demografia –es va viure un pic de natalitat abans de la crisi, que ha davallat dràsticament en els darrers anys– han provocat que les classes dels instituts es vagin engrossint quasi al mateix ritme que decreixen les matriculacions a P-3. Mentre que d’aquí a cinc anys està previst que entrin 10.000 alumnes més que els que s’incorporen aquest setembre a Primer d’ESO, a P-3 les matriculacions no pare de caure: a l’etapa de P-3 a P-5 hi haurà 6.500 alumnes menys el 2015-2016, una reducció inferior a l’oferta, que només caurà en 3.700 places.

“Hem intentat minimitzar els efectes de la davallada demogràfica”, expressava en roda de premsa la consellera Irene Rigau, un dia abans que s’obri el període de preinscripcions per al proper curs escolar, que experimentarà una vegada més un rècord d’alumnes: 1.077.548 nens i nenes.

Malgrat tot, aquesta caiguda demogràfica comportarà el tancament, a la pràctica, de cinc centres educatius. Per una banda, tancarà l’escola Tresfonts (Barcelona) i la Pasifae (Vilanova i la Geltrú) s’integrarà a la Sant Jordi. Sobre aquestes dues ja pesava la decisió d’un tancament progressiu de cursos enrere. En segon lloc, es crearan tres nous centres de Primària a partir de fusions. A més de la citada fusió de Granollers, s’inaugurarà l’escola de Lliçà d’Amunt a partir de l’escola Països Catalans i el Sant Baldiri; i l’escola Labandària es fusionarà a la Sant Andreu de Llavaneres (que mantindrà aquest nom). Rigau ha defensat que no es tracta de tancaments sinó de fusions a partir de les quals neixen “nous projectes”, també a nivell administratiu –d’aquí el canvi de nom.

En aquest context cal destacar també que s’obrirà una escola de Primària, la de Salàs de Pallars, que havia tancat fa anys per manca d’alumnat però que reobrirà les seves portes el proper setembre amb una desena d’alumnes.

Però el gruix de les obertures de centres correspon a la Secundària. Els insituts que obriran, la majoria reaprofitant equipaments públics –alguns d’ells previstos per escoles, també alguns en barracots–, seran a Sant Quintí de Mediona, Sant Pol de Mar (aquests dos pobles fins ara no tenien cap institut), Cornellà, Igualada, l’Eixample de Barcelona, La Seu d’Urgell, Caldes de Montbui, Granollers, Tordera i Sant Quirze del Vallès.

A més d’aquesta desena, s’obriran també dues seus d’instituts en poblacions properes que han guanyat alumnat en edat de cursar primer cicle d’ESO. És el cas de l’institut Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, que obrirà una delegació a Breda; i el d’Els Pallaresos, que obrirà a El Catllar. I fins i tot en el mateix municipi, dos instituts encetaran també una seu: l’institut de Castellar del Vallès i el Torre Roja de Viladecans.

Aquests apèndixs, que serviran només pel Primer i Segon d’ESO –el segon cicle s’haurà de cursar a l’institut matriu–, dependran administrativament del centre originari a tots els nivells, des del professorat fins al projecte, segons ha detallat Rigau.