La Generalitat prepara una nova onada de tancaments de grups de P3

Ensenyament reduirà un any més el nombre de grups de P3 a causa de la davallada demogràfica que s'arrossega des del 2008. Davant l'amenaça de tancament d'escoles, les famílies defensen els projectes pedagògics i proposen alternatives per a la continuitat dels centres.

João França
 
 
 

Tornada a les classes a l'escola Ramon Llull de Barcelona / Edu Bayer

Tornada a les classes a l’escola Ramon Llull de Barcelona / Edu Bayer

El curs vinent el departament d’Ensenyament de la Generalitat tancarà, per segon any consecutiu, línies del primer curs d’infantil, P3, en diverses escoles públiques catalanes. Les dades definitives només es coneixeran d’aquí a unes setmanes, perquè la planificació per al curs vinent encara no està tancada i s’està negociant amb les administracions locals. Aquests tancaments es presenten com una resposta a canvis demogràfics. “Veníem d’una època en què hi havia un boom de naixements i arribaven molts immigrants, però ara en canvi arriba menys gent i hi ha menys naixements”, expliquen des de la conselleria.

Les famílies, no obstant això, organitzades en la plataforma Cap Escola Es Tanca, mostren la seva indignació davant de mesures que sovint se’ls anuncien a pocs dies que s’iniciïn les preinscripcions. Des de la plataforma asseguren que ja s’hi han incorporat més de 30 escoles que han rebut la notificació de que tancaran progressivament, deixant d’obrir nous cursos, o de forma immediata.

El nombre de naixements a Catalunya havia anat creixent any rere any des del 1998, fins que el 2008 va arribar al nivell més alt des dels anys setanta: 89.024. Des de llavors la xifra no ha deixat de caure (el 2012 ja eren 77.098, un 13% menys que el 2008) i la previsió és que segueixi a la baixa. Les escoles que es mobilitzen contra el tancament ho comprenen en la major part de casos, però reclamen i proposen alternatives al desmantellament dels centres.

Famílies mobilitzades

“La situació és de frustració, d’impotència, perquè ells van fent però no es preocupen ni de la canalla, ni de la família, ni de les mestres”, assegura Berta González, presidenta de l’AMPA de l’escola El Castell de Tona (Osona). Aquest centre és un dels set que ja va rebre la notificació de que havia de tancar el 14 de febrer de l’any passat. “Llavors vam denunciar la situació, vam crear aquesta plataforma on som cada cop més centres i casualment quasi tots amb projectes educatius innovadors”, explica González.

La plataforma ha aconseguit fer enrere algunes de les mesures anunciades, com el tancament del P3 de l’escola Els Aigüerols, i compta amb una resolució aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya contra el tancament de les escoles. Tanmateix, González assegura que a la seva escola segueixen en situació d’incertesa: “Ara mateix no sabem res, estem pendents d’una reunió amb el departament, però no ens han fet el seguiment al qual s’havia compromès la consellera Rigau”.

Criteris de tancament

Un altre dels centres afectats és l’Escola Mediterrània a Viladecans, on els pares i mares expliquen que fa només dos divendres que se’ls va informar de que no hi hauria P3 el curs vinent, a poc més d’un mes de l’inici de les preinscripcions. Des d’Ensenyament expliquen que a Viladecans hi ha 40 infants amb edat d’iniciar P3 menys que l’any passat. “El que fem és no obrir un grup en el centre on ni hi ha la primària complerta ni tenen encara edifici propi, en comptes de fer-ho en un centre que ja està consolidat”, expliquen des del departament.

Amb aquest criteri, es veuen especialment afectades les escoles de creació més recent –moltes d’elles encara en barracons, a l’espera des de fa anys d’un edifici definitiu–, que sovint són les que fan apostes pedagògiques més innovadores, com denuncia la plataforma Cap Escola Es Tanca. Des de Tona, González asegura que aquestes apostes eren un atractiu tot i la manca d’espai: “Si vam decidir apuntar els nostres fills a El Castell, tot i estar en barracons, era perquè crèiem en el projecte educatiu d’aquesta escola, que és genial, amb un gran equip”.

Conseqüències de la “mala fama”

Un altre cas és el de l’Escola Mare de Déu del Rocío, a Sant Vicenç dels Horts. Des del departament expliquen que, en aquest cas, a més de les raons demogràfiques, es tracta d’una escola amb una demanda molt baixa. Maite Durán, presidenta de l’AFA, explica que la baixa demanda es deu a que el centre té “mala fama” per la zona en què es troba. Però assegura que aquesta percepció és infundada, i que s’hi està duent a terme un projecte educatiu que ha millorat en més del 50% el nivell acadèmic en algunes assignatures.

Durán admet la davallada demogràfica, perquè de fet, enguany els alumnes de P3 i P4 formen una sola classe, però explica que a la zona hi ha una altra escola amb dues línies i les famílies de Mare de Déu del Rocío defensen que es tanqui una de les línies d’aquesta en comptes de tancar la seva escola. “Així no haurà de tancar cap escola, perquè el que volem els pares és seguir amb el projecte acadèmic”, assegura. Per això segueixen mobilitzant-se i aquest dimecres es reuneixen amb l’alcalde del municipi per tractar la qüestió.

La proximitat dels centres

Acampada el curs passat a l'escola Joan Coromines de Mataró per protestar contra el tancament de les línies d'infantil / Quim Puig

Acampada el curs passat a l’escola Joan Coromines de Mataró per protestar contra el tancament de les línies d’infantil / Quim Puig

L’Escola Joan Coromines a Mataró és un altre d’aquests centres amb un projecte especial; “una pedagogia activa on les famílies hi estan molt implicades”, diu la mare Sílvia Bofill. L’any passat ja van tancar el P3 d’aquesta escola de dues línies i Bofill assegura que més de 60 nens del centre de la ciutat van haver de buscar alternatives i “hi ha gent que està portant el nen a dos quilòmetres de casa”, remarca. Una problemàtica agreujada pel fet que es va enfonsar l’edifici d’una altra escola al centre de Mataró i que aquesta va ser traslladada a les afores.

“Ara mateix no estem en una situació tan dolenta com altres escoles”, explica Bofill, ja que els han comunicat que el curs vinent tornaran a obrir P3. “Tiren per terra tots els motius que ens havien donat per tancar-lo, ara que el tornen a obrir”, assegura. No obstant, remarca que les famílies segueixen sentint la continuat de l’escola amenaçada: “ens estan tancant línies per sota i per sobre no ens construeixen l’edifici”.

Reconversió en institut

A  l’Escola Josep Guinovart de Castelldefels, el curs passat van tancar un curs de P3 dels dos que tenien i aquest any es tancarà l’altre grup. “Tot i que hi haurà places per als germans de matriculats, que seran uns 14 o 15 alumnes, no ens donen cap esperança de que s’obrin places l’any següent”, explica la mare Ivana Travesí.

La situació a què s’afronta aquesta escola és la de convertir-se en un institut. “Hi ha un institut proper que està en un edifici provisional i el traslladaran a l’edifici de la nostra escola”, explica Travesí. L’any passat el departament ja va anunciar que algunes escoles es convertirien progressivament en instituts. Mentre eliminava grups a l’educació infantil, en creava a la primària i secundària. Tot i la davallada de natalitat, la previsió és que el nombre d’estudiants de primària i secundària segueixi creixent fins al 2022.

L’aposta de les famílies i l’escola és per convertir el centre en un institut-escola, que imparteixi des d’infantil fins a secundària. Consideren que és possible reduint-lo progressivament d’una a dues línies i compten amb el suport de l’ajuntament, “però el departament no n’ha volgut saber res”, assegura Travesí.

Des de l’AMPA defensen la necessitat de “mantenir les escoles vives, perquè quan sigui necessari ampliar grups no hi haurà escoles”. “Si ara baixa la demanda i tanquem l’escola, quan torni a pujar i no tinguem escola què farem? Apretar-nos amb 30 o 40 a classe com ara?”, es pregunta Travesí, que a més lamenta que “només canviïn la llei per augmentar les ràtios i estalviar, però no per reduir-les ara que baixa la demanda”.

Integració d’escoles

A l’escola Pasífae, de Vilanova i la Geltrú, el proper serà el tercer curs en que no matriculen nous infants. “Fa dos anys que no hi ha preinscripcions a P3, així que els més petits fan P5 i els més grans fan cinquè”, explica Anna Salla, mare de P5. Portaven des del 2008 esperant la construcció de l’escola, fins que es va comunicar a les famílies que no es duria a terme a causa del descens demogràfic, i que s’haurien d’integrar amb el centre veí als barracons, l’escola Sant Jordi.

“Al principi de tot vam decidir si volíem lluitar perquè no tanquessin l’escola o per una bona fusió, però la majoria de nosaltres no vam triar aquesta escola en primera opció i es va acabar preferint la fusió, però ja portem més de dos anys i és inviable que l’ampliació de l’altra escola estigui a temps per començar-hi el curs al setembre”, explica Salla.

Mentre els germans dels alumnes de la Pasífae ja comencen l’escolarització a l’escola veïna, aquesta mare explica una problemàtica compartida amb moltes altres escoles assenyalades per tancar, el desistiment de molts pares i mares davant la incertesa sobre el futur dels seus fills. “En dos anys hem perdut 40 famílies, que en no veure-ho clar han marxat de l’escola”, explica Salla.

1 Comment on La Generalitat prepara una nova onada de tancaments de grups de P3

  1. Elisabet Jover // 12/02/2014 a les 13:15 // Respon

    Lo que no se entiende es que que cierren las línes de P3 en la escuela pública y las mantengan en las concertadas, si La Generalitat considera que hay que cerrar líneas, debería empezar por dejar de sufragar las líneas de los colegios de pago.

    Decir que L’Escola Mediterrània de Viladecans no está consolidada porque no tiene un edificio, es una aberración, no tiene un edificio porque la Generalitat no ha pagado para que lo tenga, están en barracones desde hace 6 años con la promesa de una edificación, pero la escuela no es sólo un edificio, son sus alumnos, los profesores, el proyecto educativo y las familias y eso está totalmente consolidado.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*