La Generalitat Valenciana retorna l’autoritat lingüística a l’Acadèmia

Després de la erosió a la qual la va sotmetre el PP, el conseller Vicent Marzà destaca que l'AVL és la "màxima institució lingüística" valenciana

Toni Cuquerella - eldiariocv
 
 

Ramon Ferrer i Vicent Marzà s'han reunit per primera vegada.

Ramon Ferrer i Vicent Marzà s’han reunit per primera vegada.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és “la màxima institució en matèria de normativa lingüística dels valencians” i “un referent per a tots nosaltres”. D’aquesta manera el conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà (Compromís), signava la pau amb el president de l’AVL, Ramon Ferrer, després de la guerra oberta que es va viure especialment en els últims anys del PP al Govern valencià.

Marzà es s’ha reunit aquest dilluns amb el president de l’AVL per intercanviar punts de vista sobre la situació actual del valencià en tots els àmbits d’ús a la vegada que ha reafirmat l’estreta col·laboració entre l’Administració i la institució. En aquest sentit els dos representants han apostat per coordinar les institucions fonamentalment per potenciar una de les principals senyes identitàries com és la llengua.

La relació del PP amb l’AVL ha estat truculenta des dels seus inicis. L’Acadèmia va ser creada el 1997 en la primera legislatura de govern conservador amb Eduardo Zaplana al capdavant, amb la intenció de pacificar el conflicte lingüístic que han mantingut viu els sectors més dretans i regionalistes.

La vida de l’AVL ha sofert diverses ingerències fonamentalment quan s’abordava una qüestió: la unitat lingüística del valencià i del català. Així el 2004, el llavors conseller d’Educació i Cultura, Alejandro Font de Mora, va irrompre en un ple de l’AVL per evitar que s’aprovés el dictamen de la institució que equiparava valencià i català. Font de Mora va arribar a amenaçar amb que el Consell promouria “accions legals i legislatives” per evitar l’acord perquè seria “greument lesiu” per a l’interès del poble valencià. La conseqüència: l’AVL va retirar de l’ordre del dia el dictamen de la denominació de la llengua, tot i que la unitat lingüística va acabar reconeixent-se en el dictamen que es va aprovar dos mesos després.

L’últim capítol que va revifar els atacs a l’AVL va ser la presentació del Diccionari Normatiu València (DNV) quan en la definició de “valencià” s’incloïa l’accepció de denominació de la llengua parlada a la Comunitat Valenciana que en altres territoris es diu “català” . En aquell moment els sectors més conservadors i el PP, a través del govern valencià, van sortir en tromba contra l’AVL. Entre altres accions la van instar a un canvi en la definició, amenaçant-la amb deixar-la sense pressupost, o rebutjant que l’AVL realment fos una “acadèmia” com s’indica a l’Estatut.

Davant aquesta situació l’AVL va rebre el suport unànime de les universitats públiques valencianes, mentre per part seva el Consell del PP arribava a instar la RAE (Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua) que no definís tampoc el valencià com una varietat del català.

Després de no obtenir cap resultat amb aquesta estratègia, el PP va optar per una altra via: buidar a l’AVL d’autoritat lingüística. Per a això va recórrer a la nova Llei de Senyals d’Identitat en la qual s’exigia defensar la seva “individualitat” respecte d’altres llengües de l’estat. Però la llei aprovada en solitari pel PP no té cap viabilitat ja que el nou govern progressista va mostrar la seva disconformitat amb el contingut.

Ara, amb la visita de Vicent Marzà al president de l’AVL, se signa una pau lingüística, almenys dins de les relacions entre les institucions d’autogovern i de la llengua.

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*