La geometria i l’expressió en anglès es resisteixen com les grans assignatures pendents en acabar l’ESO

Més d'un de cada tres escolars acaba l'ESO sense tenir un bon nivell de geometria o expressió escrita en anglès, dues mancances que contrasten amb el progrés sostingut dels alumnes en la resta de matèries.

Pau Rodríguez
 
 
 

Escola Josep Carner de Badalona / Foto: Enric Català

Escola Josep Carner de Badalona / Foto: Enric Català

Llengües catalana i castellana, anglès, matemàtiques… Al llarg dels 8 anys que fa que se celebren les proves externes de competències bàsiques a les aules catalanes, tant a Sisè com a Quart d’ESO, els alumnes han anat assolint el nivell que s’havia fixat el departament d’Ensenyament. El nivell de l’alumant al final de Primària supera els 70 punts en les quatre matèries, i al final de Secundària passa el mateix amb totes excepte matemàtiques, que es queda en 68.1 punts. De fet, és el primer curs que en anglès, tradicionalment per sota del nivell desitjat, els estudiants de Quart d’ESO es col·loquen per sobre la barrera amb 71 punts. “Ara hem de consolidar aquests avenços”, certificava Joan Mateo, director del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya –l’organ de qui depenen les proves–, en la presentació dels resultats davant la premsa.

Però una mirada més detallada als resultats evidencia que hi ha àmbits curriculars concrets que estan lluny de presentar els resultats que Ensenyament es fixa, almenys en acabar l’educació obligatòria. És el cas de la geometria i de l’expressió escrita en anglès. En el que les proves anomenen Espai, forma i mesura, el 40% dels alumnes està a un nivell baix, quan el gruix d’aquests alumnes en qualsevol matèria no hauria de superar el 15%. S’ha reduït una mica respecte al curs anterior (41,3%), però és lluny del 30% d’anys anteriors. Aquesta llacuna és, precisament, el que provoca que els resultats en conjunt de matemàtiques estiguin lleugerament per sota dels 70 punts. A Sisè, en canvi, el nivell de geometria és el correcte.

Per revertir aquesta situació, l’any passat ja es va posar en marxa un pla de formació en línia per a docents de matemàtiques, que segons Ensenyament ha tingut “molt bona acollida”. Més de 400 professors l’han realitzada aquest curs. “La geometria és el nostre cavall de batalla”, ha reconegut Mateo.

L’altre gran assignatura pendent és l’expressió escrita en anglès. El 35,2% d’alumnes suspenen en aquest àmbit curricular –l’any passat van ser un 39,5–, una dada que suposa un forat significatiu dins una assignatura que, per altra banda, ha anat progressant en conjunt fins a superar per primera vegada el llindar dels 70 punts. De tota manera, Mateo ha avançat que Ensenyament està estudiant que, a més de les proves de competències bàsiques, els alumnes d’ESO s’hagin de sotmetre d’aquí a dos anys a unes altres avaluacions d’anglès, similars a les proves per obtenir el B1 o el B2, per saber en quin punt es troba cada jove respecte del que seria el certificat oficial.

La novetat d’aquest curs ha estat que, per primer cop, els estudiants han hagut de fer una cinquena prova, de competències científiques i tecnològiques. La mitjana en el resultat ha estat de 67,2 punts, per sota dels 70, tot i que des d’Ensenyament consideren que en ser el primer any s’ha de donar marge de millora.

Les desigualtats van de baixa

Una altra de les tendències que marquen les proves de competències bàsiques és que cada cop hi ha menys alumnes que estan per sota del nivell requerit a l’ESO. Les matemàtiques s’han sumat a la llengua catalana i a la castellana com a matèries que ja compleixen amb les directrius de la Unió Europea de cara al 2020, consistents en que el percentatge de fracàs escolar ha de ser inferior al 15%. Només l’anglès es resisteix: un 17,6% dels alumnes acaben l’ESO amb un nivell baix de competències en aquesta llengua.

L’anglès és, com cada any, la matèria més desigual. La diferència entre els resultats que s’obtenen en centres d’entorns empobrits i els de centres d’entorns benestants és de 20 punts, una xifra molt superior a les diferències de 9 o 11 punts que hi ha entre uns i altres instituts en llengua catalana i castellana, i a la vegada inferior als 25 punts de diferència que hi havia en la mateixa matèria l’any 2012.

En aquest sentit, Mateo ha volgut posar de manifest el progrés de les 102 escoles catalogades com d’alta complexitat. Els seus resultats han millorat entre 5 i 10 punts des del 2013, quan es van iniciar les auditories pedagògiques –la identificació, supervisió i suport d’aquestes escoles–, un percentatge de millor significativament superior a la resta.

Repetir curs no funciona

Ensenyament ha constatat un any més que fer repetir curs als alumnes no comporta una millora del seu domini de les competències bàsiques. Els resultats dels estudiants repetidors, tot i cursar per segon cop les mateixes matèries, segueix sent 10 punts de mitjana inferior a la resta en llengua catalana i castellana, 16 punts inferior en matemàtiques i fins a 19,4 punts inferior en anglès.

“La repetició no funciona, hem de buscar estratègies paral·leles”, ha afirmat Mateo, per al qual la repetició seria “convenient” només en els casos en què a l’alumne li costa madurar, i no en molts altres casos en què els alumnes treuen males notes per “llacunes formatives” o “problemes d’actitud”. En aquest sentit, cal recordar que la taxa d’idoneïtat de Catalunya –el percentatge d’alumnes que acaben el curs en l’edat que els toca, sense haver repetit– és de les més altes d’entre la resta de comunitats autònomes.

Ensenyament menysté el boicot

Antoni Llobet, secretari general de polítiques educatives d’Ensenyament, ha reiterat en la roda de premsa que les dues proves, així com les de Tercer de Primària –els resultats de la qual no es fan públics–, es van dur a terme en “absoluta normalitat”. Així s’expressava després que els periodistes li preguntessin sobre el boicot de moltes famílies a aquestes avaluacions. Segons els comptes d’Ensenyament, van ser 600 alumnes els que no van fer les proves de Tercer per aquest motiu, per només 247 de Sisè.

Aquestes xifres contrasten amb les de la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), impulsores del boicot, que calculaven que la campanya l’havien secundat 1.112 famílies de Tercer i 483 de Sisè.