Entrevista | David Calle, professor 'youtuber', creador d'Unicoos

“La innovació també és entrar amb ganes i passió a classe”

David Calle és un professor 'celebrity', gràcies a que un bon dia es va posar a gravar les seves classes per penjar-les al YouTube, on ja té més d'un milió de seguidors. La seva recepta és tan senzilla com no sempre fàcil d'aplicar: arribar als alumnes posant-li imaginació al temari.

Laura Reinón
 
 

David Calle | Foto: Laura ReinónFa set anys el professor David Calle va transformar les golfes de casa seva en un laboratori improvisat on gravava vídeos de matemàtiques que servien de reforç als alumnes de la seva acadèmia i a aquells que havien hagut d’abandonar les classes a causa de les dificultats econòmiques dels seus pares. Aquesta va ser la llavor d’Unicoos, el canal educatiu en espanyol que compta actualment amb més de set-cents vídeos, més d’un milió de subscriptors i cent cinquanta-cinc milions de visites a YouTube. L’any passat l’originalitat de la seva proposta va convertir aquest enginyer de telecomunicacions en finalista del Global Teacher Prize, considerat com el premi Nobel de l’ensenyament. Calle va passar per Catalunya amb motiu de la celebració del congrés ITworldEdu , organitzat pel Clúster Edutech en col·laboració amb Eurecat,  on va compartir amb els assistents la seva experiència com a professor youtuber.

Últimament es parla molt de la importància de la innovació i la tecnologia a les aules.

De vegades pensem que la innovació educativa significa que els alumnes han d’estar envoltats de tecnologia per tot arreu, i tampoc és això. És cert que hem de començar a introduir algunes novetats tecnològiques en la dinàmica de classe com, per exemple, la realitat augmentada, les xarxes socials, etc. Es poden fer classes molt atractives d’història, llatí, filosofia i ciència amb Twitter, Facebook i YouTube; podem deixar, fins i tot, que els alumnes gravin els seus propis vídeos per explicar-los-hi als seus companys, però tampoc ens hem de tornar bojos amb això. La innovació és fer coses diferents que siguin útils. Es pot ser molt innovador amb una galleda d’aigua i un tros de fusta per explicar el principi d’Arquímedes. Però innovació no és només tecnologia, també és entrar amb ganes i amb passió a la teva classe. De vegades, l’excés de treball i els problemes provoca que molts professors perdin la passió i cal començar a recuperar aquesta vocació perquè la responsabilitat que tenim és importantíssima.

Quins consells transmetries als docents a partir de la teva experiència? 

A l’hora d’escriure el meu últim llibre Quant pesen els núvols?, vaig pensar molt en els professors. Està enfocat en ells, per donar-los idees sobre un seguit de temes científics que gairebé mai tenim temps d’explicar a classe i que són realment atractius pels nois i noies. Per exemple, la història de Tesla o la de Faraday. Hi ha un munt de temes amb els quals els professors poden “adornar” les seves classes i fer que, de sobte, alguns dels seus estudiants aixequin el cap i parin atenció. Si quan estàs explicant l’electricitat, els dius als teus alumnes que Edison matava elefants amb corrent altern per desprestigiar Tesla, probablement aconseguiràs que alguns comencin a escoltar-te i s’interessin per la ciència. Si els expliques què és la matèria fosca o els viatges en el temps, potser aconsegueixes enganxar a algú a la física. El llibre va per aquí.

El mateix que intentes transmetre amb els teus vídeos.

Intento posar exemples atractius i, sobretot, molta passió. Si els alumnes no veuen passió en tu, tu tampoc pots reclamar-la-hi a ells. Hi ha alumnes més rebels que altres, amb més dificultats per involucrar-se a les classes. Precisament són aquests als que intento motivar més, perquè m’agradaria que tots tinguessin les mateixes oportunitats. Tots podem arribar on vulguem. Estem en un moment de la història molt interessant, on es poden fer grans coses. Els nois i noies d’avui dia tenen tots els dispositius tecnològics al seu abast, es poden permetre fer tot el que somiïn. És el que jo dic als alumnes: imagineu el que haurien aconseguit Newton, Tesla, Copèrnic, Galileu o Einstein si haguessin tingut internet, si haguessin tingut els vostres mòbils. Haguessin estat imparables.

En el teu cas, vas estar a punt d’aconseguir el Global Teacher Prize. Com vas viure l’experiència?

Va ser molt emotiu. Va guanyar una professora canadenca, Maggie MacDonnell, amb un projecte molt bonic amb els seus alumnes a l’Àrtic. Allà només s’hi pot arribar en avioneta. Aquests nois i noies no tenen sortides laborals, fàcilment poden caure en la depressió i d’aquí, a l’alcohol i al suïcidi. El que fa ella és genial. Aquest any hi havia un candidat de Colòmbia que, a la seva classe sobre educació sexual, ensenyava a les nenes el significat d’abús. Totes es van posar a plorar perquè totes l’havien sofert a casa per part dels seus pares, germans, oncles, amics… Amb el seu projecte ha aconseguit que el 70% de nenes que han estat abusades sexualment descendeixi gairebé a zero a la seva comunitat. Et podria explicar casos al·lucinants com aquest. Es tracta de professors molt compromesos no solament amb el seu treball, sinó també amb el seu entorn. Tornes a casa molt inspirat, amb les piles molt carregades.

Què fas a més de dedicar-te a Unicoos?

Treballo a la meva acadèmia, acabo d’escriure un llibre, dono xerrades, sóc conseller d’estratègies… La gent pensa que els youtubers guanyem molts diners, però no és així. Amb les visites tampoc. Encara que el meu canal educatiu és el més important d’Espanya, no està ni entre els cent canals més vistos. Però jo estic encantat amb YouTube, m’ha donat l’oportunitat de poder arribar a alumnes de tot el món. Fa quatre o cinc anys van nomenar el meu canal com un dels 25 amb major projecció de tota Europa i em van convidar a un curs a Londres on vaig aprendre un munt de coses. Em van regalar una càmera i uns focus i, gràcies a ells, he pogut professionalitzar una mica la forma dels meus vídeos. Sempre m’han recolzat molt. Gràcies a YouTube puc arribar a milions d’estudiants de tot el món i això és impagable.

David Calle, durant la seva intervenció a l’IT World Edu | Foto: IT World Edu

Abans de dedicar-te a l’ensenyament havies treballat al món de l’empresa. Fins que va arribar la crisi.

Em vaig quedar a l’atur i vaig haver de posar-me a treballar en una acadèmia. Llavors vaig descobrir que el que realment m’apassionava era fer classes. La crisi va ser una bona oportunitat per fer-me professor i, com a conseqüència, començar a gravar vídeos a YouTube. Actualment estem davant d’una generació que no tolera el fracàs i jo insisteixo que no cal tenir por a fracassar perquè si no fracasses no aprens. Si vas sempre pel mateix camí mai et confondràs, però tampoc aprendràs res. Els alumnes tenen una por brutal a equivocar-se als exàmens, als seus exercicis… Per això, si jo cometo un error en els meus vídeos, no el corregeixo, poso alguna anotació, però no el trec. Hem de transmetre als nois i noies el missatge que no passa res per confondre’s, que forma part de l’aprenentatge.

Què més et queda per aconseguir amb Unicoos?

Sobretot més recursos i finançament per incorporar més assignatures. M’agradaria que Unicoos es traduís a més idiomes i poder contractar professors que poguessin gravar vídeos de biologia, estadística, d’economia, etc. Fins i tot m’agradaria arribar als alumnes de primària, encara que el meu do està amb els alumnes de batxillerat i secundària, fins i tot amb els de la universitat.

Em fa l’efecte de que et falten hores…

Estic molt pendent de les xarxes socials, de la pàgina web, a més, ara estem desenvolupant una aplicació, així que fàcilment puc invertir unes deu hores diàries a Unicoos. Els caps de setmana aprofito que estic més tranquil per treballar molt més. Fins i tot durant les vacances segueixo gravant vídeos.

Mirant enrere, t’haguessis imaginat així la teva història?

La meva història és la història d’algú que ha intentat sempre ajudar als altres, sobretot des què em vaig fer professor i vaig tenir molt clar que la meva responsabilitat era la d’aconseguir que els meus alumnes fossin la millor versió d’ells mateixos. Amb passió se supleix qualsevol mancança que puguem tenir, tant els professors com els alumnes. I això és el que intento transmetre des de la humilitat. El futur del món està a les aules i l’educació és l’única solució.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*