La lectura digital interactiva no acaba de convèncer els infants

Un estudi conclou que els llibres digitals amb molta interactivitat dificulten la comprensió i identificació dels elements clau de la història. Influeix també el fet que molts encara no tenen prou qualitat.

Anna Albareda
 
 
 

Nens amb tablets /CC Flickr.com by verkeorg

Nens amb tablets /CC Flickr.com by verkeorg

Als llibres digitals, sobretot als que compten amb contingut interactiu, encara els queda recorregut per arribar amb naturalitat als lectors més menuts. Així ho constata un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que queda recollit en el llibre Digital Literature for Children: Texts, Readers and Educational Practices, sobre la lectura digital entre els infants.

Elaborat entre el 2012 i el 2015, l’estudi se centra en l’impacte del factor digital en els hàbits lectors, en com s’ha d’educar els alumnes en competències lectores digitals i en els trets distintius dels nous formats digitals de narració de ficció. Per fer-lo van introduir llibres digitals (amb el suport d’una tauleta) dins les biblioteques de diverses aules que ja comptaven amb els tradicionals.

L’informe entén d’entrada per literatura digital la que incorpora elements interactius i que facilita diversos recursos –música, vídeos, imatge o enllaços— per completar les històries. Aquests formats de lectura, segons constaten, sovint provoquen distraccions entre els joves lectors, fins al punt que en alguns casos els costa distingir el fil principal de la història dels secundaris. A això se li suma, a més, que en ser unes formes de narrativa encara incipients molts dels materials que es generen encara són de poca qualitat. 

Al llarg de la recerca, els investigadors van constatar d’entrada un cert èxit dels llibres digitals, pel fet de ser una novetat a les biblioteques en qüestió, però poc a poc es va anar observant que els llibres amb més lectors entre els infants seguien sent els tradicionals, ja fossin en paper o en digital, però sense els recursos interactius. Segons Neus Real, una de les autores de la investigació, “les competències actuals no els serveixen per ser bons lectors digitals perquè encara no tenen integrades les dimensions que els dóna el llibre digital”. “Els nens que llegien en paper feien una lectura molt més profunda de l’obra”, detalla, i afegeix: “Entre els lectors de llibres digitals es detectava que hi havia massa elements i es despistaven“.

L’estudi ha estat editat per Real juntament amb Mireia Manresa, totes dues membres del Grup de Recerca en Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària (GRETEL) i professores de Didàctica de la Llengua, la Literatura i les Ciències Socials de la UAB. En l’estudi hi han participat 15 persones més, entre autors i creadors.

Manresa explica que “ens va costar molt trobar llibres digitals de qualitat perquè són molt recents. Els llibres que nosaltres ens plantejàvem com a digitals en moltes ocasions contenien pocs recursos interactius o, si hi eren, no tenien un sentit concret, eren més per provar”.

Neus Real, Daniel Cassany i Mireia Manresa en la presentació a la llibreria Laie de Barcelona el llibre Digital Literature for Children Texts, Readers and Educactional Practices

Neus Real, Daniel Cassany i Mireia Manresa en la presentació a la llibreria Laie de Barcelona el llibre Digital Literature for Children Texts, Readers and Educactional Practices

L’estudi afirma que la interacció i la diversitat de recursos expressius propis de la literatura digital creen un distanciament respecte del text perquè el lector té una consciència molt clara d’estar fent servir diferents “mecanismes”, a diferència del que passa en la lectura analògica tradicional, que provoca una experiència de lectura més absorbent per al lector. També determina que la literatura digital s’ha de presentar paulatinament perquè sovint necessita mediació per part d’una tercera persona.

Així doncs, l’aprenentatge lector en l’àmbit digital no pot ser el mateix que en l’àmbit dels textos analògics. Cal ensenyar els alumnes a adaptar-se a la fragmentació, la interactivitat i la diversitat de recursos expressius propis de la literatura digital. Tot i així, l’estudi diu que és possible introduir els alumnes en la lectura digital sense fer minvar l’interès per les obres impreses. Un fet per explorar és que els infants i joves més lectors expressaven que volien tenir més control de la lectura però, en canvi, els menys lectors tenien més facilitat a l’hora de llegir obres digitals.

A més, i com a tret diferencial amb les altres obres literàries, els llibres interactius afegeixen un nou repte: la multi-autoria o l’autoria repartida entre totes les persones que aporten material i recursos al llibre (compositors de so, fotògrafs, editors de vídeo, etc.).