La llengua materna mai s’oblida

Els sons característics d'un idioma apresos durant la primera infància, abans dels dos anys, no s'obliden encara que els deixis de sentir en anys. Ho indica un estudi mitjançant ressonància magnètica sobre amb nenes xineses adoptades per famílies de parla francesa.

Agència SINC
 
 
 

La llengua materna mai s'oblida. /  Foto: wecometolearn

La llengua materna mai s’oblida. / Foto: wecometolearn

Durant l’exposició primerenca a un idioma, el cervell forma representacions dels estímuls sonors que componen el llenguatge, però fins ara no se sabia si el cervell les mantenia o les degradava amb l’absència de l’exposició contínua a la llengua.  Un estudi, publicat aquesta setmana a la revista PNAS i realitzat en 48 nenes xineses adoptades per famílies de parla francesa, revela que el cervell reconeix l’idioma matern (en aquest cas, el xinès) malgrat que l’ús de la llengua s’abandoni.

“Gran part de l’aprenentatge del llenguatge ocorre en la part més primerenca de la vida, abans fins i tot que un nen digui la seva primera paraula. Tot i la predisposició que tenen els nens per aprendre una llengua, s’ha obert un debat sobre si el que aprenen roman en el cervell o no quan deixen d’usar-lo”, explica a Sinc Lara Pierce, investigadora del departament de Psicologia de la Universitat McGill (Canadà) i una de les autores de l’estudi.

Per determinar si el cervell era capaç de retenir la llengua, Pierce i els seus col·legues canadencs van estudiar l’activitat cerebral de les nenes segons l’ús que es va fer del francès i el xinès durant la seva infància. A partir d’enregistraments que contenien sons característics del xinès, una ressonància magnètica va distingir tres grups d’entre 9 i 17 anys.

Un idioma d’oïdes

Cada grup es va diferenciar pel nivell d’ús de l’idioma des del naixement. En el primer, les nenes van néixer en una família francoparlant i eren considerades monolingües. En el segon, van ser adoptades per una família de parla francesa abans dels tres anys, de manera que desconeixien el xinès. En el tercer grup, les nenes van escoltar el xinès des del naixement i van aprendre els dos idiomes simultàniament.

En analitzar l’activitat cerebral de cada grup, els investigadors van comprovar que les nenes bilingües i les que no sentien el xinès des d’abans dels tres anys van reaccionar de manera similar a l’escoltar l’idioma. No obstant això, les que van tenir una exposició única del francès i que mai van sentir el xinès no van tenir la mateixa activitat cerebral.

“Observem que les representacions neuronals dels sons d’un llenguatge persisteixen en el cervell al llarg del temps, encara que el llenguatge no s’ha escoltat o usat durant anys. Per contra, el cervell respon de forma diferent si no hi ha hagut experiència amb el xinès”, afirma Pierce.

Els primers anys són clau

L’estudi aprofundeix en el coneixement de la plasticitat cerebral en edat primerenca, a més de ser important en persones que van aprendre en els seus primers anys de vida una llengua.

“És possible que això sigui un avantatge per a cert tipus de gent que vulgui reaprendre una llengua que ha escoltat en la seva infància. A més d’això, la investigació ens ajuda a entendre el que fa el cervell amb els primers sons que experimenta, i ens permet aprofundir en la plasticitat cerebral en una edat primerenca “, conclou la investigadora.