La principal mesura del Ministeri contra l’assetjament escolar és un telèfon d’atenció gratuït

El Pla estratègic de Convivència Escolar inclou a diversos ministeris i iniciatives com un conveni de formació per a menors en l'ús de les xarxes socials i el registre de delinqüents sexuals. Entre el 5 i el 25% és víctima d'assetjament.

Daniel Sánchez Caballero
 
 

La Unesco ha qualificat l'assetjament homofòbic com un "problema universal"

Entre im 5 i un 25% dels escolars, segons la gravetat, pateixen asetjament.

Més de mig any després d’anunciar-ho, el Govern espanyol sembla tenir a punt el seu pla estratègic de convivència escolar, amb el qual pretén, entre altres coses, lluitar contra l’assetjament escolar. Diversos mesos de treball entre l’Executiu central i les comunitats autònomes han donat de si per a crear com a mesura estrella un telèfon d’atenció gratuït. A això li ha afegit la creació de materials informatius sobre bones pràctiques i una “millora de la seguretat en els centres educatius”. El Consell de Ministres estudiarà aquest divendres tot el paquet.

Els que treballen contra l’assetjament pensen que és, si més no, insuficient. “Si el ministre creu que amb un telèfon s’arreglarà el problema està equivocat”, resumeix María José Fernández, presidenta de l’Associació Madrilenya contra l’Assetjament Escolar (Amacae). “Si per a una víctima de violència de gènere li resulta difícil trucar al 016, un nen de 8, 10 o 12 anys, trucarà? Cal fer un Pla Nacional, cal prendre les mesures on passen les coses, al col·legi. Mentrestant, res”, s’indigna.

Un fenomen que no para

Onze anys han passat des que en Jokin, un adolescent d’Hondarribia (Guipúscoa), es va suïcidar per no aguantar més l’assetjament a què el sotmetien els seus companys, fet que va posar al mapa la problemàtica d’un fenomen que no s’ha aturat. Un dels últims casos ha estat el d’en Diego, un alumne madrileny d’11 anys que a l’octubre va prendre la mateixa decisió que en Jokin. Ahir el diari El Mundo publicava la carta que va deixar als seus pares, en la qual els deia: “Ja no aguanto anar a l’escola i no hi ha cap altra manera per no anar-hi”.

La problemàtica no ha anat a menys. Tot i que les xifres ballen i són difícils d’ajustar, diversos estudis i enquestes assenyalen que entre el 5% i el 10% dels menors pateixen l’assetjament en la seva variant més greu. El percentatge puja sense escales, segons els informes més optimistes, fins al 25% per al fenomen global. Només a Madrid en les dues setmanes de classe de 2016 Amacae té cinc casos registrats.

I en els últims anys va a més en la seva variant virtual. El ciberassetjament, que es realitza des del telèfon mòbil o l’ordinador utilitzant principalment les xarxes socials, és més fàcil de realitzar (només cal treure l”smartphone’ de la butxaca). També és més difícil de detectar per professors o adults i omnipresent: passa set dies a la setmana i no acaba quan la víctima se’n va a casa. Només entre 2008 i 2012 es van denunciar a Espanya 1.705 casos de ciberassetjament.

Contra això i per la convivència en general als centres vol lluitar el Govern, que va començar a parlar del seu Pla estratègic a l’abril arran de l’assassinat a Barcelona d’un mestre a causa de l’atac d’un alumne de 14 anys. En dates semblants una jove s’havia tret la vida a Madrid, suposadament també després d’haver estat assetjada. Però no va ser fins dimecres, el mateix dia que es coneixia la carta d’en Diego, quan es va anunciar que el pla arribaria per fi al Consell de Ministres.

Vuit potes per a un pla

El projecte, que inclou diversos ministeris, té vuit potes principals, segons destaca el Ministeri d’Educació en una nota. La iniciativa amb més pes que planteja el Govern, segons ha assenyalat Méndez de Vigo, és la implantació de l’esmentat telèfon gratuït i actiu tot l’any per a l’assistència a víctimes, famílies o qualsevol que necessiti informació. Estarà operatiu a partir del juny. “Igual que n’hi ha un contra la violència de gènere, volem crear el mateix per evitar l’assetjament escolar”, va afirmar el ministre. Méndez de Vigo va admetre que es fa “per aquest cas [en relació al de Diego] i per altres. Volem que els nens tinguin algú a qui puguin confiar i evitar aquests casos”, ha afegit.

El ciberassetjament és una altra de les preocupacions del Govern, que pretén combatre mitjançant un conveni, ja signat, amb l’Agència Espanyola de Protecció de Dades per elaborar materials divulgatius per “formar els menors en l’ús correcte d’internet i les xarxes socials”. També es crearà un portal web de convivència escolar per divulgar bones pràctiques.

A més, Educació recorda que crearà un registre de delinqüents sexuals per evitar que qualsevol persona amb antecedents en aquest àmbit pugui treballar amb menors o en el seu entorn (i que comporta que tots els professors, fins i tot estant en actiu, hagin d’acreditar no tenir-los). Finalment s’ha d’informar la societat a través de diferents accions de difusió, campanyes als mitjans incloses.

Els experts coincideixen que cal. Fernández sosté que, en cas contrari, “d’aquí a res tindrem una generació de nens amb seqüeles psicològiques greus i una altra de maltractadors (a la feina, amb la família)”. La presidenta de l’Associació Contra l’Assetjament Escolar, Encarna García, coincideix, i va explicar a Efe que l’assetjament escolar pot provocar que hi hagi d’haver generacions “tocades” per al futur. Una altra qüestió és si aquest pla és el que cal.

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*