La reforma dels estudis de magisteri

O sigui que tindrem estudiants amb un nivells de llengua més alt i la possibilitat de fer una doble titulació per exercir de mestres retallats en els seus processos laborals i educatius.

Francesc Imbernón
 
 
 

En aquesta legislatura el departament d’Ensenyament ha insistit en la reforma dels estudis de magisteri. L’argument es que no estan prou preparats com a mestres quan surten de la universitat. Van començar proposant una escola de magisteri d’elit que no va prosperar, amb bon seny, per l’oposició dels degans de les facultats que es dediquen a formar mestres. La segona era l’augment de nota de tall per accedir als estudis i aquesta ha prosperat però no amb la nota tant alta que volia el departament, sinó amb un 5 de llengua, i també ha prosperat la creació aquest curs d’una doble titulació d’educació infantil i primària que no se si augmentarà la qualitat d’ambdues etapes ja que en 5 anys han d’aprendre a treballar de forma adequada a les dues. Sempre he pensat que les dobles titulacions estan fetes més per millorar les sortides laborals que per millorar els ensenyaments encara que l’objectiu principal segons el govern català és obtenir “un perfil de mestre més polivalent, sense perdre l’especificitat de cada etapa”. I per suposat posant èmfasi en el que està de moda: “formar uns docents amb un alt nivell de llengua i de matemàtiques, altes capacitats de comunicació i desig d’aprendre”. Es veu que els que entren actualment no tenen desitjos d’aprendre.

I parlar de la reforma dels estudis de magisteri no dic que estigui malament, ja que ningú dubta que té molta importància la formació inicial del professorat d’educació infantil, de primària, de secundària i fins i tot d’universitat. Potser per l’escassa incorporació de nous professors i professores a la docència (i actualment la seva expulsió) era un debat que havia anat quedat pendent i ara que surt resulta que se centra en augmentar la nota de tall i fer més proves, com si treure una millor nota farà un millor mestre.

Cert, que en els últims anys molts països europeus han dut a terme reformes educatives de la formació dels mestres ja sigui per la necessitat d’adequar el sistema a una situació econòmica i laboral canviant, respecte de la qual existia en els anys 90, ja sigui per la influència dels canvis socioculturals, tecnològics i científics. Aquestes reformes són necessàries ja que no és possible canviar l’educació sense modificar les actituds, la mentalitat i la manera d’exercir la professió de mestre; i es comença des de la formació inicial del professorat. Però és la reforma de la formació que planteja l’Administració catalana?

Tots els informes es lamenten que els candidats a professors no reuneixen les condicions necessàries ni assumeixen la responsabilitat que haurien de tenir, però paradoxalment enlloc d’establir els criteris de millora d’aquesta professió (hores, salari, reconeixement, etc.) se’ls retallen drets i s’augmenten els deures. O sigui que tindrem estudiants amb un nivells de llengua més alt i la possibilitat de fer una doble titulació per exercir de mestres retallats en els seus processos laborals i educatius. I resulta que la formació serà la panacea per millorar la professió.

No es tracta només d’una qüestió d’un punt més en llegua i una doble titulació o augmentar un any per obtenir-la. Quan es graduïn estaran millor reconeguts o acabaran a les escoles concertades i privades ja que seran més polivalents? La idea que una nota més alta genera nous mestres es una mala còpia de Finlàndia ja que en aquest país (el poso com exemple perquè sempre surt com a referent) després de tenir una bona nota d’accés s’ha saber resumir una lectura, explicar davant una classe, exhibir coneixement de tecnologies de la informació… i fer  proves de dibuix, música i aspectes tant importants per fer de mestre com comunicar-se, actituds davant la vida… Aquesta segona fase és més important que les notes d’accés i la pràctica educativa ho demostra.

Està bé que sàpiguen més matemàtica i llengua (i aquest anglès al qual tant afany posen els polítics) però és tant important desenvolupar  aspectes comunicatius, socials, d’empatia, de treball en grup i durant la carrera establir un currículum en el qual la reflexió i els processos de presa de decisions anessin processos vinculats a la pràctica docent i no només eminentment teòrics. I no sé si demanar més nota i fer una doble titulació per una minoria va per aquí o per fer autòmats que dominen el que ells pensen que han de saber i adaptar-se a les circumstàncies. Això sí, sense queixar-se de les condicions de les escoles, faltaria més.

Francesc Imbernón
About Francesc Imbernón

Catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*