La samarreta groga compleix cinc anys de reivindicacions per una educació pública i de qualitat

El 14 de desembre de 2010, ara fa exactament cinc anys,es fundava 'Badalona es Mou', la plataforma badalonina de defensa de l'escola pública que va popularitzar la samarreta groga 'SOS Ensenyament públic i de qualitat'

Pau Rodríguez
 
 
 

Manifestació en defensa de l'educació pública de 2014. / ENRIC CATALÀ

Manifestació en defensa de l’educació pública de 2014. / ENRIC CATALÀ

Famílies, professors i estudiants junts en defensa de l’ensenyament públic lluïnt la samarreta groga. La imatge que ha ocupat carrers, aules i portades de diari en els últims anys era tota una anomalia el 14 de desembre de 2010, ara fa exactament mitja dècada, quan la comunitat educativa badalonina es va aplegar a l’Institut Eugeni d’Ors de la ciutat per fundar ‘Badalona es Mou’, la plataforma que va popularitzar la samarrega ‘SOS Ensenyament públic i de qualitat’.

Les tisores encara no eren el símbol d’unes primeres retallades pressupostàries aplicades pel tripartit –amb Ernest Maragall a la conselleria– i José Ignacio Wert encara era un desconegut president de l’assessoria Inspire Consultores. Famílies i professors s’enfrontaven sovint per polèmiques –ja oblidades– com la Setmana Blanca, i a Badalona ni tan sols hi governava Xavier Garcia Albiol, sinó el socialista Jordi Serra, que va haver de lidiar amb les protestes d’aquests precursors de la ‘marea groga’ contra la retirada dels plans d’entorn –activitats extraescolars i cultural– o les primeres reduccions de professorat.

badalonaesmou 002 (1)

La imatge fundacional de Badalona es Mou

En aquell context es podria dir que va néixer la samarreta groga. “La samarreta donava una imatge d’unitat: trencava el clàssic estereotip de confrontació entre famílies i docents, volíem treballar per un mateix canvi”, recorda David Guerrero, llavors secretari de la federació d’AMPA de Badalona. Va ser ell qui va tenir notícies de que una samarreta de defensa de l’educació pública s’estava utilitzant a Castelldefels –abans inclús a Martorell–, i la va portar a Badalona per, des d’allà, distribuïr-la arreu de Catalunya.

“Vaig perdre el compte el curs 2013-2014, quan ja en portàvem més de 150.000 unitats“, explica Guerrero. Totes distribuïdes a preu de cost –el seu objectiu no era guanyar-hi diners–, les samarretes s’han venut durant aquests anys com xurros, sobretot en el cicle de mobilitzacions més dures contra els ajustaments pressupostaris –886 milions des de 2010– i l’aprovació de la LOMCE, a finals de 2012. Nombroses vagues generals d’educació han tenyit de groc els carrers de les principals ciutats catalanes.

Ironies de la vida escolar, les polítiques d’austeritat no només han sublevat la comunitat educativa, sinó que n’han enfortit els llaços, especialment entre famílies i docents, a imatge de la fotografia que es van fer ara fa cinc anys a Badalona aquests col·lectius. “No en tinc cap mena de dubte”, opina Guerrero. “La samarreta ha contribuït a eliminar la sensació de bàndols a la comunitat educativa“. Les samarretes han estat adoptades recurrentment en diversos espais de confluència com l’Assemblea Groga, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa o els col·lectius promotors de la ILP per una nova llei d’educació.

De la samarreta a la Vila Groga 

Una de les manifestacions més massives del sector educatiu, l'any 2013 / Carmen Secanella

Una de les manifestacions més massives del sector educatiu, l’any 2013 / Carmen Secanella

La plataforma Badalona es Mou segueix activa a nivell local. De protestar contra la retirada dels plans d’entorn i la reducció del professorat han passat a reivindicacions com l’ascensor de la Marina o l’habilitació de l’antic edifici de l’escola Lola Anglada per a obrir-hi un institut.

El seu objectiu ara és aconseguir que la ciutat –la tercera de Catalunya en número de municipis– sigui declarada Vila Groga, un títol que ostenten altres pobles, com Tiana, i que a la pràctica vol ser un compromís de l’Administració per garantir una educació pública i de qualitat. Les protestes han amainat –per l’obertura del cicle electoral– i les samarretes grogues ja no omplen amb la mateixa intensitat que abans els centres públics, però Guerrero assegura que la plataforma Badalona es Mou encara té feina per fer.