La segregació escolar entra en el debat electoral (o, si més no, s’intenta)

La Fundació Bofill presenta dos informes amb la intenció explícita d'aprofitar la campanya de les eleccions municipals perquè els partits assumeixin compromisos en matèria de lluita contra la segregació. Hi ha ajuntaments que fan les coses molt bé i d’altres que no, assegura el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

Un moment del debat, amb el director general, Garcia-Plata, en primer pla, i Palacín al fons | Foto: Fundació Bofill

Catalunya és un dels territoris europeus amb uns nivells més elevats de segregació escolar, i aquesta problemàtica s’ha anat cronificant al llarg dels anys a causa de la manca de polítiques efectives per combatre-la. Aquestes polítiques les ha de liderar l’administració autonòmica, i en concret el Departament d’Educació, però això no vol dir que el paper dels ajuntaments no sigui també molt important. Al contrari, són especialment efectives si hi ha una implicació clara des de l’àmbit municipal, i en canvi ho són molt poc quan aquesta implicació no existeix. Amb aquesta premissa, basada en els estudis que ha anat coneixent, elaborant o amb els quals ha participat en els darrers anys, la Fundació Bofill demana que la qüestió de la segregació escolar surti de l’àmbit de la comunitat educativa –on fa molts anys que se’n parla– i faci el salt al conjunt de la societat, i per tant formi part dels temes sobre els quals els partits i candidats que volen governar les administracions locals durant els quatre anys vinents hagin de definir una postura i assumir compromisos.

“Durant el proper mandat municipal 2019-2023 reduir la segregació escolar hauria de ser una prioritat. Reduir-la és possible: existeixen evidències i precedents exitosos. Instem doncs als Ajuntaments a assumir el compromís, el lideratge i la força per fer possible la implementació de polítiques concretes contra la segregació hi ha lideratge municipal”, diu la Fundació Bofill en una nota divulgada fa uns dies. La Fundació va organitzar ahir un acte sobre segregació i municipis en el qual va aprofitar per presentar dos dels últims estudis que ha publicat, directament vinculats a aquesta temàtica. En la presentació d’aquest acte, el seu director, Ismael Palacín, va assegurar que hi ha municipis amb molta immigració i amb poca segregació, i d’altres amb molta immigració i molta segregació. “Aquell municipi que no estigui lluitant contra la segregació escolar s’hauria de justificar”, va dir Palacín.

17 mesures i el ‘principi d’incumbència’

El primer dels documents presentat es titula Combatre la segregació escolar: de l’amenaça a l’oportunitat, i l’han escrit Xavier Bonal i Joan Cuevas. Aquest informe recull 17 mesures concretes que es poden tirar endavant des dels ajuntaments. No fer-ho “seria una renúncia política a donar resposta a un problema que està comprometent el futur de la ciutadania”, afirma aquesta entitat.

Aquestes 17 mesures s’emmarquen en 4 grans àmbits: Polítiques focalitzades en l’oferta, polítiques de gestió de l’escolarització, polítiques adreçades a les famílies i polítiques per millorar els recursos. Per exemple, fer una bona planificació de l’oferta de places escolars, enfortir o posar en marxa les oficines municipals d’escolarització, millorar la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives o gestionar d’una forma equitativa la matrícula viva són algunes de les mesures que proposa el document. “S’han de desplegar totes les mesures, no se’n poden triar unes sí i unes altres no, perquè aleshores la lluita contra la segregació té uns efectes molt tímids”, va afirmar Bonal en la presentació.

Bonal també va parlar del principi d’incumbència com una de les claus per combatre la segregació. Segons aquest principi, s’ha d’aconseguir que un centre sense segregació se senti incumbit pel que li passa al centre veí que sí que pateix un procés de guetització. “Seria ideal veure un pla de rotació del professorat a escala local”, de tal manera que tots els docents passessin per tots els centres, va comentar Bonal.

“Aquells qui s’han atrevit no els ha tremolat el pols quan s’han hagut de prendre mesures no sempre amb el màxim consens”, va advertir el professor de Sociologia de la UAB. Poc després respondria el director general de Professorat, Ignasi Garcia-Plata, el qual va participar en el debat que va tancar l’acte. Al proper decret d’admissió d’alumnes que preparà el Departament, va avançar, “hi haurà decisions, més enllà de si s’assoleix un consens de país amb el pacte contra la segregació del Síndic de Greuges”.

Lluitar contra els estereotips i les pors  

El segon informe presentat ahir és en realitat un llibre de 155 pàgines que ha coordinat la sociòloga Aina Tarabini sobre les Aliances Magnet, un programa que ha impulsat la Fundació Bofill amb el Departament d’Educació, la Diputació de Barcelona i l’Institut de Ciències de l’Educació (UAB) per a la transformació de les escoles amb menys demanda a partir d’una col·laboració intensa amb una institució externa de prestigi. Es titula Les Aliances Magnet, innovació per combatre la segregació escolar i és un detallat anàlisi sobre l’experiència dels sis primers centres d’alta complexitat que van establir una aliança magnet fa sis anys. En aquests centres s’han observat canvis de calat, “canvis en l’augment de la demanda però també en el tipus de demanda”, va explicar Tarabini. “De no omplir la matrícula a estar plens” o “de jornades de portes obertes a les quals acudien tres persones a sales plenes”, va afegir.

Tarabini va llegir la carta d’una mare el fill de la qual va haver d’anar a una escola que no volia (minuts abans Bonal havia advertit que el que fan les famílies en realitat no és triar centre, sinó descartar-ne), i que quan li van comunicar que havia d’anar allà per nassos fins i tot va presentar recurs, però que poc després de començar el curs estaven encantats amb la proposta educativa i que ja no es van voler moure d’allà. “Cal lluitar contra estereotips i les pors”, va comentar la sociòloga, i en aquest punt juguen un paper clau els municipis. El programa Magnet, va concloure Tarabini, “permet combatre la segregació, però per fer-ho de manera contundent, valenta i a llarg termini, calen mesures i polítiques multinivell”.

Només un dels centres de la primera onada del programa Magnet va fracassar, segons va explicar minuts abans Palacín, perquè després de la col·laboració la demanda no va canviar. “I no va ser ni per culpa del centre ni del claustre ni de la institució partner, sinó perquè ni els serveis territorials ni els municipals s’hi van voler implicar”, va explicar. Per això, en la segona onada del programa Magnet, que ja implica una trentena de centres, no n’han acceptat que no tinguessin un compromís ferm d’implicació per part del seu ajuntament i dels seus serveis territorials.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*