La UAB dels ’27 i més’ i les llibertats públiques

Cal situar l'absurd procés judicial dels "27 i més" de la UAB en el context de la greu involució democràtica que bescanta la dissidència. Cal revertir-ne els efectes. Ara bé, com? D'entrada, animant les institucions democràtiques del país a proposar unes vies de resolució ràpida i efectiva del procés dels universitaris de la UAB.

Pere Solà Gussinyer
 
 
 

Amb la mateixa pancarta a l’entrada, el moviment estudiantil de la UAB ens ha volgut recordar que la lluita no s’atura i que la repressió no ens fa por. Amb molta més força que mai, seguim! SEPC UAB“/ D’un tweet del 18 d’abril de 2018.

Una recent ocupació del rectorat de la UAB en suport als ’27 i +’ | Assemblea Comunicació UAB

El somni i la utopia de l’Imagine de Lennonn, que van començar el 1968 i que van poder surar per damunt del desencant postmodern i de la proclamada “mort de les ideologies”, avui dia es confronten amb la realitat de l’actual “Unió Europea”, macro-lobby d’interessos econòmics i polítics en un món ple de guerra i injustícia.

La deriva autoritària a Europa d’aquests darrers anys és un fet que els ciutadans demòcrates han de saber combatre i revertir.  Aquesta Unió Europea és una macroestructura al servei de l’economia capitalista i dels interessos dels diferents Estats. La crisi econòmica de la passada dècada i la miserable resposta (tret d’excepcions) a la massiva demanda d’acollida de refugiats han contribuït molt a obrir els ulls dels ciutadans sobre la verdadera cara d’aquest club d’estats.

En aquest context, la minva de llibertats a l’Estat espanyol i a les seves institucions a les dues darreres dècades és especialment preocupant i perillosa. La repressió dels moviments socials i de les llibertats individuals i col·lectives ha anat acompanyada de l’agressió de l’Estat contra la voluntat democràtica de les nacions que el componen, com palesen els fets del primer d’octubre de 2017 a Catalunya i la terrible repressió i persecució subsegüents.

La repressió dels moviments socials no ha pogut impedir l’emergència i mobilitzacions potents a favor de la qualitat de vida de la població en el terreny de l’habitatge, la salut, l’educació o les pensions. En el terreny de les llibertats individuals i col·lectives, lleis com la dita Llei Mordassa instauren un clima de terror difús. Només cal recordar l’empresonament dels nois d’Altsasu, Nafarroa, per imaginàries imputacions de terrorisme, a un territori on la lluita armada sortosament ha finit. Els atacs a còmics, cantants o escriptors mostren el rostre d’un Estat autoritari i la passivitat d’una societat molt alienada.

La repressió del pensament crític a les universitats

En el terreny educatiu, s’han promulgat lleis que atempten contra el pensament crític i lliure i la llibertat de càtedra dels docents. I s’ha restringit l’autonomia de les universitats públiques. Aquestes es regeixen per unes lleis conservadores que van contra la democràcia de les persones que estudien i aprenen i els treballadors que els serveixen. En aquest sentit, és oportú donar suport als “27 i més de la Universitat Autònoma”, en el conflicte que es remunta a 2013.  Recordem que aquell any, el 17 d’abril,  mesos després d’unes eleccions en què les forces progressistes de la UAB van aconseguir un resultat històric de la persona candidata a rector que proposaven, més de 200 universitaris de la UAB van ocupar el rectorat per reclamar que s’apliquessin una sèrie de mocions aprovades pel Claustre de la Comunitat Universitària i que l’equip de govern no volia complir. Les mesures exigides ja havien estat aprovades pels òrgans decisoris més importants de la UAB i anaven en la línia de democratitzar el sistema universitari i d’aconseguir la reducció del preu de la matricula i la implementació d’un sistema de beques que servís per pal·liar la pujada patida el 2012. Aquella acció estudiantil va acabar, però, als tribunals amb diversos imputats.

La tancada al rectorat de 2013, insistim, reivindicava la posada en pràctica de les mesures i accions aprovades pel Claustre del 21 i 22 de març del mateix any. Tot i que inicialment aquesta va ser promoguda des de les Assemblees d’Estudiants (CAF) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la tancada i les seves reivindicacions van rebre el suport dels comitès d’empresa de professorat i personal administratiu. La resposta va ser, com hem dit, la via judicial i repressiva. Als anys següents, i en el decurs de la instrucció del cas, s’ha posat en evidència que la fiscalia espanyola persegueix un moviment polític i cerca criminalitzar qualsevol dissidència que vagi contra els seus interessos. En aquest cas revelador va centrar els seus dards en la persona d’Ermengol Gassiot, professor de la UAB, secretari general de la CGT i delegat sindical. Juntament amb ell, a d’altres activistes, com l’estudiant Oriol Corral i el treballador del PAS Jordi Gassiot, se’ls demanen penes d’ entre 11 i 14 anys de presó. L’obertura del judici oral i l’embargament de 511.835,05€ per assegurar les responsabilitats civils, sobre el grup de persones imputades de “Som 27 i més”, empaperades per haver gosat reclamar a l’equip de govern de la UAB que “complís amb els compromisos aprovats al claustre i que suposaven aturar una pujada de taxes que allunya encara més la universitat de les classes populars i dels principis i valors que haurien de regir les institucions públiques“, mostra la cruesa de l’acció repressiva endegada per l’aparell judicial de l’estat esperonat per sectors concrets molt minoritaris, però influents, dels estaments dirigents a nivell econòmic i acadèmic.

Aquesta quantitat desorbitada de diners xoca absolutament amb la xifra de poc més de 10.000 euros de possibles danys, segons la UAB, de forma que demanar, per part del ministeri fiscal, un embargament preventiu de més de mig milió d’euros suposa per les persones encausades una condemna prèvia no gens encoberta.

Ofensiva contra els drets de manifestació, reunió i lliure expressió

Cal situar l’absurd, però no per això menys cruent, procés dels “27 i més” de la UAB en el context de la ja descrita, greu, involució democràtica que bescanta la dissidència. Cal revertir-ne els efectes. Ara bé, com? D’entrada, animant les institucions democràtiques del país a proposar unes vies de resolució ràpida i efectiva del procés dels universitaris de la UAB.

Per això pertoca demanar a les diferents instàncies de la ciutadania demòcrata, avui en peu de guerra pel 155, que exigeixin a l’Equip de Govern de la UAB el sobreseïment del cas i la renúncia a la responsabilitat civil inflada per l’anterior Equip de Govern. Aquest ha de manifestar-se declaradament en contra de les peticions de la fiscalia, que xoquen frontalment amb els principis que haurien de regir una societat democràtica on la llibertat d’expressió sigui una realitat i no només un ideal.

Cal que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el seu Equip de Govern retirin la responsabilitat civil dels encausats per defensar “un model d’universitat pública, gratuïta i d’accés a les classes populars del territori“. A això, precisament, comminava la moció aprovada en el claustre de la Universitat Autònoma del 15 de desembre de 2016.

D’altra banda, cal exigir al cos de Mossos d’Esquadra que esborrin els seus fitxers il·legals de seguiment, ja que no és propi d’una societat lliure perseguir la protesta pacífica, en aquest cas per a la millora de l’educació pública.  No és admissible perseguir activistes i activitats d’agents socials com la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i els sindicats dels treballadors, que continuen en lluita contra el desmantellament de la Universitat pública i contra la manca de democràcia de la UAB.

El dels “27 i +” és un judici polític que atempta contra els drets de manifestació, reunió i lliure expressió. Cal dir al respecte que la UAB, com a institució, te una posició ambivalent o ambigua. El desembre de 2016, al primer Claustre del mandat de la rectora Marga Arboix s’hi aprovà per àmplia majoria (129 vots a favor, 29 en contra i 15 abstencions) una moció en la qual el conjunt de la comunitat universitària de l’Autònoma mostrava la seva “gran preocupació” per les desmesurades peticions de presó dels inculpats.

El cert és que l’equip de govern de la UAB ha acabat reconeixent que no podia demostrar les despeses inflades de responsabilitat civil a les persones imputades, inicialment presentades. Tot i així, no sembla que la rectora ni el seu equip hagin traslladat a fiscalia formalment aquest canvi ni la preocupació per les penes desproporcionades.

L’ambigüitat de la UAB en aquest cas és de llibre: els acusadors (i alhora part en el procés) han pretès fer ensems de “pacificadors” amb una pretesa falsa neutralitat, a partir de la proposta de 2016 d’un equip de mediadors, entre els quals hi ha el Síndic de Greuges de la UAB, “escollit a dit per l’Equip de Govern anterior i no per vies democràtiques“, segons un comunicat de suport als 27i+. Aquesta proposta de mediació ha estat jutjada d’ hipòcrita, ja que apareix quan s’ha clos el procés d’instrucció i no es pot aturar aquest procés judicial. “Obras son amores…”: cal retirar d’un cop la demanda de responsabilitat civil (més de 384.000€) i sol·licitar l’arxivament del cas a la fiscalia.

Les llibertats són inseparables

La democràcia no pot fer com els crancs, o sigui recular. Al carrer, a la fàbrica o a l’escola cal impulsar processos que reverteixin la involució autoritària que hem descrit. El malaguanyat procés dels “27 i més” posa sobre la taula de dissecció els límits i mancances greus de la democràcia a l’ensenyament superior. El comportament de la cúpula de les universitats públiques en les respostes ciutadanes pel que fa a l’aplicació del 155 contra les institucions i el poble de Catalunya és paradigmàtic d’una posició poc implicada i freda.

Un parell de mostres d’això. A la UB  es va impedir abans de Nadal la lectura al Concert oficial de Nadal (el dia que hi eren les autoritats acadèmiques) d’un manifest contra la repressió promogut pel Cor i l’Orquestra de la UB. A la UAB, tres mesos i escaig després, el degà de la Facultat d’Economia, Diego Prior, retirà l’autorització a l’acte en solidaritat amb el vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, professor de la mateixa universitat, empresonat des de fa mesos. Aquest acte s’havia de fer a la sala d’actes d’Econòmiques UAB, però el seu degà la vetà i s’acabà fent a una altra espai del Campus. Val a dir que l’Equip de Govern justificà el veto de la Facultat d’Econòmiques amb raons cíniques. El 10/04/2018 el deganat de la Facultat d’Economia i Empresa i l’Equip de Govern de la UAB es treien les puces de sobre proclamant que “ni el Deganat de la Facultat ni l’Equip de Govern de la UAB han tingut, ni ara ni en cap ocasió, la voluntat de censurar la realització de cap tipus d’acte a la Universitat“. La motivació censora es delata en raonar que la Facultat d’Econòmiques te per norma no mullar-se per “la complexitat de garantir la realització amb normalitat d’actes de caràcter o contingut polític“, raó per la qual no cedeix espais si no és per actes “acadèmics, de recerca o institucionals. Aquest ha estat l’únic motiu per denegar l’ús de la sala de graus“. El que ha inquietat d’allò més al Deganat i al mateix Rectorat UAB ha estat que als espais verges i impol·luts de la Facultat d’Econòmiques es pugués fer un acte d’homenatge al Conseller d’Economia de la Generalitat, ara pres polític, acte, conclou el comunicat oficial de la UAB, “publicitat inicialment com ‘Homenatge a la democràcia’, fet que va donar peu a la interpretació no acadèmica de la proposta“.

Exigir amb tota la fermesa l’absolució dels encausats de 2013 és quelcom que s’emmarca en el moviment que reclama la fi de l’empresonament i/o exili de professors i de polítics i la fi de la  persecució de desenes d’activistes socials, músics, docents, sindicalistes i, darrerament, activistes de moviments socials. Això suposa denunciar l’ autoritarisme acadèmic i reclamar  a les nostres autoritats acadèmiques un compromís decidit amb la llibertat, contra la repressió i, també, amb l’exercici de la llibertat d’expressió als recintes escolars i universitaris.

En tots els processos de progrés polític i social, des de fa segles, es fa palès que les llibertats polítiques, econòmiques i socials són indissociables. Vol dir que no es pot lluitar per  garantir una qualitat de vida en salut, treball o educació fent abstracció de les llibertats de reunió d’expressió i del dret d’autodeterminació dels pobles. Els grans ideals i valors de progrés humà i social -que tants compartim- només són fecunds i operatius si una gran i permanent mobilització ciutadana denuncia i desactiva les estructures de poder al servei del capital i dels interessos oligàrquics dels estats. Una mobilització així requereix ús de plataformes com la universitat,la premsa o el teixit associatiu, si realment es vol revertir l’actual pràctica autoritària i al servei de les elits neoliberals a la judicatura, el món acadèmic o els mitjans de comunicació. I justament per això el cas dels “27 i més” ens mereix a tots una lectura va molt més enllà d’un cas Altsasu en petit.

Pere Solà Gussinyer
About Pere Solà Gussinyer

Pere Solà Gussinyer és catedràtic d’Història de l’Educació a la UAB. Contact: Twitter | More Posts

1 Comment on La UAB dels ’27 i més’ i les llibertats públiques

  1. Mariano Royo Arpón // 25/04/2018 a les 8:07 // Respon

    M’ha sorprés molt l’article. Com a panflet es bó: acrític, contundent, cridaner, desinformat, confós. Tot s’hi val. Es a dir: no val res.
    És una llàstima que El diari de l’educació, que hauria de ser de tots, ens faci perdre tant de temps.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*