La Universitat de Girona demana el preconcurs de creditors per al seu Parc Científic i Tecnològic

La direcció del Parc Tecnològic busca trobar una solució amb els creditors per reestructurar el deute acumulat que ronda els 41 milions d'euros i al qual no pot fer front.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

Vista aèria d'una zona del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona l'any 2007, en procés de construcció / UdG

Vista aèria d’una zona del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona l’any 2007, en procés de construcció / UdG

El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona ha obert un procés preconcursal per intentar assegurar la seva viabilitat econòmica. Segons informaven aquest dissabte el Diari de Girona i El Punt Avui, la direcció del centre va decidir divendres iniciar converses amb els seus creditors per reestructurar el deute acumulat.

El deute acumulat per la Fundació del Parc Científic i Tecnològic –promoguda el 2001 per la UdG, l’Ajuntament i la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç de Girona i la Federació d’Organitzacions de Girona– ronda els 41 milions d’euros. Els principals creditors del centre són el govern de l’Estat i entitats bancàries, que van finançar la construcció del parc, inaugurat el 2007. La universitat no ha pogut fer front als pagaments anuals del préstec de l’Estat i confiava en una aportació de la Generalitat d’uns 18 milions d’euros que mai van arribar.

El deute s’ha anat gestionant amb diversos ajornaments de pagament, però ara es reclama el pagament imminent de nou milions d’euros. A finals de juny, el rector de la UdG Sergi Bonet plentejava que la seva intenció era intentar que l’Estat li condonés part del deute. El cost de funcionament del parc és d’uns 2 milions d’euros l’any o des de la universitat aspiren a deixar d’aplaçar pagaments per trobar-hi una solució.

El problema dels ‘parquetazos’

En una entrevista el passat abril, Olga Lanau, gerent de la UPC, explicava a El Diari de l’Educació la problemàtica dels anomenats parquetazos. “Els parquetazos són un sistema que es va inventar el govern de l’Estat per fer els parcs científics de les universitats, que era un préstec. Anaven donant préstecs a les universitats, que en uns anys s’havien de tornar amb uns interessos”, explicava.

Amb aquest finançament, va assegurar, totes les universitats van créixer notablement, però “potser vam créixer més del que necessitàvem, perquè finalment el número d’estudiants i els projectes i els contractes i la recerca és més o menys estable”, apuntava. “Hem crescut molt, tenim espais mig buits i molts préstecs a retornar”, concloïa. En el cas de la UdG, el Parc Científic i Tecnològic encara disposa de 3.000 metres quadrats de locals per llogar a empreses o centres d’investigació.

Lanau admetia que “segurament fa 10 anys ningú preveia que hi hauria la crisi econòmica general, que les administracions farien les retallades que farien, que les retribucions baixarien… Tot això no estava previst”. En tot cas, no creu que hi hagi hagut descontrol, sinó, poca planificació en el govern. “No s’ha fet una bona planificació del futur i ara ho estem pagant”, deia.