Lady Bird

Si us interessen les pel·lícules sobre el món fràgil, tendre, contradictori, intens, creatiu, sorprenent i fascinant de l’adolescència en trànsit no us perdeu aquesta pel·lícula.

Jaume Cela Ollé
 
 

Els antropòlegs han estudiat amb detall els rituals de pas, aquelles cerimònies que fem les societats i que indiquen que els nens i les nenes ja s’han convertit en home i dones. Ara l’adolescència, aquesta etapa sociològica que es va allargant més i més, ha desfet aquests rituals i no sabem ben bé on acaba la infantesa i on comença la maduresa. Fa anys, quan existia el servei militar obligatori era com una mena de ritual de pas. Hi anaves i tornaves fet un home. Si més no, això és el que deien.

És habitual que un jove o una jove, per assolir l’etapa adulta hagi de marxar de casa, de la protecció de la família i conèixer el món. I del món acostuma a conèixer l’existència de l’amor i del sexe, l’amistat, les diverses traïcions, la mort, el sofriment i algunes variades alegries. Vaja, coneixen que en el món hi conviu la maldat més descarnada amb la bondat més generosa. Als Estats Units, un ritual de pas és l’arribada del temps d’anar a la universitat i és justament això el que explica amb molta traça la pel·lícula Lady bird, de l’actriu, i ara directora i guionista, Greta Gerwig

En aquesta pel·lícula som testimonis de la vida d’una noia de classe mitjana vinguda a menys, que viu en una ciutat on no hi passa mai res, que té el pare a l’atur i una mare que es belluga entre la protecció que sempre donen les mares i el control, que és la cara més negativa de la mateixa protecció. La noia vol anar a la universitat, tot i no ser una gran estudiant i saber que als seus pares els costarà un ull de la cara o potser dos. Manté una gran complicitat amb el pare, però qui ha d’assumir la part lletja de la relació és la mare, una extraordinària actriu que es diu Laurie Metcalf i que vaig descobrir fent de la germana de la protagonista de la sèrie inoblidable Roseanne. L’escena on la mare es queda sola dins del cotxe és esplèndida i amb pocs recursos l’actriu ho diu tot.

La pel·lícula retrata molt encertadament aquest temps de pas, de camí cap a la maduresa i la protagonista, Saoirse Ronan, que es candidata als Oscars, broda el seu paper de noia que viu les turbulències de l’amor, la necessitat de tenir una mare que se l’escolti i que gaudeix d’un tresor molt preuat a aquesta edat, i sempre: una gran amistat, una amiga de l’ànima que sempre li farà costat

També té un paper molt curtet l’actor Timothée Chalamet que es candidat al premi de Hollywood pel seu paper excel·lent a Call me by your name.

Si us interessen les pel·lícules sobre el món fràgil, tendre, contradictori, intens, creatiu, sorprenent i fascinant de l’adolescència en trànsit no us perdeu aquesta pel·lícula.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*