ENTREVISTA

Laura Bosch: “Cantar als nens els afavoreix a l’hora d’adquirir aspectes del llenguatge”

"Posar un vídeo perquè el nen escolti parlar angles per la tele? Això tindrà molts pocs efectes en comparació amb estar jugant, estar parlant, estar escoltant, observar" explica la psicòloga Laura Bosch

Xavier Puig i Sedano
 
 

Laura Bosch és psicòloga experta en el desenvolupament del llenguatge els primers anys de vida //XAVIER PUIG

Laura Bosch és psicòloga experta en el desenvolupament del llenguatge els primers anys de vida // XAVIER PUIG

Com construeixen els infants el seu llenguatge abans d’aprendre a parlar? Com podem reconèixer conductes de risc en els nens i nenes pel que fa a la seva parla? Quin és el rol dels pares i mares a l’hora d’estimular el seu llenguatge? Laura Bosch, professora de Psicologia de la Universitat de Barcelona (Grup d’Atenció, Percepció i Adquisició del Llenguatge), respon a algunes d’aquestes preguntes al web ‘Abans de les primeres paraules‘. Es tracta d’una eina multimèdia de divulgació científica sobre la comunicació infantil al llarg del primer any de vida, que ha desenvolupat juntament amb la investigadora Pilar Prieto, i que impulsen la UPF i la UB.

Com neix la idea de fer la web?

Va ser una idea que va sortir a partir de la investigadora Pilar Prieto, que va plantejar l’interès d’aquest projecte. La idea era difondre informació dins el marc de les beques de RecerCaixa: posar a l’abast de les famílies i els educadors informació del primer any de vida dels infants. Perquè la gent, quan pensa en el llenguatge, ho fa a partir del primer any, quan els nens comencen a parlar. Sembla que fins llavors no importa. El que hem fet doncs és recollir coneixements i posar-los a l’abast de tothom sobre com perceben els infants, com comencen a produir sons i com interaccionen amb l’adult. Hi havia especial interès en parlar dels aspectes interactius que poden afavorir el desenvolupament del llenguatge.

Hi ha aportacions noves?

La recerca va girar al voltant del paper que juga la resposta de l’adult davant els intents de comunicació dels infants. Hi ha un estudi que té a veure sobre com l’actitud de l’adult modula el comportament del nen. L’adult que no interactua o que no mira els nens –o tot al contrari– està afectant la seva comunicació. La capacitat dels nens d’assenyalar per avisar l’adult envers una cosa que no està veient és un comportament que es relaciona després amb un millor vocabulari. Amb la web ho podem potenciar. Hi ha 15 consells que són útils per afavorir el desenvolupament d’aquesta etapa prelingüística.

A partir de quin moment l’infant comença a desenvolupar el llenguatge?

La gent es pensa que desenvolupar el llenguatge vol dir parlar. Un infant no comença un dia a parlar perquè alguna cosa se li posa en marxa dins el cervell. És fruit d’un procés previ: la percepció a partir de sentir al seu voltant. És així com els nens comencen a descobrir les propietats del llenguatge. Evolutivament, un nen de 10 mesos nascut a Catalunya o al Japó té unes capacitats perceptives diferents que corresponen a la llengua a què ha estat exposat. Des del punt de vista de la comunicació descobreix que el llenguatge serveix per alguna cosa.

Això vol dir que els nens poden diferenciar llengües?

Els nens poden diferenciar frases que pertanyen o no a la llengua materna abans dels sis mesos. No saben diferenciar idiomes, però sí el seu patró sonor. Uns estudis a la UB fa més de deu anys, el 1997, demostraven que entre 4 i 5 mesos els infants nascuts en famílies bilingües poden discriminar frases d’una o altra llengua. S’adonaven que la música de cada idioma tenia diferències, una informació sonora, rítmica, melòdica que els permetia dir que això que havie escoltat era diferent.

Quan ens hem de preocupar si el nostre fill no parla?

Aquesta és una de les funcions de la web. No hi ha una sola dada en aquest sentit, però hi ha un conjunt d’elements de la conducta del nen que et fa veure que hi ha coses que no van com haurien d’anar. Hi ha comportaments molt clars. Un nen que no balboteja té un signe de risc claríssim. Això ha de passar entre els 7 o 9 mesos com a molt tard. Nens que cap al final del primer any els assenyales coses perquè mirin i et miren el dit en comptes del que els estàs assenyalant, això és un clar signe de que alguna cosa no està bé des del punt de vista de la comunicació.

Què hi poden fer els pares i mares?

Hi ha un comportament molt bo amb els pares que no és només estimular, sinó observar. No només passivament, sinó observar el comportament del nen per saber quan el pot escoltar i aprendre. Hi ha pares que parlen molt, però quan el nen està jugant amb alguna cosa. Si el nen no t’està mirant a la cara, això no serveix de res. Cal esperar i potenciar els moments en què l’infant pot extreure millor la informació que li volem transmetre.

Remarqueu també la importància de cantar als infants…

Cantar fa la mateixa funció que els contes, però millor. Les cançons repeteixen el text i tenen una informació melòdica on s’exageren determinades síl·labes o paraules. Potser no la podran cantar, però repeteixen l’última paraula que esperen que hi haurà. Això afavoreix adquirir aspectes del llenguatge. És un nivell superior a la parla perquè conté informació melòdica i rítmica i perquè és repetitiva i això consolida l’aprenentatge de petits fragments de la parla. A més a més, pel fet que la música forma part de la cognició humana, és un estímul molt gratificant. Quan l’adult canta, el nen se l’escolta, se’l mira… Pràcticament totes les cultures tenen cançons adreçades als infants, és per la importància que té la música adreçada als infants a nivell emocional, interrelacional i específicament també en el llenguatge.

De quina manera hem de parlar amb els nens petits?

Hi ha una forma d’adreçar-se als nens a totes les cultures que es fa més a poc a poc, repetint paraules, remarcant certes paraules en diferents contextos i diferents entonacions. Això és el que es diu la parla dirigida als infants. És bo perquè ajuda a detectar elements de la parla, però el que no és bo és parlar d’una manera simplificada, que és no dir les coses pel seu nom. Quan els nens ens imiten, perquè no tenen molta sofisticació, pronuncien coses malament. Llavors, si l’adult li diu les paraules com el nen, no li fa cap favor. El que necessita el nen és millorar i canviar cap a la forma més propera a la de l’adult.

A partir de quin moment els infants entenen el que els diem?

Inicialment poden entendre la intencionalitat. També que quan diem el nom d’una cosa, i l’assenyalem, i la mirem, ells poden entendre que és el nom d’aquella cosa. A partir dels quatre mesos els nens poden entendre que el llenguatge de l’adult pot servir per denominar coses. Les idees abstractes venen més tard, com també establir categories i descobrir que quan dic flor no és només una flor. Per fer-ho l’ha d’haver sentit en diferents contextos. Tot això és gradual, fruit de l’exposició a la llengua.

Quins són els mals hàbits més comuns en l’ensenyament del llenguatge durant aquest primer any de vida?

En general crec que els pares tampoc pretenen ensenyar el llenguatge. Molt sovint els pares, respecte als nens que no parlen, no es plantegen què han fet ells, sinó què li passa al nen. Hi ha formes d’interactuar que no l’afavoriran, però el llenguatge és una característica dels humans, hi ha d’haver una dificultat molt forta perquè no es desenvolupi. Però hi ha conceptes que no afavoreixen que sigui tant ric com hauria de ser. Un dels motius és la manca d’una bona interacció, el context social determina molt. Vull destacar que aquesta web es podria haver creat fa 10 any i el contingut no variaria molt, però avui en dia pensem que per la forma de vida que tenim els adults, no hi ha aquesta situació més privilegiada de l’adult interactuant amb el nen. No s’està duent a terme com hauria.

Què s’hi pot fer?

Posar èmfasi en qüestions importants. Si estic mitja hora a casa amb el nen, que aquesta sigui de molt bona qualitat. Què és el que pot fer que sigui de qualitat? Posar un vídeo perquè el nen escolti parlar angles per la tele? Això tindrà molts pocs efectes en comparació amb estar jugant, estar parlant, estar escoltant, observar. Això ens fa por, perquè en alguns entorns s’ha descuidat una mica.

També és favorable que interactuï amb altres nens de la seva edat. Per qüestions maduratives la interacció sol ser molt simple, diàdica: és a dir, la d’un nen amb un cuidador. En aquest moment és important que hi hagi algú que pugui començar a posar aquesta interacció. Això és la base que posarà la comunicació més endavant, quan el nen comenci a fer sons. Que el nen estigui en espais amb altres nens no és negatiu sempre que tingui aquests altres espais.