L’educació sexual a les famílies: “no s’han d’evitar les preguntes dels més menuts”

Amb una educació sexual tardana i insuficient a les escoles i, sovint, inexistent a les famílies, es llaura el terreny perfecte per a que els models sexuals vinguin donats per la pornografia

Beatriz Caballero
 
 

‘Educació sexual’, collage fet a mà per Mariana Fossatti

Són les quatre de tarda i el petit de la família es tanca a l’habitació per jugar amb l’ordinador. És el seu dia lliure i és molt probable que obri una pestanya amb el seu videojoc favorit i una altra amb una pàgina de contingut pornogràfic que li hauran passat els seus companys de classe. Un contingut pornogràfic que es convertirà en referent sexual del nen si no té un altre model al que aferrar-se. Però, s’haurà parlat abans de sexualitat en la seva família?

Molt probablement rep educació sexual a l’escola encara que, potser, no sigui suficient. Una educació que “arriba malament i tard”. Lola Hernández és sexòloga en l’equip de Madrid Salut i insisteix que les famílies haurien de tenir un paper fonamental en l’educació sexual dels més petits en els seus primers anys de formació. “Sempre que es diu que els pilars fonamentals de l’educació sexual es troben als treballs en instituts però em pregunto on queda llavors el paper de les famílies”.

Pere Font, fundador i director de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella, defensa una idea similar. El psicòleg insisteix que l’educació ha de realitzar-se “en un ambient de respecte i comprensió” i “des del primer any”. Pot resultar una edat molt primerenca però és “una educació que es realitza en silenci, com veure als pares abraçar-se o que aquests es banyin amb els seus fills”. D’aquesta forma es transmeten valors i no sol coneixements. “Els coneixements no són l’important. Cal transmetre valors”.

Els primers anys d’educació sexual silenciosa seran fonamentals i aviat es veuran substituïts per una segona fase amb “preguntes senzilles a les que cal respondre de forma també senzilla”. Carol Armero és sexòloga i coach. Realitza tallers per a pares on ensenya com educar sexualment els nens a partir dels 5 anys. “És fonamental no evitar les preguntes dels més petits, els pares són els models a seguir del nen”. La sexòloga insisteix que cal naturalitzar la sexualitat: “només li canviem el nom als genitals; al braç, per exemple, no li diem Sant Jacobo“.

Cristina és de Móstoles, té tres fills, ara també dos néts i ha assistit a bastants tallers de sexualitat per a pares; tres d’ells amb Carol Armero. “Aquests tallers t’obren la ment i permeten que normalitzis coses que poden semblar-te estranyes. Quan eren petits i veia que es tocaven gairebé em donava un infart”. Armero assegura que la autoexploración és normal. “Cal ensenyar el nen que no ha de fer-ho en públic però que és totalment natural”. Avui dia, Cristina, segueix aplicant-se l’après. “Ara veig que el meu fill de 13 anys es tanca al bany i bé, ja sé per què”.

També Esther ha assistit a aquests tallers de sexualitat per a pares. “Aprens que cal educar en sexualitat de forma natural a un nen i com fer-ho. Jo, per exemple, no tenia ni idea que s’hagués de començar als cinc anys”. Armero compta amb més tallers en la seva consulta i confessa que els tallers per a pares no són dels més demandats. “S’estalviarien moltes consultes futures a un altre tipus de tallers si s’iniciés de forma més primerenca l’educació sexual”. A més, assegura que solen ser les mares, i no els pares, els qui assisteixen als mateixos. “Seria important que tots assistissin, tant mamàs com papàs”.

Educació limitada a evitar embarassos

Serà després d’aquests anys d’educació sexual en el si familiar quan li toqui el torn al centre educatiu. “A dia d’avui l’educació sexual a les escoles és molt escarida i es limita a evitar embarassos no desitjats”. Carol Armero insisteix en la necessitat d’obrir l’educació sexual a temes com el plaer o la diversitat. Quan els tallers de sexualitat arribin a les escoles, els xavals ja hauran començat a consumir contingut pornogràfic. Els últims estudis mostren que l’edat d’inici de consum a la pornografia ha descendit fins als onze anys.

Així i tot, “que els adolescents consumeixen pornografia no és una novetat”. Pere Font insisteix que un nen d’avui no actua de forma molt diferent del nen de fa uns anys. Assegura: “abans agafàvem un diccionari i buscàvem qualsevol contingut que ens fes gràcia. El problema és que ara és el mateix contingut, però a color”. Font sap que la capacitat d’Internet per moure contingut és immensa i que no hi ha llar a la que la pornografia li costi arribar. “Així i tot són molts els pares que no creuen -o que prefereixen no creure- que el seu fill pugui consumir aquest tipus de continguts”.

Amb una educació sexual tardana i insuficient a les escoles i una educació familiar que no entra en l’àmbit de la sexualitat, s’està sembrant el terreny perfecte perquè els models sexuals siguin impartits, directament, per pàgines de contingut pornogràfic “que no recreen situacions de respecte” i que, a més, “generen desigualtat en la parella”.

La sexòloga Lola Hernández adverteix que els equips d’educació sexual no poden actuar com a bombers. “Apaguem un incendi que ja s’ha creat i marxem. No cal apagar incendis; cal evitar que n’hi hagi. Les xerrades d’educació sexual no han de limitar-se a la prevenció de MTS o embarassos no desitjats però, moltes vegades, no dóna temps a més pel model educatiu que tenim ara mateix”. La sexualitat ha d’obrir-se a altres branques com el plaer, el consentiment i la diversitat sexual i, per a això, la família juga un paper fonamental des del primer dia.

Aquest article va ser publicat originalment a eldiario.es

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*