L’educació sobre rodes dels nens del circ

Els infants que viuen en circs tenen accés a l'educació de manera adaptada: canvien constantment de d'escoles o bé es beneficien d'un aula itinerant. Però sobretot sense perdre de mai de vista el que més els il·lusiona: la pista

Benoît Cros
 
 
 

La Jillian i la seva germana, durant una actuació del circ Raluy a Barcelona.

La Jillian i la seva germana, durant una actuació del circ Raluy a Barcelona. / ENRIC CATALÀ

Si algú en sap d’escoles és la Jillian. Aquesta estudiant de tercer d’ESO freqüenta cada any uns 15 centres educatius diferents: una de les conseqüències de la vida nòmada dels seus pares, artistes i propietaris del famós Circ Raluy. Un mes, dues setmanes, a vegades solament uns dies: la Jillian canvia de col·legi conforme el circ es va desplaçant, principalment arreu de Catalunya. En total hi ha diversos centenars de nens a Espanya que han d’estudiar de manera diferent de la resta d’alumnes.

En alguns casos, les noies i nois que viuen en circs tenen la seva escola literalment sobre rodes, en una caravana adaptada per a rebre alumnes. Llibres, ordenadors, pissarra… el col·legi ambulant del circ Alex Zavatta, que té vuit nens de 3 a 14 anys, sembla una aula en miniatura. I té un professor assignat gràcies al programa Aulas itinerantes del Ministeri d’Educació. Aquesta iniciativa va néixer el 1986 de la mà del Govern espanyol amb l’objectiu de garantir l’educació d’infants allunyats dels col·legis. Per tal de poder beneficar-se’n, els circs han de complir uns requisits: a més d’un aula en bones condicions –per la qual poden optar a una subvenció–, han d’oferir una caravana on el docent s’hi pugui allotjar. I han de tenir un mínim de tres nens en edat d’anar a primària. Enguany, 14 circs amb un total de 124 infants s’en beneficien.

Aquest programa també és una experiència molt peculiar per als mestres. “Durant els primers mesos, et quedes constantment meravellat”, explica Gema Ronda, mestra del circ Alex Zavatta i originària de Burgos. “No podria fer-ho tota la vida però és una experiència única”, afegeix. Els docents són seleccionats a través d’un concurs de mèrits, en el qual també han de presentar el seu projecte educatiu. El repte per als professors és de poder organitzar l’ensenyament de nens de diferents edats en un mateix espai. Els joves que estan a l’ESO estudien a distància amb l’ordinador, però Gema els ajuda a fer els seus deures.

La Jillian, a la caravana que comparteix amb la seva germana.

La Jillian, a la caravana que comparteix amb la seva germana./ ENRIC CATALÀ

De les aules a la pista

La Kimberley, alumne de primer d’ESO, repassa la seva lliçó d’anglès a consciència. Tot i així, la seva principal preocupació és el seu proper número a la pista. Amb només 12 anys, ja té cinc anys d’experiència d’actuació al circ. Quan li pregunten què li agrada fer en el seu temps lliure, contesta sense dubtar: “assajar”. La seva especialitat és el hula hoop, tot i que també practica la tela aèrea. A vegades, la seva germana, de només 2 anys, s’agafa a la seva esquena. I és que el virus del circ és contagiós. “És molt difícil que els nens d’una familia circense tinguin una professió diferent”, opina William Giribaldi, pare de la Jillian i artista malabarista.

En William, que desijta transmetre la tradició familiar a les seves dues filles, reconeix que l’educació que elles reben és atípica. “No és bonic haver de canviar constantment de poble, i és dur haver d’entrenar cada dia tot rebent bronques”, admet. “És molta feina per a cinc minuts de diversió, han assajat durant anys per arribar al número que estan fent ara a la pista i al principi només veien la part lletja”, prossegueix.

Una caravana que serveix d'aula, del circ Alex Zavatta.

Una caravana que serveix d’aula, del circ Alex Zavatta./ ENRIC CATALÀ

Però seria una visió limitada considerar només els inconvenients d’aquesta educació, atès que té també molts avantatges. Amb només 14 anys, la Jillian ha tingut ja una experiència de la vida incomparable amb la resta de noies i nois de la seva edat i ja parla cinc llengües. A més del castellà i català, domina l’italià, l’idioma del seu pare, el francès, gràcies als 4 mesos que passa cada any a l’illa de la Reunion (a l’oceà Índic) i l’anglès, la llengua que parla amb els turistes i els artistes del circ, originaris de molts paísos diferents.

Tot i adonar-se de la seva vida atípica, la Jillian no s’imagina fent altra cosa i assegura no estar afectada pel canvi permanent de residència. “He viscut així des de petita i, al final, sempre tinc la ment posada en el circ”, diu. La seva il·lusió són els cinc minuts de glòria a la pista. Fa poc, va estrenar un número d’acrobàcia amb la seva germana. “Després d’anys d’assajos, actuar davant del públic et dóna molta satisfacció”, explica. “¡És una sensació inexplicable!”.

Les instal·lacions del circ Raluy, instal·lades a Barcelona.

Les instal·lacions del circ Raluy, instal·lades a Barcelona./ ENRIC CATALÀ