La dilatació del procés per una nova llei educativa al Congrés dóna dos anys més de vida a la LOMCE

La subcomissió per al pacte educatiu prorroga sis mesos el seu termini per lliurar al Govern espanyol un informe, no vinculant, en el qual s'hauria de basar la norma

Sofía Pérez Mendoza - eldiario.es
 
 
 

El ministre Méndez de Vigo, a la comissió d’Educació del Congrés / Font: congreso.es

Tot i que la llei educativa del PP, la LOMCE dissenyada pel seu ministre José Ignacio Wert, semblava tocada de mort, sobreviurà almenys dos cursos més. Els treballs parlamentaris en marxa des del desembre passat per arribar a un “pacte d’Estat educatiu”, que doni a llum una nova llei, no fructificaran almenys fins el 2019. Si és que al final hi ha acord.

La subcomissió del Congrés creada ad hoc per elaborar un informe en què es basi la nova norma que substituirà la LOMCE s’ha concedit sis mesos per redactar un document que els diputats encara no saben com abordaran, segons confirmen fonts parlamentàries a eldiario.es.

Però primer han d’acabar les 85 compareixences d’experts i expertes. La previsió és que aquesta fase es tanqui al setembre. Fins llavors no es començarà a dialogar sobre el mètode per bolcar les propostes, votar-les i plasmar en l’informe les que surtin per consens.

Els resultats aniran al ple i hauran de ser aprovats per majoria simple, encara que només es tracta d’una guia per al Govern, perquè no l’obliga a res reglamentàriament. És a dir, l’Executiu no té per què incloure tots els punts de l’informe en el projecte de llei que elabori.

El temps que empri el Ministeri d’Educació en aquesta tasca és, en principi, indeterminat, encara que diversos grups estudien incloure en el dictamen un termini d’entre sis i nou mesos per tenir sobre la taula el projecte de llei de l’Executiu.

Per a alguns diputats, pensar en aquesta fase és “precipitar-se molt”. “El treball de les compareixences està sent impressionant, però ara toca posar-se d’acord. Estem en un moment en què hi ha voluntat, però la LOMCE continua en vigor i ho estarà aquest curs que començarà, amb els mateixos problemes. Per això cal intentar accelerar”, afirmen fonts del grup socialista.

Aquest futur projecte de llei del Govern tindria un llarg recorregut fins a publicar-se al BOE com a llei educativa: aprovar-se al Consell de Ministres, anar al Congrés, passar pel període d’esmenes, tornar al ple, anar al Senat, modificar-se (o no) i tornar al Congrés.

Uns cinc mesos de mitjana que podrien prolongar-se perquè es tracta d’una llei orgànica amb temps per a les esmenes dels grups –en funció de si el projecte de l’Executiu s’ajusta molt o poc al que s’hagi acordat– i el treball que se’n faci a la Comissió d’Educació. L’aritmètica parlamentària sense majories ja no permet al Govern anar per lliure, com va passar amb l’aprovació de la LOMCE.

Tocar la LOMCE, un dret exclusiu del Govern

Pel que fa als que estan a les aules, el més probable és que encara quedin almenys dos cursos sencers de LOMCE, als quals s’hi sumen els tres que ja porta en vigor. Anar modificant la norma, mentrestant, s’ha quedat com un dret exclusiu de l’Executiu, perquè la resta d’iniciatives –siguin o no de caràcter legislatiu– estan hipotecades per aquest procés, a nivell simbòlic i també reglamentari.

En l’últim any, el ministre d’Educació ha utilitzat la via directa i unilateral del reial decret per fer marxa enrere amb alguns aspectes polèmics de la llei que va heretar del seu antecessor, l’exministre José Ignacio Wert. Algunes d’aquestes modificacions, com la de les revàlides o els itineraris d’ESO, es van fer amb el vistiplau de les comunitats. Però no ha passat el mateix amb altres, com permetre obtenir el graduat en ESO amb menys d’un cinc.

“Estem en un estat de bones esperances, diguem, però mentrestant el Govern continua amb les seves polítiques”, subratllen fonts d’Unidos Podemos. “Durant aquest temps, l’Executiu continua fent, com ha fet amb el decret de beques que aprovarà properament malgrat que el Congrés i el Consell Escolar de l’Estat han mostrat el seu desacord amb el sistema”, afegeixen al PSOE.

Aquesta situació de bloqueig del debat educatiu és conseqüència d’un acord dels diputats per convocar la subcomissió amb les característiques d’una comissió, l’única manera que sigui oberta al públic. En considerar-se com a tal, no hi ha espai per a res més perquè els grups, a més, han convingut que el pacte acapari completament totes les sessions.

Iniciatives bloquejades

Si hi hagués una proposició de llei, com va passar amb la del PSOE per a la paralització de la Lomce –aprovada per la majoria del Congrés i avui bloquejada per un recurs del Govern al Constitucional i l’amplicació reiterada del període d’esmenes–, aquesta iniciativa no entraria en la Comissió d’Educació fins que es completi el procés d’elaborar l’informe, un pas imprescindible per continuar amb la seva tramitació.

Unidos Podemos demanarà que els treballs siguin mixtos quan acabin les compareixences per anar donant sortida a aquest munt de proposicions i iniciatives que estan guardades en un calaix des de desembre.

Només aquest grup té acumulades una desena, entre les quals una proposta de reforma dels ensenyaments artístics superiors perquè siguin equiparades a l’àmbit de la universitat o la modificació d’alguns articles del decret de 2012 que va avalar bona part de les retallades educatives i que encara està parcialment en vigor.

La gestació del pacte ha deixat a l’ombra del debat altres temes, com un projecte de llei de prevenció dels riscos a les escoles o la petició que ser mare no penalitzi a l’hora de comptabilitzar els temps d’activitat docent de les professores de universitat que vulguin accedir a la càtedra, ambdues del grup Ciutadans.