“Les capacitats dels infants de famílies sense recursos augmenten el doble si han assistit al preescolar”

Entrevista a la sociòloga Leire Salazar: "Si s'ha aconseguit l'accés universal a l'educació entre els tres i els sis anys en relativament poc temps, no em sembla desgavellat que es pugui fer de zero a tres també"

Pau Rodríguez
 
 
 

Leire Salazar

Leire Salazar

L’educació infantil és fonamental per prevenir el fracàs escolar, a més d’un mecanisme decisiu per reduir les desigualtats al sistema educatiu, ja que els fills de famílies de baix nivell econòmic aprofiten el doble el seu pas per l’escola bressol. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Aprenentatge i cicle vital. La desigualtat d’oportunitats des de l’educació preescolar fins a l’edat adulta, impulsat per l’Obra Social de La Caixa.

Leire Salazar, una de les seves autores -a més de professora de Sociologia de la UNED-, constata que invertir més en educació infantil suposa, al cap ia l a fi, estalviar en el futur en polítiques remedialistes“, cosa que diversos estudis ja vénen sostenint en els últims anys, segons confirma la mateixa investigadora.

No semblen tenir-ho tan clar administracions com la Generalitat de Catalunya. Dels seus pressupostos per al 2015 n’ha desaparegut la partida per a la xarxa d’escoles bressol públiques -escolarització de 0 a 3 anys-. La conselleria d’Ensenyament sosté que es faran càrrec de la seva aportació les diputacions, però d’aquesta mesura se’n dedueix si més no que aquesta etapa no és una prioritat. Sobretot tenint en compte que en aquests anys de crisi la Generalitat ha reduït a la meitat els diners que destina a les llars d’infants, que abans de les retallades es complementava a parts iguals amb l’aportació dels ajuntaments i les famílies.

Per què és important l’etapa preescolar per reduir el fracàs?

El fracàs escolar s’observa a Secundària, que és quan es produeix també l’abandonament. Però llavors sovint és massa tard per aturar-lo. La arrels del fracàs estan en les etapes inicials, ja ni tan sols a la Primària, sinó sobretot a l’educació no obligatòria, que és de zero a sis anys. És en aquesta etapa on cal posar el focus del debat públic. I és aquí també on si actuem com més aviat millor promourem la igualtat d’oportunitats al llarg del cicle educatiu. Hi ha neurocientífics que porten anys dient que el cervell d’un nen és molt permeable en els seus inicis i després es va suavitzant. És per això que els primers anys de desenvolupament són fonamentals.

Per què sosteniu a l’estudi que ajuda a reduir les desigualtats?

D’entrada, l’efecte d’assistir a l’educació infantil és sempre positiu, independentment del nivell socioeconòmic dels pares. Els afecta anys després. Ho hem comprovat: als 9-10 anys es percep en la seva capacitat lectora. Però és que en el cas dels nens de famílies sense recursos seva capacitat lectora augmenta el doble si han assistit al preescolar.

A què es deu?

A aquestes edats els nens tenen dues fonts d’estímul: la família i l’escola. En les famílies amb menys recursos els pares i mares tenen més dificultats per a proveir una estimulació viariada i amb més riquesa, ja sigui perquè han de treballar més, perquè han de tenir cura de familiars, perquè no poden contractar a algú que els doni un cop de ... Per això l’escola llavors els compensa aquests estímuls i aquesta socialització. I que consti, això no té a veure amb l’afecte que li dónes al teu fill, sinó amb les qüestions formatives.

A Finlàndia es queden els fills a casa fins als sis, ¿és perquè els pare sí que poden garantir-los aquesta atenció?

Ull amb Finlanda, que no és que els nens no vagin a les escoles bressol. que hi van. Però és cert que compten amb baixes maternals i paternals més llargues i altres condicions per dedicar-se a temps complet als seus fills, tant les famílies que tenen molts recursos com les que no, perquè l’Estat cobreix aquestes últimes. A Espanya les baixes són relativament curtes i, en general, l’accés a les escoles bressol és costós econòmicament. Fins i tot perquè a moltes famílies amb pocs recursos no els compensa seguir treballant per pagar la llar d’infants i a algú que vagi a recollir els fills.

També sosteniu en l’estudi que com més estandarditzat és el currículum per als centres educatius infantils, menys desigualtats es generen.

Hi ha països en què les escoles infantils organitzen els continguts com volen, unes ensenyen números i lletres i altres se centren més en una educació lúdica, per entendre’ns. Hi ha altres països en canvi que tenen un currículum fixat des de dalt. En aquest segon cas, les escoles del país tenen totes una qualitat semblant. És bastant obvi. Però compte, això no vol dir que sigui millor o pitjor. L’únic que passa és que si els continguts no estan estandarditzats i la qualitat dels centres és més variada, els pares amb més recursos tendirán a buscar quins són les millors.

L’escolarització infantil és decisiva en el desenvolupament posterior dels nens i nenes. Fins aquí bé. Es pot afirmar també que beneficia a estudis superiors o fins i tot en l’accés al mercat laboral?

Als Estats Units i el Regne Unit s’ha investigat i hi ha algunes evidències que , encara que alguns autors ho posen en qüestió. No només pel que fa al mercat laboral si no, per exemple, en les probabilitats d’abusar de substàncies psicotròpiques. Però la veritat és que a Espanya les estadístiques són molt pobres en aquest sentit.

Donada la seva rellevància, caldria convertir el 0-3 en una etapa obligatòria?

Nosaltres no podem fer recomanacions d’aquest tipus. Només dir que aquesta fase és crucial i que ha de formar part de la política educativa en tant que redueix desigualtats de partida entre nens i condiciona la seva trajectòria posterior. I no només això, tambén té altres avantatges, com facilitar l’accés de les dones al mercat laboral, permetre més conciliació, fomentar la igualtat entre homes i dones Encara que és bastant costós per a una xarxa pública, la veritat és que s’ha aconseguit l’accés universal entre els tres i els sis anys en relativament poc temps, així que no em semblaria un disbarat que es pogués fer en el 0-3.

Invertir més en preescolar ens estalviaria diners que gastem en combatre el fracàs?

És una de les nostres conclusions, sí. La inversió en aquesta etapa és més eficient en costosbeneficis que en etapes posteriors. Si un fes una política a mitjà o llarg termini veuria clar que invertir en etapes inicials permet estalviar en el futur en polítiques remedialistes.