La pressió de les comunitats obliga a Wert a cedir de nou

El ministre d'Educació ha cedit a una aplicació més progressiva de la reforma educativa en els cursos de Secundària i Batxillerat. Els decrets que desenvolupen la llei per a aquests nivells es treballaran més endavant i per separat dels d'Infantil, Primària i FP Bàsica, per als quals la reforma s'aplicarà, sense canvis, en el pròxim curs.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

Article publicat originalment a eldiario.es

retallwert

El ministre José Ignacio Wert en un acte protocolari / Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Necessiten més temps. És el missatge que tant les comunitats autònomes governades pel PP com les altres repetien abans d’entrar a la Conferència Sectorial que ha reunit aquest dimecres a tots els consellers autonòmics d’Educació amb el ministre José Ignacio Wert. I Wert s’ha vist obligat a cedir per la pressió de les files del seu propi partit.

Finalment, i tal com reclamaven tots els representants d’Educació, la reforma educativa s’aplicarà de manera més progressiva. José Ignacio Wert ha acceptat aquest dimecres a la tarda ajornar el desenvolupament del currículum de la Secundària (ESO) i el Batxillerat fins al curs 2015-2016. No hi haurà canvis en el calendari previst, tot i que sí, segons ha dit el titular d’Educació després de la reunió, es “limitarà el desenvolupament dels decrets” separant el que fa referència a Infantil, Primària i FB Bàsica i d’allò relacionat amb la Secundària i el Batxillerat. “Wert ha hagut de reconèixer que, de la manera previst, el currículum no es podia debatre bé. I hem acordat fraccionar”, ha dit Irene Rigau, consellera d’Educació de Catalunya, una de les cinc comunitats que han dit ‘no’ a la LOMCE abans de la reunió per la “improvisació, precipitació i imposició” del Ministeri d’Educació en el desenvolupament de la normativa.

Amb tot, no es demora el desenvolupament curricular per a 1r, 3r i 5è de Primària i les 14 titulacions de la nova FP Bàsica. Per a aquests nivells, la reforma ja haurà entrat a les aules el pròxim curs. Així les coses, els consellers del PP han imposat el seu criteri en la Conferència Sectorial. Una d’elles ha estat Lucía Figar, que ja abans d’entrar a la reunió, parlava de “terminis ajustats” i demanava més temps per aprovar els plans d’estudi de Secundària i Batxillerat. Des de la conselleria d’Educació de Castella i Lleó, Juan José Mateos reclamava també al ministre Wert més temps per ensenyar les diferents matèries del currículum, més professors amb desdoblaments si fes falta i més feina”. Per contra, María José Catalá, responsable d’educació valenciana es mostrava disposada a assumir el calendari inicial plantejat per Wert, al qual qualificava de “molt realista”.

Tot i la cessió de Wert, les comunitats més crítiques amb la reforma educativa han sortit de la trobada amb el ministre gairebé amb les mateixes incerteses que van entrar. “Els terminis són els mateixos per tant la preocupació és la mateixa. Pel que fa als diners sembla que s’ha millorat, però anem a veure quant ens arriba i com, i després d’això parlem”, ha dit la consellera canària, Manuela de Armes. El responsable andalús, Luciano Alonso, s’ha queixat que se segueixi “sense veure clarament quin serà el calendari d’aplicació”. “Hi ha un accelerament i una pressa que no es correspon amb una llei d’aquesta importància”, ha conclòs.

Fent callar les veus que qualificaven d'”inviable” l’aplicació exprés de la reforma, Wert ha reconegut que “el calendari és molt exigent per a tots” i també per al propi Ministeri d’Educació, que “s’ha acurat” a tenir tot a punt en “temps rècord”. En la roda de premsa, el titular d’Educació ha dit que “podria ser una coincidència” que just les comunitats que han mostrat des del primer moment un rebuig frontal a la LOMCE les que “troben impossible arribar a temps amb aquest desenvolupament”. “La prova que no és impossible –ha recordat el ministre– és que una majoria ha mostrat el seu compromís en el compliment dels terminis”.

2.000 milions d’euros per al finançament de la FP Bàsica

El tema del finançament, no concretat per José Ignacio Wert fins al moment, ha ocupat bona part de les discussions de la taula sectorial d’Educació. El ministre ha assegurat als consellers que l’FP Bàsica comptarà amb un finançament de 2.000 milions d’euros. D’aquests, 1.200 milions procedeixen del Fons Social Europeu i els altres 800 estaran cofinançats amb les comunitats autònomes.

La consellera catalana creu que aquest sistema “no resol el problema” de finançament del programa. Irene Rigau ha afegit que “ha quedat clara la improvisació i precipitació” del Ministeri en haver accedit a “fraccionar” el desenvolupament curricular de la LOMCE. Ana González, representant d’Astúries, ha manifestat que “hi ha molts clarobscurs en el finançament”. “No sabem com es realitzarà el repartiment”, ha criticat. Després s’ha reafirmat en la intenció de la seva comunitat de portar la LOMCE al Tribunal Constitucional.

En el mateix to, Andalusia es mostra escèptica amb les noves xifres per finançar la FP Bàsica i confirma qe va mantenir el recurs d’inconstitucionalitat contra la norma perquè “es falta a les comunitats autònomes” perquè les regions tenen un Estatut que la LOMCE “avassalla “. Per contra, el conseller de Castella-la Manxa, Marcial Marín ha mostrat la seva satisfacció perquè el Ministeri vagi a cofinançar i avançar els 800 milions citats per a la FP Bàsica. “Hi haurà suficient finançament”, ha afegit.

No al canvi de llibres

Coincidint amb la reunió de representants autonòmics d’Educació amb el ministre Wert, la Plataforma Estatal per l’Escola Pública ha qualificat com “greument irresponsable” que el Govern imposi un canvi de llibres en un context de reducció “extrema” de beques, i ha recordat que moltes famílies no poden pagar el material escolar dels seus fills.

“La societat espanyola no pot assumir un cost de 200 milions d’euros que afectaran un milió i mig de famílies per l’obstinació d’un ministre”, ni pensar en el benefici empresarial i els interessos econòmics “d’uns pocs”, ha subratllat Jesús Salido, vicepresident de CEAPA.

Els membres de la plataforma també han criticat la “manipulació ideològica” del nou currículum escolar, que segons ells, està present sobretot en matèries com Història o Filosofia, i han afirmat que el canvi de llibres de text és “innecessari” perquè “els continguts són els mateixos “. L’únic que canvia és “la forma de donar els continguts i el que es pretén transmetre amb ells” amb la finalitat d'”adoctrinar”, ha explicat Miguel de la Torre, secretari d’Ensenyament Públic de la UGT.

El portaveu de la Federació d’Ensenyament de CCOO ha demanat al professorat que sigui “sensible” a la situació econòmica de moltes famílies i no canviï els llibres de text dels seus alumnes. “Ens proposen que tirem a les escombraries llibres vigents, perfectament vàlids”, ha afegit Salido, qui també ha destacat l'”amenaça” que aquesta mesura suposa per als “bancs de reutilització de llibres”, posats en marxa amb motiu de la crisi.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*