Les escoles argentines van als judicis a sembrar memòria

Un programa educatiu argentí porta a joves de 16 i 17 anys a presenciar els processos judicials que se segueixen per delictes comesos durant la dictadura

Palo Vujassin
 
 

Una obra d'art enfront de l'ex Escola de Mecànica de l'Armada, que va funcionar com a centre de detenció durant la dictadura a l'Argentina. / PV

Una obra d’art enfront de l’ex Escola de Mecànica de l’Armada, que va funcionar com a centre de detenció durant la dictadura a l’Argentina. / PV

“Al principi vaig intentar prendre-m’ho com una pel·lícula, com si jo no hi fos. Perquè era massa impactant. Fins i tot mirava la pantalla que està a dalt dels jutges per no haver de veure la persona real que estava explicant el que estava explicant. Però poc a poc vaig anar mirant-la. A ella, als advocats, als jutges, als defensors… “Candela té 16 anys i és estudiant. I el que escoltava era una testimoni en una de les nombroses causes que l’Argentina ha reobert per delictes comesos durant la dictadura militar.

L’impacte no és només seu. Ni és exclusiu dels estudiants i docents que participen a l’Escola va als Judicis, un programa per promoure entre els joves la importància de la memòria històrica i el valor d’uns processos judicials que, més de 30 anys després, encara busquen justícia. També és un canvi per a l’habitual fauna dels tribunals federals -jutges, advocats, acusats, testimonis, querellants i forces de seguretat-, que des de fa gairebé dos anys veuen passar diàriament grups d’adolescents que modifiquen sense proposar-s’ho aquest entorn gris i circumspecte.

Les audiències a les quals assisteixen els alumnes són part del tercer judici per delictes de lesa humanitat comesos a l’ESMA, el centre clandestí de detenció, en què hi va haver uns 5.000 detinguts-desapareguts i on van néixer, almenys, 34 nadons en captivitat.

També la causa Còndor-Orletti, una de les que integren la causa Pla Còndor, que és el nom amb què es coneix el pla de coordinació d’accions i mutu suport entre els règims dictatorials d’Amèrica del Sud. Aquest judici, íntegrament, contempla els casos de 106 víctimes.

A més és part del programa una causa per fets succeïts en democràcia: la repressió del 19 i 20 de Desembre de 2001, que va culminar amb la renúncia del llavors president Fernando de la Rúa. Aquests fets van deixar un saldo de 39 morts en diferents punts del país. Per 5 d’aquests casos estan imputats ex agents de l’estat, alguns d’ells d’alt rang com l’exsecretari de Seguretat, Enrique Mathov i l’excap de Policia Federal, Rubén Santos.

Adolescents presenciant un judici per crims comesos durant la dictadura militar argentina. / PV

Adolescents presenciant un judici per crims comesos durant la dictadura militar argentina. / PV

Alimentar la justícia

La Bibiana és als tribunals amb el seu grup d’alumnes. És professora d’una escola de Los Troncos, un barri humil als afores de Buenos Aires. Per a ella, aquesta experiència els permet participar en un fet històric. Però és també “una fita en la història personal dels alumnes”, ja que molts d’ells han vingut per primera vegada al centre de la ciutat. Fins i tot alguns d’ells mai havien creuat un riu que marca la marginalitat de la seva barriada.

L’Escola va als Judicis té el seu propi espai, una sala vidriada que dóna directament al hall d’entrada de l’edifici dels Tribunals Federals de Comodoro Py, una mole de ciment sense cap gràcia al centre de la capital. El programa comença amb una capacitació per als docents, on l’equip de programes educatius de l’ens públic Espai per a la Memòria els brinda informació sobre els judicis i la seva història, des dels habeas corpus presentats durant la dictadura fins la lluita de dècades contra la impunitat. També els ofereix nocions bàsiques del que són crims de lesa humanitat o genocidi i sobre el funcionament del poder judicial.

Un grup d'estudiants posa davant els tribunals després de presenciar la sessió d'un judici. / PV

Un grup d’estudiants posa davant els tribunals després de presenciar la sessió d’un judici. / PV

Els alumnes també participen d’una xerrada on es busca recuperar o incorporar nocions sobre crims de lesa humanitat, del funcionament d’un judici penal i de com es va arribar a aquests judicis. Finalment, entren a una audiència.

“Un pot llegir i saber allò teòric, però en el moment de viure-ho, és una altra cosa el que es veu i el que se sent. I està bé que nosaltres puguem alimentar aquesta justícia, aquesta veritat”, apunta la Manuela, una altra de les estudiants del grup. La Candela, amb els seus grans ulls i el cabell granat, reflexiona: “l’opinió general és que és una cosa que no pot tornar a passar, però és important pensar amb el propi cap, perquè un diria ‘no’ perquè no”. L’experiència dóna raons, crea consciència, ajuda a relacionar fets concrets amb drets i llibertats.

La participació en el programa mobilitza els estudiants, fins i tot transcendint l’àmbit personal i escolar. El tema es planteja a casa, amb la família o amb els amics, i les seves reflexions es comparteixen i s’expandeixen. Es parla. Se sembra memòria. Molts dels estudiants fins i tot van més enllà i s’acosten a l’Espai Memòria a l’ex ESMA a participar en diverses activitats o es comprometen amb l’activitat de diferents organismes de drets humans.

Resistència al poder judicial

El 2014, el primer any del programa, hi van participar 50 escoles, i el 2015 ja s’hi han apuntat 95. Però al principi hi va haver fortes resistències des del poder judicial. El codi estableix que l’edat mínima per ingressar a un judici són 18 anys. I aquesta va ser la raó per la qual es va rebutjar el primer projecte que els alumnes presenciessin les audiències de la causa ESMA.

Llavors es va elevar la petició a la Cambra de Cassació argumentant que el tema de la dictadura cívico-militar i el terrorisme d’estat forma part dels programes escolars, que es pot votar a partir dels 16 anys i que diversos tribunals havien autoritzat la presència de menors, en altres zones del país, en el marc d’altres programes similars. Per sentència dividida es va permetre la presència dels joves i a partir d’aquesta instància els tribunals van haver de acceptar-ho.

Tot i que no sempre de bona gana. El 2014 Guillermo Fanego, un dels defensors dels militars acusats, va plantejar en la pròpia audiència una oposició al fet que hi hagués menors en aquest àmbit, invocant la Convenció Internacional de Protecció dels Drets de l’Infant. El tribunal no va donar lloc a la seva paradoxal preocupació pels drets dels menors.

Aquest és un article publicat a eldiario.es