Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Quan la filla de la Maria Cabello, amb autisme, va entrar a l’escola Vora del Mar, de Cubelles, s’hi va crear una Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE), un recurs de suport als cinc alumnes amb necessitats educatives especials que hi havia al centre, a càrrec d’una educadora i una mestra. L’any vinent, que la nena farà quart de Primària, a la USEE hi haurà 12 infants -amb edats de P-3 a sisè-, però el mateix personal.
Aquesta és una de les diverses situacions personals amb les quals la Federació d’AMPA catalanes Fapac ha volgut posar de manifest el que denuncien com un retrocés de l’escola inclusiva a les aules catalanes. Les dades que han presentat revelen com, en els darrers dos cursos, el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials inclosos en centres ordinaris ha caigut del 64 al 61% del total, encara que el departament d’Ensenyament sempre ha mantingut que la xifra d’inclusió és superior, a l’entorn d’un 75%.
Actualment, segons la Fapac, són 10.986 els infants i joves amb alguna discapacitat escolaritzats en centres ordinaris, mentre que la resta, 6.927, estarien en centres d’educació especial. La davallada de la inclusió en els darrers anys, que la Fapac atribueix a les retallades i a la manca de voluntat política de la Generalitat, ha repercutit en un augment d’uns 600 alumnes en les escoles especials.
Aquesta tendència demostra, segons Àlex Castillo, president de la Fapac, que “el departament d’Ensenyament no creu que l’escola inclusiva sigui la millor manera d’educar l’alumnat amb necessitats especials”, i els acusa de “tenir un discurs molt ben travat però que no porten a la pràctica”. Castillo ha demanat al departament que actuïn d’acord amb el que diu la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que estableix que un sistema educatiu de qualitat és el que garanteix l’escolarització de tots els alumnes, inclosos els discapacitats.
Davant el 61% d’alumnes escolaritzats en centres ordinaris, Castillo ha recordat a més que ja el curs 1994-95 s’havia arribat a un percentatge d’inclusió al voltant del 67%, que després va caure al 50% el curs 2000-2001. D’ençà de la davallada el nombre d’alumnes en centres ordinaris va anar augmentant fins arribar al 64% el curs 2011-2012, però ara torna a caure.
Cal dir, tanmateix, que des del departament d’Ensenyament sempre han defensat que aposten per l’escola inclusiva, i que en cap cas han retirat recursos als suports educatius per a aquests infants. A més, les seves dades són més favorables a la inclusió. El curs 2011-2012, per exemple, estimaven que els alumnes amb necessitats educatives especials en centres ordinaris eren el 75,14% del total, deu punts per sobre que els càlculs que ha presentat aquest dimarts la Fapac.
Manca d’informació
A més de Maria Cabello, la Fapac ha convidat tres mares més a explicar quins són els problemes que han patit a l’hora d’escolaritzar els seus fills amb necessitats especials en centres ordinaris. D’entrada, el que han denunciat és la “completa desatenció” en que es veuen immerses les pròpies famílies, segons la Raquel Fontanals, mare d’una nena de 2 anys amb discapacitat. “Ningú ens dóna informació, a vegades t’assabentes de possibilitats per pura casualitat”, expressava Fontanals.
La Raquel i també la Yolanda Catalán, una altra mare en situació similar, lamentaven a més que sovint els pares i mares es veuen en la cruel disjuntiva d’haver d’escollir entre un centre públic on el seu fill corre el risc de quedar “aparcat” -perquè no hi ha prou recursos per atendre’l adequadament- o un centre especial o una escola concertada, on sí que podrà rebre més atenció, però que suposarà “un greuge comparatiu” per a la família.
