Les famílies presenten un decàleg de mesures contra els guetos escolars

La FAPAC ha presentat aquest matí a Terrassa un "Decàleg per revertir la segregació escolar i millorar l'equitat del sistema educatiu" que ha estat elaborat per associacions de mares i pares que es troben en centres considerats de màxima complexitat.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

Pamela Navarrete de l’AMPA de l’escola Agustí Bartra i membre de la Comissió de Centres d’Alta Complexitat de Fapac; Àlex Castillo, vocal d’Igualtat d’Oportunitats de Fapac; Xènia Amorós, vicepresidenta de Fapac | Foto: FAPAC

La FAPAC (federació d’AMPAs majoritària a Catalunya) considera que la segregació escolars per motius socioeconòmics ja és un “mal endèmic del nostre sistema educatiu” i que en comptes de tendir a la baixa tendeix a l’alça. D’aquí que consideri que s’han de prendre mesures urgents.

Entre les causes, senyalen “el copagament, la privatització de l’educació i l’existència de concerts educatius”, però també el sistema d’elecció de centres, que “es regeix més per lògiques de mercat que no pas de servei públic”. És per això que “calen iniciatives polítiques que afavoreixin la creació d’aules heterogènies i evitin la perpetuació de guetos escolars”.

“Les nostres propostes van encaminades a reduir al màxim el nombre de centres etiquetats com a màxima complexitat”, afirma la FAPAC, per a la qual l’objectiu prioritari ha de ser “un millor resultat per a la majoria dels alumnes del sistema, sense arraconar de manera indecent com es fa, en alguns casos, els alumnes considerats no desitjables ja sigui per condició econòmica, cultural, social, d’origen o de la mena que sigui”.


Aquest és el decàleg:

1. Universalització del sistema educatiu: tant en horari lectiu com en extraescolars o lleure.

És evident que el pagament de quotes representa una barrera per l’accés a determinats centres. En alguns països europeus com Finlàndia està totalment prohibit que les famílies puguin fer aportacions econòmiques als centres educatius. També considerem que és imprescindible que els alumnes més vulnerables tinguin accés a una educació extraescolar o de lleure de manera gratuïta, per tal de garantir el dret a una educació completa.

2. Incrementar la dotació de recursos humans als centres de màxima complexitat.

Són necessaris integradors socials, educadors socials, psicopedagogs i mestres d’educació especial. La reducció de la ràtio a 20 s’ha d’aplicar sense cap mena d’excepcions i estranyes negociacions amb les direccions. Per aconseguir un sistema equitatiu, s’han de posar els recursos allà on són més necessaris.

3. Reserva efectiva de places per a alumnes amb NEE de tipus socioeconòmic i alumnat afavorit.

Cal un protocol amb pautes ben definides per poder fer una diagnosi correcte d’alumnes amb necessitats educatives especials. Segons Idescat, actualment la taxa de pobresa infantil ronda el 30 %, en canvi a primària el alumnes detectats amb NEE només representen el 5% de l’alumnat total, per tant hi ha una infradetecció molt acusada. És necessari aplicar una quota màxima i mínima de reserva de places d’alumnat en risc d’exclusió social i d’alumnat afavorit, segons recursos i nivell d’estudis superior de les famílies, afavorint la creació d’aules heterogènies. A altres regions d’Europa, concretament a Flandes, ja existeixen iniciatives de distribució d’alumnat afavorit que s’han implementat amb èxit.

4. Elaborar instruccions de bones pràctiques per les Comissions de Garanties d’Admissió.

Establiment i compliment estricte d’expedients administratius sancionadors pels centres educatius que no respectin les quotes i per aquelles famílies que falsegin dades en el procés d’admissió, com per exemple perdre la plaça i/o gratuïtat del sistema.

5. Blindar la matrícula viva als centres de màxima complexitat.

És important que les aules d’aquests centres es mantinguin estables com signe de qualitat.

6. Eliminar les diferències horàries entre centres educatius, especialment a secundària, segons zona educativa.

La diferència horària en secundària entre centres educatius públics i centres educatius concertats és un greuge comparatiu. La tendència és la dualització dels recursos públics amb una concentració d’alumnat afavorit a la concertada, i una pública que resta com assistencial per alumnat desafavorit.

7. Crear programes de suport per la dinamització de les associacions de famílies dels centres de màxima complexitat i promoure la coordinació d’AMPA/AFA en el territori.

Un dels objectius ha de ser augmentar la participació de famílies ja que estudis evidencien que és imprescindible la participació de les famílies per l’èxit educatiu de l’alumnat. També és important crear xarxes d’intercanvi i establir vincles comunitaris entre les diferents AMPA/AFA d’un territori per tal de veure l’escola com un conjunt i disminuir la competència entre centres.

8. Revisió del Decret d’admissió d’alumnat i eliminació dels punts per ex-alumne i malaltia digestiva.

És imprescindible revisar el Decret d’admissió d’alumnat per generar un sistema més just de puntuació que aposti per l’escola de proximitat i faciliti una composició heterogènia a les aules, reflex de l’entorn on es troba el centre.

9. Reserva de places a la Universitat per alumnes procedents de centres de màxima complexitat.

Prioritat a la universitat pública per a l’alumnat de la pública. Existeixen varies experiències a altres països com Perú o Mèxic que afavoreixen l’accés a estudis superiors a alumnes més desafavorits.

10. Introduir en el currículum l’educació multicultural i antiracista, així com posar a l’abast de l’alumnat la possibilitat d’estudiar la seva llengua materna.

Necessitem que el currículum escolar reculli la diversitat cultural de les nostres aules i que cadascun dels nostres alumnes puguin trobar referents. També es necessari apostar per una visió menys etnocentrista i introduir conceptes com l’estigmatització, l’aporofòbia i la discriminació per raó d’origen.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*