Les universitats públiques perden 77.000 estudiants i les privades en guanyen

Les universitats privades tenen cada cop més pes en els estudis de postgrau, fet que queda consolidat amb la reforma del 3+2, que dóna un paper més rellevant a aquests estudis.

Daniel Sánchez Caballero
 
 

La manifestació amb motiu de la vaga estudiantil ha acabat al Campus Ciutadella de la UPF / ENRIC CATALÀ

La manifestació amb motiu de la vaga estudiantil ha acabat al Campus Ciutadella de la UPF / ENRIC CATALÀ

En els últims quatre anys les universitats públiques espanyoles estan perdent terreny davant les privades. La tendència és evident en els estudis de grau, segons dades del Ministeri d’Educació recollits per CCOO, que apunten que mentre els centres de l’administració han perdut 77.000 alumnes en aquest període, els gestionats per la iniciativa privada n’han guanyat uns 5.000. I és menys evident, però més significativa, en els estudis de postgrau, on els centres privats tenen cada vegada una porció més gran del pastís i es veuen afavorits per les mesures del PP, segons Francisco García, secretari general de la federació d’ensenyament del sindicat. “La política universitària del PP és letal i té com a conseqüència la pèrdua de capital humà i del principi d’igualtat”, va assegurar García en al·lusió a la pujada de taxes i la caiguda de les beques.

La universitat arrenca el curs 2015/16 pendent de l’efecte que tindran els diversos decrets de reforma que el Govern ha aprovat, com el de la creació de nous centres, el d’acreditació del professorat o el que obre la porta al canvi en la durada de els graus, conegut com el 3 + 2.

Estudiants que renuncien

Mentre es veuen els seus efectes es van observant algunes tendències ocorregudes durant els últims anys. Així, en els darrers quatre cursos dels 50 centres públics d’Espanya han perdut en el seu conjunt 77.164 alumnes (un 5,8%).

Segons García, aquesta caiguda es deu al fet que molts joves “han renunciat” a iniciar els estudis o continuar-los empesos per les mesures que ha anat prenent el PP des que està al Govern central, com la pujada de taxes (en algunes comunitats com Catalunya s’ha duplicat el preu aquests anys) o la caiguda de les beques, que han disminuït en prop de 674 euros de mitjana, segons les dades de CC OO.

En paral·lel, les universitats privades sí que han vist com van tenint més alumnes any rere any. Des del curs 2011 fins al present hi ha 6.000 estudiants més (un 2,8%), tot i que Julio Serrano, responsable d’universitat de CCOO, adverteix que la pujada serà més gran perquè Educació sempre tira a la baixa les dades provisionals de l’any en curs.

Aquesta “lenta tendència” al nivell dels graus s’observa amb més nitidesa en el dels postgraus, segons adverteix CCOO. Aquí no és que la universitat pública estigui perdent alumnes, però sí que està perdent la batalla contra la privada. Tots dos tipus de centres van guanyant estudiants de màster, segons Serrano, però a un ritme molt desigual. Des que es van instaurar els màster oficials en el curs 2008-09 com a conseqüència de la implantació de l’espai superior europeu de Bolonya, les universitats públiques han passat de tenir 42.753 matriculats en aquest tipus d’estudis, cada vegada més necessaris, a 97.627 l’any passat (un augment del 228%). En el mateix període, les privades van començar amb 7.668 estudiants i ara estan en 42.217 (550%).

On es nota aquesta diferència de guany és en el repartiment dels alumnes, explica CCOO. En el curs 2008-09 les públiques concentraven el 85% dels estudiants que cursaven un màster i les privades un 15%. Al 2014-15 aquesta relació ha passat al 70% a 30%, segons les dades. Des del sindicat no van voler fer una valoració dels motius que han portat a aquest canvi de tendència, però ho atribueixen en part a les polítiques del PP. La pujada de les taxes ha provocat que la diferència entre estudiar en una universitat pública i una privada sigui cada vegada menor, sosté Francisco García. Això, afegit a que les privades ofereixen “una major flexibilitat a l’hora d’accedir als màster”, explica en part aquesta evolució. “Hi ha dos fets. Les universitats privades s’estan especialitzant en màsters. El decret del 3+2 afavoreix les privades, perquè en allargar la durada dels màster els convé”, afirma Francisco García.

Segons opinen a CCOO, si el Govern baixés les taxes generals i, sobretot, equiparés el preu del màster al del grau, “les matriculacions a les universitats públiques creixerien molt més”, perquè “la carrera natural d’un universitari és fer el grau i després el màster, però amb l’augment de preus aquest camí es trunca”. Serrano es remet de nou a la caiguda d’universitaris en els centres públics per sostenir la seva afirmació, i afegeix que “a la universitat pública els alumnes tenen dificultats per pagar el grau, i amb la caiguda de les beques no passen al màster”. Per contra, “els alumnes de les privades tenen més diners i poden seguir”, afegeix García.

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*