Les vetlladores eleven queixes per les condicions de les licitacions de cara al curs vinent

El plec de condicions elaborat pel Consorci ha despertat queixes de CCOO i d’alguns professionals encarregats de l’atenció a l’aula dels nens amb necessitats educatives especials, ja que consideren que algunes condicions, com el preu hora o la realització de tasques de cura sanitària no corresponen a les seves competències

Sandra Vicente
 
 
 

La Beatriz, una alumna amb necessitats educatives especials, acompanyada per la seva vetlladora / ENRIC CATALÀ

Els vetlladors i vetlladores, encarregats de l’atenció i acompanyament a nens i nenes amb necessitats educatives especials (NEE) hauran de tenir coneixements per a realitzar tasques de cures sanitàries de cara al curs vinent. Aquesta condició, recollida al plec de clàusules emès pel Consorci d’Educació de cara al curs vinent, ha aixecat crítiques entre els col·lectius de vetlladors. Així, des de la Federació d’Educació de CCOO s’ha decidit presentar al·legacions a aquest plec, ja que es considera que “vulnera els drets dels monitors i monitores en certs aspectes”.

La pràctica de cures sanitàries per part de vetlladors i vetlladores ja fa anys que es practica, segons afirma Marta Fucho, vetlladora d’una escola del Perelló. “Les cures són tasques com ajudar en l’alimentació per via, canvis de sondes o compreses. Són feines que es fan a escoles amb l’objectiu d’atendre nens i nenes a l’escolarització compartida”, comenta. Tot i això, aquesta vetlladora assegura que “la formació que es rep no és suficient per a aquestes tasques”. Les vetlladores estan acollides al conveni d’educadors en el lleure i, per tant, la seva formació passa pel curs de monitors.

El plec de condicions del Consorci especifica que les tasques dels vetlladors tenen com a finalitat “reduir barreres per l’aprenentatge i la participació de l’alumnat amb NEE associades a l’autonomia i a la regulació de la conducta”. En aquesta línia especifica que hauran de “col·laborar en aspectes relacionats amb la salut de l’alumnat”, amb el consentiment acreditat dels pares o tutors, i “col·laborar pel bon ús de les ortesis i pròtesis”. Amb aquest objectiu, es requereix que hauran d’estar formats segons el conveni del sector del lleure educatiu i que, a més, es requereix que també hi hagi “alguns monitors/es amb coneixements suficients per realitzar cures sanitàries”.

Cap requisit formal per a una formació específica

Alícia Ruiz, responsable de Lleure Educatiu i Sociocultural de la Federació d’Educació de CCOO, considera que “tant les tasques de cures sanitàries com la formació a rebre s’haurien d’especificar millor” i que haurien de quedar recollides en un conveni que, assegura, “no representa adequadament el col·lectiu de vetlladores”. La formació que formalment és necessària per a les vetlladores -el curs de monitor de lleure- “ensenya coses molt diferents de les que t’acabes trobant a l’aula”, apunta Fucho.

“No hi ha cap requisit formal que digui que les vetlladores hagin de tenir una formació específica més enllà del curs de monitors, però oferim sempre cursos específics i gratuïts a aquells professionals que treballen en l’àmbit del suport a la integració”, explica Froilán Salgado, adjunt als serveis educatius escolars i de cases de colònies de Fundesplai, una de les entitats que proveeix de vetlladores a les escoles. El curs que menciona Salgado és específic per a “atendre les necessitats del dia a dia, tot i que està sempre supeditat al pla de treball que s’elabori des de l’escola, ja que s’entén que els vetlladors fan un acompanyament personalitzat a un o més nens amb NEE“, apunta.

Així, aquests cursos contenen formació per atendre algunes malalties o resolució de conflictes derivades d’algunes malalties o afectacions com l’autisme. La formació específica de la Pere Tarrés, una altra de les fundacions proveïdores de vetlladores, especifica temari com la salut en l’infant, prevenció de malalties, farmaciola, primers auxilis, suport vital bàsic, actuacions en crisis epilèptiques, diabetis, lipotímia, ferides, hemorràgies, mobilitzacions, trasllat o deambulació d’alumnat. “Tot plegat, per a actuar amb sentit comú en moments de crisi o necessitat”, segons Salgado.

Però aquesta formació, per CCOO i alguns col·lectius de vetlladors, no és suficient i “no se li poden donar aquestes càrregues de responsabilitat a les vetlladores”, assegura Alícia Ruiz. Davant aquesta crítica, les fundacions asseguren que les vetlladores no estan soles. Si una professional considera que no està formada per a realitzar una tasca es pot recomanar al centre educatiu comptar amb la presència d’un assistent sanitari. “Sigui com sigui, la nostra queixa va més enllà d’un plec de condicions puntual”, apunta Fucho. I és que, encara que estiguin acollides al conveni d’educació en el lleure, aquesta vetlladora considera que la seva tasca té pes educatiu: “hauríem de tenir més pes en la comunitat educativa, ja que sense la nostra feina, aquests nanos no podrien estar a l’escola i en tenen tot el dret”.

“Tot i que de vegades ens tracten de manera despectiva, fins i tot humiliant, fent referència a la nostra falta de formació o poc pes en l’educació dels nanos, nosaltres sabem que fem de tot: som educadores, monitores, infermeres i, de vegades, psicòlogues. I és un orgull ser vetlladores”, sentencia Fucho.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*