L’escola bressol, present i futur (III)

Aquesta idea d’una escola bressol oberta, participativa, basada en el respecte a l’infant com a persona, amb un reconeixement de les seves capacitats d’exploració, d’investigació, d’aprenentatge, es fonamenta en una argumentació pedagògica potent

Eva Jansà
 
 

Aquest és el tercer i últim d’una sèrie de tres articles

La funció principal de l’escola bressol és oferir un espai educatiu on l’infant pugui desenvolupar-se en un altre context al familiar i permetre el dret a la igualtat d’oportunitats a molts infants, però també, és un espai on les famílies han de tenir el seu lloc. Les escoles bressol ofereixen l’oportunitat a moltes famílies d’establir altres relacions, de compartir experiències de vida, d’ampliar relacions socials, i fins i tot, de companyia a les persones nouvingudes, davant la solitud que comporta la distància física amb les seves famílies. L’escola bressol ha de ser un projecte compartit, amb espais i temps per a que les famílies puguin formar-ne part.

Aquesta idea d’una escola bressol oberta, participativa, basada en el respecte a l’infant com a persona, amb un reconeixement de les seves capacitats d’exploració, d’investigació, d’aprenentatge, es fonamenta en una argumentació pedagògica potent. En un coneixement i reconeixement de les etapes del desenvolupament de l’infant i dels autors que les han estudiat: Wallon, Piaget, Vigotsky…, i en una constant reflexió d’allò que fem, com ho fem i per què ho fem. També d’altres experiències europees, com les d’Itàlia amb les escoles de Reggio Emilia i Pistoia, o els serveis per a la petita infància de Dinamarca, Finlàndia o Suècia estan contribuint a enriquir els projectes de moltes escoles.

En els darrers anys les aportacions de l’Institut Pikler-Lóczy de Budapest de la mà de la pediatra Emmi Pikler, i d’Anna Tardos han contribuït a perfilar encara més com ha de ser l’atenció als infants petits basada en la construcció d’un vincle de qualitat adult-infant, i en conèixer les potencialitats de l’infant.

L’educació, i per tant, les escoles bressol també, tenen en els seus projectes diversitat d’aportacions teòriques i pràctiques, unes amb més anys d’història, i d’altres de més actualitat, o fins i tot, reinventades. Però cal fugir dels mètodes i les modes que de vegades obliden la coherència, el sentit comú, el context en què vivim i que ens enfaixen.

Qualitat

És evident però, i retorno al principi, que les condicions mínimes que s’han instaurat a les escoles bressol, dificulten l’assoliment de la qualitat educativa que ha d’acompanyar el dret a l’ l’educació.

L’any 1996 la Xarxa d’Atenció a la Infància de la Comissió Europea va redactar uns Objectius de Qualitat per als serveis d’atenció a la infància de 0 a 6 anys. Criteris que es definien des del deure polític i econòmic fins a la concreció dels professionals per grup d’infants. A tall d’exemple, fer esment que en el document es recull:

  • 1 adult per 4 infants menors de 12 mesos
  • 1 adult per 6 infants entre 12 i 23 mesos
  • 1 adult per 8 infants entre 24 i 35 mesos
  • 1 adult per 15 infants entre 36 i 71 mesos

A dia d’avui, a les escoles bressol públiques de Catalunya, el número d’infants dobla, avalat pel Decret 282/2006 , el que la Xarxa d’atenció a la Infància recomanava.

  • 1 adult per 8 infants menors de 12 mesos
  • 1 adult per 13 infants entre 12 i 23 mesos
  • 1 adult per 20 infants entre 23 i 36 mesos

Entre altres aspectes el document de la Xarxa també recollia l’obligació dels governs responsables de garantir la formació continuada dels professionals. A Catalunya, des de fa anys, el Departament ha retallat en la formació d’escola bressol als Centres de Recursos Pedagògics. La situació davant els criteris de qualitat que han de garantir els governs responsables és per tant, de vulnerabilitat, quedant en mans de la gran professionalitat dels mestres que l’infant pugui continuar sent educat com es mereix.

El veritable repte però, de la petita infància és assolir unes polítiques d’infància que reconeguin l’infant com a ciutadà de ple dret, i unes polítiques socials que ens apropin més a una veritable conciliació respectuosa amb la concepció d’infància que volem, i que no suposi que un infant hagi de passar-se 8 hores o més en una escola.

Ens trobem per tant, davant un moment complex i de difícil debat, però també davant el deure de defensar allò públic, allò que és de tothom i per tothom, i que ha de garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Els serveis d’atenció a la petita infància, entre els quals s’hi troben les escoles bressol, han de ser l’aposta de les Administracions en les seves polítiques en una veritable societat del segle XXI.

 

Eva Jansà. Mestra d’escola bressol i membre del Col·lectiu de Bressolindignades. Forma part del Consell de redacció de la revista In-fàn-ci-a, educar de 0 a 6 anys, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.