L’escola pública surt al carrer per reclamar una inversió del 6% en educació

Centenars de mestres, famílies i entitats de la comunitat educativa han omplert els carrers de Barcelona per reclamar una millor inversió per a l'educació pública a partir dels propers pressupostos.

Pau Rodríguez
 
 
 

Capçalera de la manifestació. / SANDRA LÁZARO

Capçalera de la manifestació. /© SANDRA LÁZARO

A la Charo González l’ha empès a manifestar-se aquest dissabte el fet que a l’institut de la seva filla, La Romànica de Barberà del Vallès, estiguin superant en algunes classes els 40 alumnes per aula. “Són uns nivells de massificació que fan que ens manquin espais. A vegades s’aprofita l’hora del pati per fer algunes classes de reforç perquè és l’únic moment que hi ha aules buides”, explica. La de les ràtios elevades és una de les tantes cares de la baixa inversió en educació a Catalunya, com també ho són els barracons, la pujada de preus de les matrícules universitàries o la manca de suports per atendre els alumnes amb més dificultats. És per això que la comunitat educativa ha omplert aquest dissabte la Plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar que la Generalitat destini un 6% del PIB a educació.

Sota el lema Ara toca escola pública, volem una inversió del 6% i responent a la crida de l’Assemblea Groga, centenars de mestres, sindicats, famílies, entitats i estudiants universitaris han participat en una mobilització que comptava també amb el suport del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE). “És imprescindible i innegociable un canvi de tendència en els pressupostos”, ha proclamat Montse Conejo, presidenta de l’associació d’AMPA Fapac, que en la lectura del manifest ha reclamat que els nous comptes de 2017 siguin el primer pas per millorar un sistema educatiu “infrafinançat”. A Catalunya es destina un 2,8% del PIB a educació, mentre que la pròpia llei catalana recull que hauria de ser del 6%.

“No ens fixem sempre en Finlàndia? Doncs ells inverteixen un 7,2%”, expressava Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC, que considera prioritari ampliar la plantilla de professorat amb 6.000 docents per compensar les retallades dels darrers anys i l’augment d’alumnat. Altres reclamacions dels sindicats –hi eren presents també CCOO, UGT i CGT– són recuperar les hores lectives dels mestres d’abans de la crisi (18 a Secundària i 21 a Primària), que les substitucions es cobreixin totes des del primer dia de les baixes i que els substituts cobrin el mes de juliol.

La mobilització ha omplert Plaça Sant Jaume / SANDRA LÁZARO

La mobilització ha omplert Plaça Sant Jaume / © SANDRA LÁZARO

La mobilització ha comptat amb un ampli protagonisme d’associacions de famílies, que han portat fins al centre de Barcelona les seves problemàtiques locals, molt relacionades amb el rebuig al tancament de línies a P-3 i amb el dèficit d’infraestructures a Secundària. “La Mar Nova no es tanca!”, ha estat un dels lemes més corejats de la tarda, en referència a l’escola pública Mar Nova, de Premià de Mar, que està previst que desaparegui el curs vinent. Seva era una de les pancartes més grans de la marxa, igual com seva ha estat també una de les protestes més grans contra la política de reducció de línies davant la davallada de la natalitat.

Un dels col·lectius que també ha participat en la manifestació ha estat el de les famílies de Barcelona que reclamen més oferta d’escola pública, sobretot en zones com l’Eixample, on hi ha molta presència de la concertada. “Ens han posat una línia més a l’escola, i això ha fet que perdem espais a l’escola on es treballava amb els alumnes amb necessitats educatives especials”, lamentava Josep Xoriguera, president de l’AMPA de l’escola Ramon Llull, convençut també que una major inversió en educació hauria de servir per “reduir la segregació que hi ha dins l’escola pública”, en al·lusió a l’informe publicat pel Síndic de Greuges aquesta setmana on es constatava les diferències existents entre centres de la xarxa pública. “No podem tenir un sistema que sustenta la seva qualitat en el sobreesforç docent”, sentenciava.

Després de mesos sense mobilitzacions d’aquesta envergadura en el sector de l’educació, han pogut coincidir al carrer col·lectius tan diversos com els estudiants universitaris –centrats en la lluita contra el 3+2 i per la rebaixa del preu de les matrícules–, la Xarxa d’Escoles Insubmisses (XEI), que des de fa dos anys s’oposa a les proves externes de la LOMCE, les escoles bressol o els moviments de renovació pedagògica.

“Hem de rebutjar tots els atacs contra l’escola pública, vinguin de Via Augusta –en referència al Departament d’Ensenyament–, de Madrid o de Brusel·les”, recollia el manifest, que ha recollit el sentir d’una manifestació centrada en reclamar més diners per a l’escola pública. “Es tracta de dignificar l’escola pública; els diners hi són, és una qüestió de prioritats”, resumia Charo González, convençuda que la solució a la “massificació” d’instituts com els de Barberà del Vallès no pot esperar més.

La manifestació ha comptat amb una àmplia participació familiar. / SANDRA LÁZARO

La manifestació ha comptat amb una àmplia participació familiar. / © SANDRA LÁZARO

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*