L’estiu no és tan divertit en el món dels trastorns

Les ofertes educatives de lleure són molt poques per a aquests joves que, a més, sense horaris ni estímuls, van trobant justificacions per a fer de casa seva un espai de refugi ofegador.

Núria Terés i Bonet
 
 
 

Si bé per a la majoria d’adolescents l’arribada de l’estiu s’associa satisfactòriament amb l’acabament de les classes i la llarga panoràmica d’un temps de relax, altres tipus d’activitats i horaris, per a molts nois i noies amb trastorns mentals, no és gens així. L’estiu i la desconnexió del món escolar significa també el trencament de relacions, encara que temporalment per als adults, de llarga durada per als adolescents que pateixen ja situacions relacionals difícils. Temps de vacances, temps de soledats.

S’acosten doncs dates de més oportunitats per als tancaments a casa, als seus mons interiors, sovint distorsionadors de realitats. Temps de tancaments a les habitacions no compartides, a l’entorn del llit i dels ordinadors. Temps de difícil recuperació!

El món relacional dels joves, en temps de lleure, temps d’amistats i diversions, de platja, de sortir, de natura… és bàsic per construir vincles sans, per compartir experiències entre iguals, que generin vivències i aprenentatges. Tallar aquests vincles, no tenir oportunitats de dialogar des de l’experiència entre iguals, aïlla els joves amb dificultats relacionals, provocant-los un desenvolupament personal i social de difícil reconstrucció en l’edat adulta.

Les ofertes educatives de lleure són molt poques per a aquests joves que, a més, sense horaris ni estímuls, van trobant justificacions per a fer de casa seva un espai de refugi ofegador. També suposa segregació i desvinculació entre iguals, generant, doncs, noves desigualtats!

Com a societat ens cal organitzar i dinamitzar estius diferents per a que aquests nois i noies, juntament amb molts altres que no tenen oportunitats de vacances educatives, perquè trobin en l’estiu continuïtats de lleure, que s’enllacin de manera creativa però acompanyada, amb el curs escolar. Necessitem més activitats com casals d’estiu, campaments, colònies, tallers, activitats… que amb programes específics d’inclusió, generin espais de lleure on la diversitat sigui un dels objectius primordials. On la convivència lúdica entre tot tipus de joves, ofereixi experiències sanes i fins i tot “terapèutiques”, on gaudir enmig d’altres aporti noves oportunitats per “ser” des de les seves diferències.

Mentre no sigui així, l’acabament de les vacances, al setembre, continuarà essent per a aquests joves, temps de difícils “remuntades”!

Núria Terés i Bonet
Sobre Núria Terés i Bonet

Biòloga i professora de Secundària. Actualment treballo amb adolescents amb trastorns mentals. Contacte: Twitter | Més articles