L’estudi sobre l’ús del català als patis no té prou rigor científic, segons Bargalló

A mitjans de juliol la Plataforma per la Llengua va presentar un estudi segons el qual només el 14,6% de les converses que tenen lloc als patis dels instituts són en català. Aquest matí el conseller Bargalló ha refusat aquests resultats per la metodologia emprada.

Víctor Saura
 
 
 

El conseller Bargalló, durant l’entrevista al Matí de Catalunya Ràdio | Foto: Educació (twitter)

“Una anàlisi de l’ús de la llengua al pati de les escoles s’hauria de fer conjuntament amb l’anàlisi de l’ús de la llengua als carrers, places, clubs esportius i entitats culturals d’aquell mateix territori. Hauríem de saber si el pati de l’escola és diferent d’aquella ciutat o d’aquell barri. Analitzar la llengua del pati d’una escola i no analitzar la llengua de l’entorn no ens dona dades importants”. En una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha refusat la validesa dels resultats de l’estudi sociolingüístic sobre el català i els patis escolars elaborat per la Plataforma per la Llengua i presentat el passat 18 de juliol. “Em preocupa l’ús de la llengua en la societat i em preocupa que vulguem carregar a l’escola la solució de tot. L’escola no té la solució de tot”, ha senyalat Bargalló.

Segons aquest estudi, el 35% de les converses que tenen lloc al pati a les escoles de primària són en català, percentatge que cau al 14,6% quan s’analitzen els patis a la secundària. En els centres situats en “entorns clarament castellanoparlants”, diu l’estudi, “l’ús del català cau fins al 6,88% a la primària i desapareix completament a l’ESO, amb un 0% d’ús”. Segons el conseller, els usos de la llengua al pati i a l’aula són diferents, i la del pati tendeix a ser molt similar a la del carrer, per la qual cosa “analitzar el pati sense analitzar el context del carrer és un error i és carregar a l’escola coses que l’escola sola no pot fer”.

A banda, el conseller també ha criticat la falta de criteris científics en l’elaboració de la mostra amb què es va fer l’estudi. “Pel que sabem –ha dit Bargalló– no es van triar els centres en funció d’aquesta voluntat de mostreig, per tant són unes dades parcials i que no provenen d’un estudi fet amb suficient rigor científic”. En la nota de premsa de presentació de l’estudi, la Plataforma explicava que s’ha realitzat “a 50 centres educatius dels 35 municipis més poblats de Catalunya, amb representació de les 4 províncies, que suposen el 61% de la població catalana, i s’ha fet d’incògnit, de manera que ni professorat ni alumnat sabés que s’estava observant el comportament lingüístic per tal de no alterar-lo. La selecció dels centres s’ha fet tenint en compte la condició lingüística ambiental, és a dir, la situació sociolingüística de l’entorn on se situa el centre: zones de predomini catalanoparlant, zones més bilingües i zones amb un clar predomini castellanoparlant”.

Crítiques a dreta i esquerra

L’estudi de la llengua als patis va aixecar un fort mullader durant els dies i setmanes posteriors a la seva presentació, ja que algunes entitats, dirigents polítics i mitjans digitals van considerar que es tractava d’una prova més de l’adoctrinament a l’escola catalana. Van ser nombrosos els titulars on es parlava dels “espies de l’esbarjo” o fins i tot de l’”stasi catalana”. El Departament d’Educació va negar qualsevol tipus de relació amb la seva autoria, la qual cosa no va ajudar a frenar els atacs.

També es van sentir i llegir crítiques pel fet que la Plataforma per la Llengua, anunciés la posada en marxa, aquesta tardor, d’una campanya per “revertir la situació”, i que amb aquesta finalitat hagi començat a demanar diners. En la seva nota, la Plataforma atribuïa aquest escàs ús del català als patis a diverses raons, com per exemple els “prejudicis” dels catalanoparlants (“que canviem automàticament de llengua quan ens sembla que algú no és d’aquí”), però també a un “cert relaxament en la consciència lingüística” per part del professorat. “No som prou conscients, el professorat i tota la comunitat educativa, que tots exercim de models lingüístics. El comportament lingüístic no és mai neutre: com a docents, si fora de l’aula renunciem al català, donem a entendre als alumnes que aquesta llengua només serveix per als estudis i no per a la resta”, deia la Plataforma.

“Ningú ha demanat perdó” als professors d’El Palau

En relació a les denúncies per adoctrinament, el conseller Bargalló també s’ha referit en l’entrevista a Catalunya Ràdio a les exculpacions de tots els professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, entre altres casos en els quals els tribunals han desestimat les denúncies presentades. “Els han perseguit, els han denunciat, han publicat els seus noms, les seves fotos a diaris, televisions i twitter –ha recordat el conseller–;han intentat utilitzar la justícia que creien que estava del seu costat per aprofundir en aquesta persecució i aquesta justícia ha acabat dient que no hi havia cap motiu, i no és que no hagin demanat perdó per haver fet això, sinó que aquesta gent continua insistint-hi, continuant dient barbaritats, però passa que tenim una escola suficientment com per resistir i tirar endavant. El que passa és que les persones que ho han patit, han patit molt”.

Durant l’entrevista Bargalló ha posat un especial èmfasi en la necessitat d’aprovar els  pressupostos de la Generalitat, perquè, en cas contrari, el sistema educatiu “serà insostenible”. El conseller ha recordat que, en els darrers dos cursos, amb pressupostos prorrogats, el sistema ha incorporat 1.370 professors més, i que per tant tot el que es destina ara a pagar aquestes nòmines s’ha hagut de treure d’altres coses que es feien. Sense uns nous pressupostos, ha afegit, “l’avenç en l’escola inclusiva, que és una prioritat real i evident, serà molt difícil”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*